La documentació del projecte

Enumera els cinc documents bàsics d'un projecte tecnològic (memòria, plànols, llista de materials, planificació i pressupost) i escriu una frase que expliqui què aporta cadascun i qui el necessitaria.

Relaciona cada document amb el seu contingut i justifica una de les parelles: (a) memòria: relat justificat de tot el procés; (b) plànols: dibuixos tècnics amb les mesures de l'objecte; (c) llista de materials: tot el necessari, amb quantitats; (d) pressupost: costos detallats i la seva suma. Quin document consultaries primer si volguessis repetir el projecte?

Explica la diferència entre un croquis o esbós (dibuix ràpid a mà alçada per pensar) i un plànol definitiu (dibuix exacte i acotat per fabricar), i raona per què tots dos són necessaris i cap pot substituir l'altre.

Ordena les parts d'una memòria de projecte i explica què explica cadascuna en una frase: conclusions i dificultats, objectiu del projecte, disseny triat, procés de construcció, pressupost final.

Redacta l'apartat «objectiu» de la memòria d'un projecte concret: un suport regulable per a tauleta fet amb material reciclat. Escriu entre quatre i sis línies que responguin a quin problema resol, per a qui, amb quines limitacions de material i com se sabrà que funciona.

Durant la prova d'esforç d'un pont de bastonets de $40\ \text{cm}$ de llum, l'estructura trenca als $18\ \text{N}$ ($1,8\ \text{kg}$ aprox.). Després de l'assaig al taller es comproven dos fets tècnics:

1. Els elements de fusta no s'han trencat, però les unions dels nusos inferiors s'han desenganxat netament, revelant cola aplicada en capa gruixuda i sense premsatge, assajat a les $12\ \text{h}$ d'assecatge en comptes de les $24\ \text{h}$ recomanades.

2. La gelosia superior ha patit vinclament lateral (s'ha corbat cap a un costat) segons abans del col·lapse dels nusos.

Redacta l'apartat d'«Incidències, anàlisi d'errades i millores» de la memòria tècnica: determina la causa física o de procés de cada problema amb terminologia tècnica d'estructures i detalla dues modificacions concretes (una de disseny i una altra de fabricació) per a la versió 2.0.

La figura mostra la planificació d'un projecte de sis setmanes amb un diagrama de Gantt: cada fila és una tasca i cada columna una setmana.

Entre la construcció i la presentació hi ha una tasca tapada que ocupa les setmanes 5 i 6: provar l'objecte i corregir els errors que apareguin. Explica què es fa en aquesta tasca, per què convé que se solapi una mica amb la construcció i quin risc té planificar sense reservar-hi temps.

Explica què és un diagrama de Gantt: què representa cada fila i cada columna, què significa que dues barres se solapin en el temps i per què ajuda a saber si un projecte va retardat només mirant-lo.

En la planificació d'un projecte, la tasca «comprar materials» se solapa amb «acabar els plànols». Explica per què aquest solapament té sentit (es pot comprar la fusta mentre es decideixen els ferratges), quina tasca no s'hauria de solapar mai amb la construcció i què passa si dues tasques que es necessiten entre si es planifiquen al revés.

Una llista de materials serveix per comprar sense oblits ni sobres. Indica quines quatre dades mínimes ha de tenir cada línia (nom de l'element, quantitat, característica o mesura, preu unitari) i escriu tres línies d'exemple per a un penja-robes de fusta.

Completa el pressupost d'un suport inclinat de fusta per a portàtil: (a) dos taulers de pi a $8\ \text{€}$ cadascun; (b) una caixa de cargols a $4\ \text{€}$; (c) mig pot de vernís si el pot sencer costa $7\ \text{€}$; (d) quatre topalls de goma a $0{,}50\ \text{€}$ cadascun. Calcula el subtotal de cada partida i el total, i explica per què a la llista apareix «una caixa de cargols» encara que només en facis servir vuit.

Descriu una prestatgeria senzilla: dos laterals de $60\ \text{cm}$, tres prestatges de $50\ \text{cm}$, dotze cargols, cola i quatre escaires. Redacta la seva llista de materials completa amb quantitats i característiques, i afegeix una línia d'«eines necessàries», que no es compren però condicionen el projecte.

Has d'elaborar el pressupost comparatiu per construir 10 caixes niu al taller. L'Opció A empra taulers nous de contraplacat: cost de material $24\ \text{€}$, temps de fabricació estimat de $10\ \text{h}$ i un $5\ \%$ de minva (desperdici de tall). L'Opció B reutilitza fusta de palets: cost de material $0\ \text{€}$, però requereix $8\ \text{€}$ en tractaments fungicides a l'aigua, caragoleria específica per $6\ \text{€}$, un temps de treball de $22\ \text{h}$ (desmuntar, desclavar, polir) i un $25\ \%$ de minva per posts esquerdades. Si la mà d'obra es valora a $5\ \text{€/h}$ i s'afegeix un $10\ \%$ d'imprevistos sobre el cost total acumulat de cada alternativa: calcula el cost unitari per caixa de cada opció i justifica tècnicament quina convé triar si el taller només disposa de 14 hores lectives en tot el trimestre.