Els plàstics

Explica amb les teves paraules què és un plàstic, d'on s'obté la matèria primera de la majoria d'ells (el petroli) i què són els polímers: llargues cadenes de molècules repetides que donen al material el seu comportament.

Esmenta tres propietats comunes dels plàstics que expliquen el seu gran èxit (lleugers, aïllants, barats, no s'oxiden, fàcils de motllurar) i anomena un objecte quotidià que aprofiti cadascuna de les tres que triïs.

Ordena el camí del petroli fins a l'ampolla i explica què passa en cada etapa: fàbrica que converteix la granissa en envasos, extracció del petroli, refineria que obté les matèries primeres químiques, producció del polímer en forma de granissa, botiga.

La figura classifica els plàstics en tres famílies segons el seu comportament amb la calor, però una d'elles no té nom.

Observa el comportament i els exemples de la família tapada: anomena-la, explica què la distingeix de les altres dues i afegeix dos objectes quotidians que hi pertanyin.

Defineix amb una frase cada tipus de plàstic —termoplàstic, termoestable i elastòmer—, posa un exemple d'objecte per a cadascun i explica quin dels tres acceptaria ser fos i motllurat de nou.

Repte del tema. Classifica els plàstics segons el seu comportament davant la calor i la seva elasticitat: termoplàstic (s'estova amb la calor i es pot tornar a emmotllar), termoestable (no s'estova en escalfar-lo, un cop emmotllat queda rígid) i elastòmer (molt elàstic, recupera la forma després d'estirar-lo).

Relaciona cada objecte amb el tipus de plàstic que hi encaixa millor:

1. a) Ampolla d'aigua.

1. b) Mànec d'una paella, que no s'estova en apropar-se al foc.

1. c) Goma elàstica.

1. d) Aïllant flexible que recobreix un cable elèctric.

Després, justifica una de les teves eleccions i respon: què passaria si el mànec de la paella fos d'un plàstic termoplàstic?

Es valorarà: que assignis correctament el tipus de plàstic a cada objecte, que justifiquis una elecció usant les propietats del material i que expliquis bé el que passaria amb el mànec termoplàstic.

El mànec d'una paella és de baquelita, un termoestable. Raona per què aquest lloc no el pot ocupar un termoplàstic, què li passaria a un polietilè a la vora del foc i quina altra peça de la cuina creus que utilitza el mateix material pel mateix motiu.

La figura mostra diversos símbols d'identificació de plàstics amb el seu número, la seva sigla i els seus usos habituals, però un està incomplet: li falten el número i la sigla.

El símbol tapat correspon al plàstic de les canonades i dels perfils de finestra, un material rígid i resistent a la intempèrie que porta clor en la seva composició. Indica el seu número i la seva sigla, i explica per a què serveix aquest codi d'identificació en reciclar.

El triangle amb un número que apareix en molts envasos no significa «aquest objecte es reciclarà», sinó «aquest és el material de què està fet». Explica quina diferència hi ha entre ambdues idees i per què confondre-les porta a llençar malament els residus.

Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions i justifica cada resposta: (a) tots els plàstics es poden fondre i tornar a motllurar; (b) el plàstic és un material d'origen natural; (c) els elastòmers recuperen la seva forma després d'estirar-los; (d) el número del triangle de reciclatge va de l'1 al 7.

La figura mostra el recorregut d'una ampolla des de la matèria primera fins al residu, amb tres possibles destinacions finals, una d'elles tapada.

De les tres destinacions possibles de l'ampolla usada, la tapada és l'única que converteix el residu de nou en matèria primera. Anomena-la, explica en quin contenidor comença aquest camí a Espanya i quina diferència hi ha entre aquesta destinació i les altres dues.

Busca a casa tres envasos de plàstic amb el símbol del triangle i anota'n el número. Investiga quin material indica cada número i ordena els tres de més a menys fàcils de reciclar al contenidor groc espanyol, justificant l'ordre.

Explica què són els microplàstics, esmenta dues fonts quotidianes que els generen (la roba sintètica a la rentadora, el desgast dels pneumàtics o els cosmètics amb partícules) i raona com poden acabar a la cadena alimentària.

Explica què és un bioplàstic (plàstic obtingut de plantes com el blat de moro o la patata), quina diferència hi ha entre «d'origen vegetal» i «biodegradable» i per què un bioplàstic no sempre es pot llençar al contenidor d'orgànic.

Analitza la paradoxa del plàstic: un material que dura centenars d'anys s'utilitza sobretot per a coses que duren minuts (palletes, bosses, embolcalls). Explica com es va arribar a aquesta situació i proposa tres canvis —de disseny, d'hàbit i de norma— que la corregeixin.

Un embolcall s'anuncia com a «verd» perquè és biodegradable, però la lletra petita aclara que només es degrada en plantes de compostatge industrial. Formula tres preguntes que t'hauries de fer abans de creure't l'etiqueta i explica què és el greenwashing amb aquest exemple.

Una família consumeix a la setmana $12\ \text{L}$ d'aigua en ampolles de PET de $1,5\ \text{L}$ (cada ampolla buida pesa $30\ \text{g}$) i $6\ \text{L}$ de llet en ampolles de PE-HD d'$1\ \text{L}$ ($28\ \text{g}$ per ampolla). Per reduir el seu impacte ambiental, estudien substituir les ampolles d'aigua per garrafes de PET de $6\ \text{L}$ ($95\ \text{g}$ cadascuna) i la llet per brics d'$1\ \text{L}$ (cada bric conté $11\ \text{g}$ de polietilè, $15\ \text{g}$ de cartó i $2\ \text{g}$ d'alumini).

1. a) Calcula la massa total de plàstic (en $\text{kg}$) que rebutja la família a l'any ($52\ \text{setmanes}$) amb el consum original.
2. b) Calcula quants quilograms de residu plàstic estalviarien a l'any si adopten el canvi proposat.
3. c) Tot i que el bric utilitzi menys quantitat de plàstic que l'ampolla de PE-HD, raona per què des de la perspectiva del reciclatge mecànic i l'economia circular planteja un repte tecnològic molt més gran que un envàs monomaterial.