L'aparell respiratori

Escriu l'itinerari que segueix una molècula d'oxigen des que entra per les fosses nasals fins que arriba a un alvèol pulmonar, anomenant per ordre totes les estructures que travessa.

Explica per què es diu que la faringe és una «cruïlla de camins» entre l'aparell digestiu i el respiratori, i quins dos tipus de substàncies hi passen.

Les vies respiratòries estan entapissades de moc i cilis. Explica què és cadascun d'aquests elements i com col·laboren a netejar l'aire que respirem.

Explica amb les teves paraules què són els alvèols pulmonars i per què són el lloc adequat perquè es produeixi l'intercanvi de gasos entre l'aire i la sang.

Explica la diferència entre inspiració i expiració, i indica quin gas capten principalment els pulmons de l'aire inspirat i quin gas s'expulsa amb l'aire expirat.

Les parets dels alvèols i dels capil·lars que els envolten són extremadament fines. Explica per què aquesta finesa és imprescindible per a l'intercanvi de gasos i raona què passaria si aquestes parets fossin gruixudes.

Descriu què els passa al diafragma i a les costelles durant la inspiració i durant l'expiració, i explica com aquests moviments provoquen l'entrada i la sortida de l'aire dels pulmons.

En córrer, respirem més ràpid i amb més profunditat. Explica quins músculs realitzen els moviments de la ventilació i per què les cèl·lules musculars necessiten més oxigen durant l'exercici.

Explica quins dos moviments realitza la caixa toràcica per renovar l'aire dels pulmons i quin múscul situat sota els pulmons és el principal responsable d'aquests moviments.

Els fumadors destrueixen amb els anys part de les parets dels seus alvèols (emfisema pulmonar), de manera que els alvèols es fusionen en cavitats més grans i amb menys superfície total. Raona, a partir de com es produeix l'intercanvi de gasos, per què aquestes persones s'ofeguen en fer exercici encara que els seus pulmons continuïn omplint-se d'aire.

En un servei d'urgències ingressen dos pacients amb problemes d'oxigenació:

• Pacient 1: Pateix una crisi asmàtica severa; li costa ventilar i l'aire amb prou feines entra als seus pulmons.

• Pacient 2: Ha inhalat monòxid de carboni d'un braser defectuós. La seva freqüència i el seu volum respiratoris són normals i l'aire entra sense dificultat fins als seus alvèols.

Un estudiant en pràctiques afirma que el pacient 2 no corre perill vital perquè «els seus pulmons introdueixen aire i ventilen amb total normalitat».

1. a) Rebat la conclusió de l'estudiant: identifica en quina fase de la funció respiratòria (ventilació pulmonar, difusió als alvèols, transport a la sang o respiració cel·lular) es produeix la fallada en cada pacient.
2. b) Explica per què, tot i que el pacient 2 omple bé els pulmons d'aire, les seves cèl·lules estan en risc imminent de morir per falta d'oxigen.

En una consulta de pneumologia es fa una espirometria a dos adolescents que practiquen esport:

• Pacient 1 (sa): Expulsa $3,6\ \text{L}$ d'aire en el primer segon d'una espiració forçada.

• Pacient 2 (durant una crisi de dificultat respiratòria): Només aconsegueix expulsar $1,5\ \text{L}$ en el primer segon, però després d'inhalar un fàrmac broncodilatador el seu valor puja a $3,3\ \text{L}$.

1. a) Interpreta les dades del pacient 2: dedueix quin canvi físic va ocórrer en el diàmetre dels seus bronquis i bronquíols durant la crisi i quin efecte ha tingut el fàrmac sobre la musculatura d'aquests conductes.
2. b) Un familiar del pacient 2 afirma: «Si els alvèols no estan danyats, l'intercanvi d'oxigen amb la sang hauria de ser completament normal durant la crisi». Rebat aquesta afirmació justificant per què una fallada en la ventilació bronquial pot reduir l'intercanvi d'oxigen encara que els alvèols estiguin sans.