Activisme i comunitats en línia

Explica què és una petició ciutadana en línia i quina diferència hi ha entre signar-la amb coneixement de causa i limitar-se a comentar indignat en una xarxa social.

L'alumnat d'un institut vol aconseguir més zones d'ombra al pati. Dissenya una campanya digital realista: quin canal faries servir per recollir suports, quines evidències aportaries, a qui dirigiries la proposta i com mantindries el respecte davant de les crítiques.

Al teu centre voleu demanar a l'ajuntament que instal·li un aparcament segur per a bicicletes. Un sector de l'alumnat proposa llançar una petició en un web global esperant superar 100.000 signatures aleatòries d'internet. Un altre grup proposa recollir només 250 signatures, però totes de veïns del barri, acompanyades d'un estudi amb dades reals d'aforament de bicicletes, fotos de punts perillosos i una sol·licitud oficial per registre municipal.

1. a) Prediu l'impacte de totes dues propostes davant la corporació municipal i justifica per què el suport digital massiu sense arrelament local sol desembocar en «slacktivisme» o activisme ineficaç.
2. b) Dissenya una estratègia combinada que utilitzi les xarxes digitals per potenciar la proposta presencial i tècnica, detallant dues accions digitals concretes i com mesuraries el seu impacte real.

Esmenta dues formes de cibervoluntariat que podria fer una persona de la teva edat i explica què aporta cadascuna a la comunitat.

La figura resumeix el cicle de treball d'una comunitat de programari lliure.

Una de les fases apareix tapada amb un signe d'interrogació. Indica què passa en aquesta fase perquè el cicle continuï i explica un avantatge d'aquest model de creació respecte d'un programa tancat.

Explica què és un hackató solidari (per exemple, un cap de setmana creant aplicacions per a ONG) i què pot aportar a l'equip algú que encara no sap programar: idees, disseny, proves o documentació.

Explica què és una comunitat de programari lliure, què significa que qualsevol pugui estudiar i millorar el codi i què obté a canvi una persona que hi col·labora sense cobrar.

Explica la diferència entre informar-se sobre una causa i fer activisme per ella, i raona per què el primer pas d'un bon activista digital és verificar que la causa i les seves dades són reals.

Cita tres causes reals en què hagin participat en línia persones de la teva edat (clima, accessibilitat del teu poble, defensa de biblioteques o d'espais públics) i descriu l'acció digital concreta que van dur a terme.

Una empresa crea centenars de comptes falsos que «donen suport» a la causa que li convé (astroturfing). Explica com es pot detectar aquest suport artificial (missatges repetits, comptes creats fa poc, horaris estranys), en què es diferencia del suport genuí i per què enverina la participació ciutadana.

Explica per què una comunitat en línia necessita normes clares i moderadors, què sol passar en un fòrum sense moderació i quines tres normes bàsiques posaries a un grup d'estudi.

Un grup veïnal organitza per xarxes una neteja del parc i la convocatòria s'omple d'insults polítics aliens al tema. Analitza com mantenir l'objectiu de la iniciativa, quines normes de moderació posaries i per què el to de la conversa condiciona la participació.

Les grans comunitats de programari lliure tenen codis de conducta. Explica per què un projecte tècnic necessita normes socials, quins problemes resolen (menyspreu als principiants, assetjament, discussions eternes) i redacta tres articles per al codi de conducta d'un club tecnològic escolar.

Una petició en línia demana el teu número de DNI «per validar la teva signatura». Explica què comprovaries abans de donar-lo (qui recull les firmes, si és una plataforma coneguda, la seva política de dades) i quins riscos té regalar aquesta dada en un web qualsevol.

Marcos, de 14 anys, ha iniciat una campanya digital denunciant abocaments il·legals a la riera del seu municipi. Ha gravat vídeos amb el seu telèfon mostrant la seva cara i l'uniforme del seu col·legi, publica des del seu perfil personal obert a les xarxes socials i ha posat un enllaç a un grup de missatgeria pública on qualsevol persona pot entrar per «organitzar piquets contra els responsables». Ha començat a rebre missatges intimidatoris i sol·licituds d'adults desconeguts.

1. a) Identifica i justifica els tres errors crítics de seguretat digital i física comesos per Marcos.
2. b) Dissenya un pla d'actuació segur de quatre mesures immediates que li permeti reorganitzar la campanya: protegeix la seva identitat i la dels seus companys sense abandonar la protesta pel medi ambient.

Un grup d'activistes vol protestar contra una empresa que comercialitza videojocs amb micropagaments agressius adreçats a menors. Per pressionar la companyia, debaten realitzar aquestes tres accions:

1. Coordinar milers d'usuaris per saturar els servidors de l'empresa mitjançant un atac de denegació de servei (DDoS) que inhabiliti el seu web durant un cap de setmana.

2. Difondre a les xarxes socials el nom, l'adreça del seu habitatge i el telèfon mòbil del director general de l'empresa (doxeig).

3. Publicar un informe tècnic documentat amb captures del codi de l'aplicació, demostrant els patrons enganyosos utilitzats, i presentar una denúncia formal davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).

Determina per a cadascuna de les tres accions si és una forma legítima de protesta o si constitueix un delicte/infracció legal, justificant el marc legal que es vulnera en el seu cas i explicant per què les dues primeres accions perjudiquen greument la mateixa causa que defensen.

La teva classe vol crear un mapa col·laboratiu de l'accessibilitat del barri (rampes, passos sense semàfor sonor, obstacles). Defineix quines dades recollir a cada punt, amb quina eina col·laborativa, sota quina llicència publicar-lo i a qui lliurar el resultat perquè serveixi d'alguna cosa.

El teu institut ha de renovar els 60 ordinadors de l'aula de Tecnologia. Es presenten dues opcions:

• Opció A: Comprar equips comercials tancats de marca per 320,00 € cadascun. Tenen peces no estàndard, carcasses segellades i el fabricant garanteix suport i peces només durant 3 anys.

• Opció B: Adquirir ordinadors modulars basats en esquemes de maquinari lliure per 350,00 € cadascun. Utilitzen components estàndard del mercat i documentació pública de muntatge i reparació que permet reparar i actualitzar peces al mateix taller del centre.

Avalua totes dues alternatives comparant el seu impacte en la sobirania tecnològica del centre i en la reducció de residus electrònics (sostenibilitat) a 8 anys vista. Justifica raonadament quina hauria de triar el consell escolar i assenyala un inconvenient pràctic o limitació tècnica real que implicaria l'Opció B.

El departament d'educació d'una comunitat autònoma ha de decidir el futur de l'entorn virtual d'aprenentatge que utilitzen 200.000 estudiants:

• Proposta Propietària: Renovar la llicència d'una plataforma privativa d'una gran tecnològica. Costa 4,50 € per alumne a l'any, inclou suport extern, però el codi és secret i les dades es processen en centres de dades subjectes a normatives d'altres països.

• Proposta Oberta: Migrar a una plataforma de programari lliure auditada («diners públics, codi públic»). Requereix una inversió inicial en formació i infraestructura de 6,00 € per alumne el primer any, però el cost posterior de llicències és de 0,00 €, el codi és auditable i les dades es custodien en servidors públics locals.

1. a) Rebat l'argument habitual que afirma que «el programari tancat és més segur que l'obert perquè oculta el codi i així els atacants no veuen les fallades».
2. b) Justifica quina de les dues propostes haurien de triar les autoritats educatives basant-te en els principis de sobirania tecnològica, control de dades de l'alumnat i sostenibilitat econòmica a llarg termini.