L'embaràs i el part

Explica què és la fecundació, en quina part de l'aparell reproductor femení té lloc normalment i quina cèl·lula en resulta.

Explica la diferència entre embrió i fetus, indica en quin moment de l'embaràs es passa d'una etapa a una altra i cita un canvi important del desenvolupament en cadascun dels tres trimestres de la gestació.

En un hospital s'analitza el cas de tres parts dobles (naixement de dos nadons en el mateix part):

• Cas 1: Un nen i una nena amb grups sanguinis diferents.

• Cas 2: Dues nenes que comparteixen el 100 % del seu ADN.

• Cas 3: Dos nens que s'assemblen molt físicament, però una anàlisi genètica demostra que només comparteixen el 50 % dels seus gens, igual que dos germans nascuts en anys diferents.

1. a) Classifica cada cas com a bessons idèntics (monozigòtics) o bessons fraterns (dizigòtics), deduint amb precisió què va passar durant la fecundació en cadascun (nombre d'òvuls fecundats, nombre d'espermatozoides i comportament del zigot).
2. b) Una persona afirma: «En el Cas 1, el nen i la nena es van haver d'originar a partir d'un sol òvul que va ser fecundat simultàniament per dos espermatozoides: un amb cromosoma X i un altre amb cromosoma Y». Demostra per què aquesta afirmació és biològicament errònia i explica com es va determinar realment el sexe en aquesta parella de nadons.

Ordena les etapes següents des que l'òvul és fecundat fins que neix el nadó, i escriu una frase breu sobre el que passa en cadascuna: fetus, fecundació, part, zigot, embrió.

Cap a la meitat de l'embaràs, una ecografia ja pot mostrar el sexe del nadó. Relaciona aquest fet amb el moment en què es formen i es diferencien els òrgans i explica per què al principi de l'embaràs l'ecografia no permet saber-ho.

A la unitat de neonatologia d'un hospital s'atenen dos nadons:

• Cas A: Un fetus expulsat espontàniament a la setmana 16 de gestació. Fa uns 12 cm i ja té formats el cor, els ronyons, les extremitats i els pulmons, però és inviable fora de l'úter.

• Cas B: Un nadó nascut a la setmana 31 (part prematur) que pesa 1,6 kg. Presenta tots els seus òrgans, però necessita romandre diverses setmanes en una incubadora amb calor constant i respiració assistida per sobreviure.

1. a) Rebat l'afirmació de qui sostingui que «com que a la setmana 16 tots els òrgans ja estan formats, el fetus del Cas A hauria de poder sobreviure amb un respirador artificial igual que el del Cas B». Diferencia amb precisió entre organogènesi (formació d'òrgans) i maduració funcional.
2. b) Explica quines dues funcions vitals assumia la placenta o el cos de la mare durant l'embaràs que el nadó del Cas B encara és incapaç de realitzar per si mateix i que obliguen a mantenir-lo a la incubadora.

Observa la imatge del fetus dins de l'úter. Localitza-hi l'úter, la placenta, el cordó umbilical i el líquid amniòtic, i explica quina funció compleix cadascuna d'aquestes estructures en la protecció i l'alimentació del fetus.

Explica què és el sac amniòtic i cita dues funcions que compleix el líquid amniòtic per al fetus.

Durant l'embaràs, el fetus es desenvolupa dins de l'úter unit a la placenta pel cordó umbilical. Explica quines funcions realitza la placenta per al fetus i raona per què les substàncies que consumeix la mare (alcohol, tabac, certs medicaments) poden afectar el desenvolupament del nadó.

A la placenta, la sang de la mare i la del fetus no es barregen, però entre totes dues passen nutrients, oxigen i substàncies de rebuig. Explica quin tipus d'intercanvi es produeix a través de les membranes de la placenta i per què és important que les dues sangs no arribin a barrejar-se.

Descriu què passa durant el part: quin òrgan es contreu per empènyer el nadó, quin camí segueix aquest per sortir a l'exterior i què passa amb el cordó umbilical després del naixement.

El part no té lloc de cop: es distingeixen una fase de dilatació del coll de l'úter, una fase d'expulsió del nadó i una fase final anomenada deslliurament. Explica què passa en cadascuna de les tres fases i què és el que s'expulsa en la darrera.

Explica què és un part per cesària, en quines situacions es decideix realitzar-lo i raona per què, tot i que avui és una operació segura, es reserva per als casos en què el part vaginal suposa un risc.

Durant la vida intrauterina, els pulmons del fetus estan col·lapsats, plens de líquid i no realitzen intercanvi de gasos, ja que tota l'oxigenació procedeix de la placenta a través de la vena umbilical. En l'instant de néixer, el cordó umbilical es talla i el nadó emet el seu primer plor.

1. a) Un familiar observa el part i comenta: «Caldria evitar que el nadó plori en néixer, perquè el plor l'esgota; respiraria millor en silenci i amb calma». Rebat aquesta afirmació justificant la funció mecànica que exerceix aquesta primera inspiració forçada, que sol acompanyar el plor, sobre els alvèols pulmonars i el líquid que contenen.
2. b) Explica quin canvi es produeix en la concentració de gasos (oxigen i diòxid de carboni) a la sang del nadó en els primers segons després de pinçar el cordó umbilical i dedueix com aquest canvi estimula el sistema nerviós per obligar-lo a realitzar la primera respiració.
3. c) Dissenya un diagrama de flux amb fletxes que connecti de manera ordenada aquests quatre passos clau: pinçament del cordó umbilical / augment de diòxid de carboni a la sang del nadó / primer plor i obertura d'alvèols / arribada de sang oxigenada per via pulmonar a tot l'organisme.