Comerç electrònic

Enumera tres comprovacions que has de fer en una botiga en línia abans de pagar i explica quin risc evita cadascuna d'elles.

Explica la diferència entre pagar amb targeta, amb un moneder digital del mòbil i contra reemborsament, i indica un avantatge de cada forma de pagament.

La figura mostra el flux d'una compra en línia segura.

Abans del pagament falta un pas marcat amb un signe d'interrogació. Descriu quines comprovacions inclou aquest pas i explica per què l'últim pas —desar la confirmació i la factura— també forma part de la seguretat de la compra.

En pagar en línia, el teu banc t'envia un codi al mòbil per confirmar l'operació (3-D Secure). Explica quin factor de seguretat addicional afegeix aquest pas i què passa si algú coneix els números de la teva targeta però no té el teu mòbil.

Compara una targeta de dèbit associada al compte familiar i una targeta de prepagament recarregable per a les compres en línia d'un menor amb supervisió: què limita cadascuna, què passa si es filtra el número i quina triaries per començar, justificant-ho.

En tramitar una comanda de 24,50 € en una botiga web, el sistema et planteja tres mètodes de pagament:\n- Opció A: Desar la targeta a la botiga i activar el «pagament en 1 clic».\n- Opció B: Introduir número, caducitat i CVV manualment en cada compra, sense desar-los.\n- Opció C: Generar des de l'app del teu banc una targeta virtual d'un sol ús vinculada a un saldo màxim de 25,00 €.\na) Analitza la diferència tècnica entre emmagatzemar les teves dades bancàries directament als servidors de la botiga i utilitzar una passarel·la amb «tokenització».\nb) Si la botiga patís una bretxa de seguretat i la seva base de dades es filtrés a internet, prediu les conseqüències per a tu en cadascuna de les tres opcions.\nc) Justifica quina opció triaries per equilibrar comoditat i ciberseguretat, i quin mecanisme de doble factor d'autenticació (SCA / 3D Secure) entraria en joc.

Una botiga mostra el preu d'uns auriculars com a $40\ \text{€}$ «sense IVA». Sabent que el tipus general de l'IVA és del $21\ \%$, calcula el preu final que pagaràs i explica per què la normativa obliga a mostrar al consumidor el preu amb els impostos ja inclosos.

Explica què és una factura digital, quines dades mínimes ha de contenir i quins avantatges té conservar-la respecte a un tiquet de paper quan necessites fer valer una garantia.

Un mòbil costa $299\ \text{€}$ en una botiga espanyola. En una botiga de fora de la Unió Europea apareix per $240\ \text{€}$, però en passar la duana s'hi pot sumar l'IVA ($21\ \%$) més una gestió de $15\ \text{€}$. Calcula el cost real de la compra exterior en el pitjor cas, compara'l amb el preu local i decideix amb arguments on comprar.

Un web ofereix unes sabatilles de $120\ \text{€}$ per només $24\ \text{€}$ «únicament avui» i accepta únicament transferència bancària per avançat. Analitza quins senyals de frau acumula l'oferta, per què la transferència és aquí la forma de pagament més arriscada i què faries tu.

Una aplicació ofereix «set dies de franc» i després cobra $8,99\ \text{€}$ al mes amb un avís gairebé invisible. Explica quines tàctiques de disseny utilitza perquè t'oblidis de cancel·lar (patrons foscos), com organitzar-te per no pagar de més (avís al calendari, revisar l'extracte) i quins drets tens si ja t'han cobrat.

Una botiga desconeguda té 4,9 estrelles amb cinc-centes ressenyes genèriques («Genial!», «Perfecte») publicades gairebé totes el mateix mes. Explica com detectar ressenyes comprades, quins senyals delaten la seva falsedat i quin pes dones a les valoracions en decidir una compra.

Explica quines diferències hi ha entre comprar a un venedor professional i a un particular en una aplicació de segona mà: garantia, devolució, responsabilitat si el producte és fals. Quines proteccions perds en comprar a un particular?

Abans de comprar roba en línia convé llegir les condicions de devolució. Esmenta quatre dades que miraries (termini, qui paga l'enviament de tornada, estat exigit del producte, on es retorna) i explica quin problema evita cadascuna.

Examina aquests tres casos de reclamació després d'una compra:\n1. En Marcos compra un teclat en una botiga física del seu barri; en provar-lo a casa no li agrada el tacte i torna l'endemà a retornar-lo, però la botiga es nega a reemborsar-li els diners i li ofereix un val.\n2. La Lucía compra uns auriculars per internet en un web amb seu a Espanya, els desprecinta per provar el so i, al vuitè dia, sol·licita retornar-los i recuperar els seus diners emparant-se en el dret de desistiment de 14 dies.\n3. En Sergio encarrega en una botiga en línia una dessuadora personalitzada amb el seu nom i el logotip del seu grup; al cap de tres dies de rebre-la demana retornar-la perquè prefereix una altra talla.\na) Dictamina en quins casos la botiga té obligació legal de retornar els diners i en quins no segons la normativa de consum de la UE, justificant la teva resposta en cada supòsit.\nb) Justifica per què la llei atorga al comprador a distància una protecció que no concedeix al comprador presencial i quin motiu tècnic o comercial justifica les excepcions al desistiment.

Un canal de xarxes socials publica aquest anunci: «Inverteix 300,00 € avui en el nostre bot de criptomonedes i retira 600,00 € en 30 dies garantits, sense risc».\na) Demostra matemàticament què passaria si aquesta rendibilitat del 100 % mensual fos real: calcula quants diners acumularies al cap de 12 mesos reinvertint els guanys i explica per què aquest càlcul demostra que es tracta d'una estafa piramidal o esquema Ponzi.\nb) Justifica la diferència tècnica i econòmica entre una inversió en un actiu financer volàtil i una estafa piramidal, assenyalant les tres banderes vermelles presents en el missatge.

Un videojoc en línia posa a la venda 500 «armadures virtuals exclusives» en format NFT per 40,00 € cadascuna. Un company de classe en vol comprar dues amb els seus estalvis afirmant: «Com que només n'hi ha 500 unitats, d'aquí a sis mesos valdran almenys 120,00 € cadascuna i guanyaré 160,00 € nets».\na) Explica tècnicament al teu company què adquireix en realitat en comprar un NFT (el registre a la cadena de blocs enfront dels drets de l'arxiu digital) i què passaria amb el seu actiu si la desenvolupadora del joc decideix tancar els servidors l'any que ve.\nb) Rebat la seva predicció de benefici segur utilitzant els conceptes de liquiditat, oferta/demanda i absència de suport bancari.\nc) Analitza quines tècniques de persuasió digital (com el FOMO o l'escassetat artificial programada) utilitza la plataforma per incitar menors a especular amb actius digitals.

Un estudiant disposa d'uns ingressos fixos de 50,00 € mensuals. Atret per la publicitat de «compra ara i paga després (BNPL) al 0 % d'interès en 3 quotes», fa durant la mateixa setmana aquestes tres compres:\n- Sabatilles: 3 quotes de 24,00 €.\n- Auriculars: 3 quotes de 15,00 €.\n- Jaqueta: 3 quotes de 18,00 €.\nLes condicions del contracte apliquen una penalització fixa per demora de 12,00 € per cada quota impagada.\na) Calcula el total mensual que ha de pagar durant els mesos 1, 2 i 3. Compara aquesta xifra amb els seus ingressos mensuals i prediu què passarà el mes 1 si no disposa d'estalvis previs.\nb) Si el servei anuncia «0 % d'interès TAE», explica quin és el model de negoci real d'aquestes plataformes de microcrèdit i per què generen més risc de sobreendeutament en joves que un crèdit bancari tradicional.\nc) Dissenya una regla financera preventiva (fórmula o percentatge límit de quota sobre ingressos disponibles) que eviti caure en impagaments en utilitzar aquest tipus de serveis.