Tornar a la portadaBiologia i Geologia · 2n ESO · Canviar d'assignatura
Començar gratis
ESO 2n · Biologia i Geologia
El cos humà · La funció de relació

Els receptors sensorials

Tanca els ulls i tapa't el nas: una poma crua i una ceba crua tenen gairebé el mateix gust. Sense vista ni olfacte, el cervell rep molta menys informació de la que creus que et dona només la llengua.

Et convé dominar: Les característiques dels éssers vius (1r d'ESO)
Et convé dominar: La cèl·lula, unitat dels éssers vius (1r d'ESO)

Els cinc sentits i els seus receptors

Quan toques una tassa calenta, sents el timbre o notes l'olor de pa torrat, el teu cos reacciona a l'instant, però com aconsegueixen aquests senyals tan diferents convertir-se en informació que viatgi pels teus nervis?

Cap humà de perfil amb ull, orella, nas i llengua que reben llum, so, olors i sabors, i una mà que toca una tassa calenta: els cinc sentits i el seu estímul. oïda orella · so vista ull · llum olfacte nas · olors gust llengua · sabors tacte pell · pressió, Tª
Practica★☆☆Sense començar
Relaciona cadascun dels cinc sentits amb el tipus d'estímul que capta i amb l'òrgan on es troben els seus receptors principals.

Relaciona cadascun dels cinc sentits amb el tipus d'estímul que capta i amb l'òrgan on es troben els seus receptors principals.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Explica què és un receptor sensorial i per què diem que els sentits són la «porta d'entrada» de la informació al sistema nerviós.

Explica què és un receptor sensorial i per què diem que els sentits són la «porta d'entrada» de la informació al sistema nerviós.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Explica la diferència entre estímul i sensació, i posa un exemple de cadascun utilitzant una tassa de xocolata desfeta calenta.

Explica la diferència entre estímul i sensació, i posa un exemple de cadascun utilitzant una tassa de xocolata desfeta calenta.

Resoldre

L'ull: el camí de la llum

Animació de l'ull humà: punts de llum entren per la còrnia i la pupil·la, es doblen al cristal·lí i convergeixen en un punt de la retina, mentre la pupil·la es contrau (entra menys llum) i es dilata (entra més llum). còrnia pupil·la/iris cristal·lí retina
Practica★☆☆Sense començar
A la imatge de l'ull en secció s'han assenyalat diverses estructures amb números. Escriu el nom de les cinc estructures assenyalades i indica en quina es troben les…

A la imatge de l'ull en secció s'han assenyalat diverses estructures amb números. Escriu el nom de les cinc estructures assenyalades i indica en quina es troben les cèl·lules receptores de la llum.

Ull humà en secció amb les seves estructures assenyalades amb números

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Descriu el camí que segueix la informació lluminosa des que la llum d'un objecte entra a l'ull fins que es forma la imatge, anomenant les estructures que travessa i el…

Descriu el camí que segueix la informació lluminosa des que la llum d'un objecte entra a l'ull fins que es forma la imatge, anomenant les estructures que travessa i el lloc on es converteix en impuls nerviós.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Quan passes d'una habitació fosca a un carrer molt assolellat, t'enlluernes durant uns segons. Explica quina estructura de l'ull regula la quantitat de llum que hi…

Quan passes d'una habitació fosca a un carrer molt assolellat, t'enlluernes durant uns segons. Explica quina estructura de l'ull regula la quantitat de llum que hi entra, com actua en aquesta situació i quin nom rep aquest mecanisme d'adaptació.

Resoldre

L'orella: del so a l'equilibri

Una pal·lada a l'aire només produeix un empenta de partícules invisibles, però com aconsegueix el nostre cos transformar aquesta vibració física de l'aire en una sensació sonora com la música o una veu?

Tall de l'orella humana amb les seves tres parts: l'orella externa (pavelló auricular i conducte auditiu), l'orella mitjana (timpà i ossicles) i l'orella interna (caragol, que capta el so, i canals semicirculars, que controlen l'equilibri), unida al cervell pel nervi auditiu. orella externa orella mitjana orella interna timpà ossicles conducte auditiu pavelló auricular canals semicirculars (equilibri) caragol (audició) nervi auditiu al cervell
Practica★☆☆Sense començar
Anomena les tres parts en què es divideix l'oïda i indica en quina es troben les cèl·lules receptores que transformen el so en impulsos nerviosos.

Anomena les tres parts en què es divideix l'oïda i indica en quina es troben les cèl·lules receptores que transformen el so en impulsos nerviosos.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Descriu el camí que segueix un so des que entra pel pavelló auricular fins que el cervell l'interpreta, anomenant les estructures que el transmeten i el lloc on es…

Descriu el camí que segueix un so des que entra pel pavelló auricular fins que el cervell l'interpreta, anomenant les estructures que el transmeten i el lloc on es transforma en impuls nerviós.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Algunes persones amb una infecció d'oïda interna senten marejos i perden l'equilibri. Tenint en compte que l'oïda interna no només capta sons, explica quina altra…

Algunes persones amb una infecció d'oïda interna senten marejos i perden l'equilibri. Tenint en compte que l'oïda interna no només capta sons, explica quina altra informació envia al cervell i quines estructures se n'encarreguen.

Resoldre

Gust, olfacte i tacte

Tall de perfil del cap amb les cèl·lules olfactives al sostre de la cavitat nasal i les papil·les gustatives de la llengua, dues ampliacions d'ambdues i el recorregut de les olors, que entren amb l'aire pel nas o pugen des de la boca per la via retronasal. cervell uneix olor i gust llengua nas olors a l'aire cèl·lules olfactives substàncies dissoltes a la saliva papil·les gustatives aire amb olors que entra pel nas aromes del menjar: via retronasal
Practica★☆☆Sense començar
En tocar per accident una paella calenta notem dolor a l'instant. Explica quins receptors de la pell ens avisen del perill i per què aquesta sensació, encara que…

En tocar per accident una paella calenta notem dolor a l'instant. Explica quins receptors de la pell ens avisen del perill i per què aquesta sensació, encara que desagradable, és útil per a l'organisme.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Les papil·les gustatives i les cèl·lules olfactives col·laboren quan mengem: per això, amb el nas tapat, una poma i una ceba crues «saben» gairebé igual. Explica què…

Les papil·les gustatives i les cèl·lules olfactives col·laboren quan mengem: per això, amb el nas tapat, una poma i una ceba crues «saben» gairebé igual. Explica què aporta cada sentit a la percepció del gust dels aliments.

Resoldre
Practica★★★Sense començar
Sostens amb els ulls tancats un got de vidre molt fred que rellisca entre els teus dits. En prémer-lo fortament per evitar que caigui, una vora trencada et produeix un…

Sostens amb els ulls tancats un got de vidre molt fred que rellisca entre els teus dits. En prémer-lo fortament per evitar que caigui, una vora trencada et produeix un tall superficial al tou del dit. De manera simultània i immediata distingeixes tres sensacions: el fred de l'aigua, la pressió que exerceixes sobre el vidre i el dolor del tall.

  1. a) Identifica quin tipus de receptor cutani específic ha captat cadascun d'aquests tres estímuls i classifica'ls segons la naturalesa de l'estímul que detecten.
  2. b) Sabent que totes les fibres nervioses transmeten la informació mitjançant impulsos electroquímics idèntics, justifica com aconsegueix l'encèfal distingir i interpretar alhora les tres sensacions sense confondre el dolor amb el fred ni amb la pressió.
  3. c) Si un anestèsic local bloquegés exclusivament els nociceptors de la zona, prediu quins estímuls continuaries percebent i argumenta per què l'absència congènita de dolor representa una amenaça greu per a la supervivència.
Resoldre

Torna al principi: La llengua únicament percep cinc sabors bàsics (dolç, salat, àcid, amarg i umami); el sabor complex de la poma i de la ceba depèn dels receptors olfactius, que detecten els seus aromes volàtils per la via retronasal.

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat