La identitat digital

Explica amb un exemple propi la diferència entre identitat digital (el que tries mostrar), petjada digital (el rastre que queda encara que no ho triïs) i reputació digital (el que altres conclouen a partir de totes dues).

D'aquesta llista, indica quines dades no convé publicar mai en obert i explica el risc de cadascuna: la teva adreça postal, el teu equip preferit, el teu número de DNI, una foto de les teves vacances, el teu horari de classes i una foto de la teva cara al costat del nom del teu centre.

Classifica aquests rastres en petjada digital activa (la deixes volent) o passiva (la deixes sense adonar-te'n): publicar una foto, les galetes que instal·la un web, un comentari en un vídeo, el recorregut que registra el GPS del teu mòbil. Justifica cada classificació.

La figura mostra com l'activitat quotidiana a la xarxa deixa una petjada digital registrada en algun servidor.

Explica quines dades queden en els dos primers casos i quin rastre ocuparia raonablement el buit marcat amb ?. Acaba raonant per què aquesta petjada pot continuar visible anys després.

En compartir una foto no només comparteixes la imatge: el fitxer porta dades ocultes que viatgen amb ella, com es mostra a la figura.

Indica què revela la dada marcada amb ?, explica què són les metadades i per què convé eliminar-les abans de publicar una foto.

Analitza aquesta afirmació: «si no publiques res a les xarxes socials, no tens petjada digital». Raona per què és falsa fins i tot per a algú que no té cap compte, posant almenys dos exemples de rastres que es generen igualment.

«No passa res, és una història que s'esborra al cap de vint-i-quatre hores». Explica per què una captura de pantalla trenca aquesta suposada seguretat i què hauries de recordar sempre abans de publicar qualsevol contingut «temporal».

Explica almenys tres camins pels quals una foto pujada «només per a amics» pot acabar sent pública i quina conclusió pràctica se'n dedueix: existeix de debò el que és «privat» un cop publicat?

Una cadena de missatges difon una foto d'un company sense el seu permís acompanyada de burles. Explica quin efecte té això en la seva reputació digital, per què reenviar-la «sense comentar res» també contribueix al dany i què hauries de fer tu en rebre-la.

Explica quina diferència hi ha entre fer servir el teu nom real, un àlies i un avatar a internet, què protegeix i què no protegeix un àlies i en quins contextos convé cada opció.

En cercar el teu nom a internet apareix el web del teu institut amb la llista de participants d'un concurs. Explica si això suposa un problema, quina diferència hi ha entre el fet que ho publiqui el teu propi centre o un desconegut i què podries demanar si no vols que el teu nom hi aparegui.

Un joc en línia demana el teu nom real «per al rànquing mundial». Explica quins riscos té donar-lo, quines alternatives raonables existeixen (àlies, nom de jugador) i què faries si el joc l'exigís obligatòriament.

Una empresa que concedeix beques revisa les xarxes públiques de les persones candidates. Explica per què el que s'ha publicat fa anys pot continuar apareixent avui i descriu dos hàbits presents que protegeixin la teva reputació futura.

Als 14 anys, en Tomás va cometre una falta menor en una competició esportiva i un diari digital local va publicar el seu nom i cognoms en una crònica. Avui en Tomás té 24 anys, aspira a un lloc de treball qualificat i aquesta notícia continua apareixent com a primer resultat en cercar el seu nom a Google.

1. a) En Tomás dubta entre demanar el «dret a l'oblit» a Google o exigir al diari que esborri l'article. Justifica la diferència tècnica i legal entre desindexar un enllaç en un motor de cerca i suprimir el contingut a la font original.
2. b) Analitza el conflicte de drets en joc entre l'interès d'en Tomás (protecció de dades i privacitat) i el del mitjà de comunicació (llibertats d'informació i conservació d'hemeroteca).
3. c) Prediu què resoldria de manera previsible l'Agència de Protecció de Dades davant la petició d'en Tomás de retirar l'enllaç del cercador, justificant la teva resposta segons els criteris de rellevància pública actual de la persona, veracitat i temps transcorregut.

Alguns experts proposen una «majoria d'edat digital»: que el que s'ha publicat abans de certa edat deixi de comptar. Argumenta a favor i en contra d'aquesta idea (maduresa, responsabilitat, dret a una segona oportunitat) i conclou amb la teva posició raonada.