Vacunes, trasplantaments i donació

Explica què és una vacuna, què conté i com prepara l'organisme per defensar-se d'una malaltia sense arribar a patir-la.

Explica la diferència entre prevenir una malaltia i curar-la, posant com a exemple una vacuna i un medicament.

Explica quins efectes secundaris lleus poden aparèixer en els dies següents a una vacuna i per què solen ser un senyal que el sistema immunitari està responent.

Un equip de recerca desenvolupa dues vacunes experimentals contra un nou virus respiratori: la vacuna A utilitza el virus complet atenuat, mentre que la vacuna B introdueix únicament fragments de la proteïna externa que el virus fa servir per fixar-se a les cèl·lules humanes (antigen de superfície).

1. a) Justifica per què l'organisme d'una persona que rep la vacuna B serà capaç de neutralitzar el virus real si hi entra en contacte més endavant, malgrat que la vacuna només contenia un fragment.
2. b) Durant els assajos, s'observa que en pacients immunodeprimits la vacuna A pot provocar símptomes lleus de la malaltia, mentre que la vacuna B resulta completament innòcua però requereix una dosi de record. Amb aquestes dades, justifica quina de les dues vacunes recomanaries administrar de manera prioritària en un hospital a persones grans o amb defenses baixes.

Indica què és el calendari de vacunació, per què hi ha vacunes que s'administren a edats concretes i cita dues vacunes incloses en el calendari infantil i juvenil d'Espanya.

Els dos esquemes representen el mateix brot en dues poblacions amb diferent cobertura de vacunació (verd: persones vacunades; gris: no vacunades; vermell: persones infectades; les creus taronges de l'esquema A indiquen contagis bloquejats). Explica per què en l'esquema A la infecció no avança mentre que en el B es propaga en cadena, en què consisteix aquesta «immunitat de grup» i quin risc suposa que baixin les cobertures de vacunació.

Una persona afirma: «no em vacuno perquè no em poso mai malalt». Analitza aquest argument tenint en compte la immunitat de grup i raona què passaria si moltes persones pensessin el mateix.

El xarampió és un dels virus més contagiosos que existeixen: per mantenir la immunitat de grup o de ramat i frenar-ne la transmissió, cal que almenys el 95 % de la població estigui vacunada. En una localitat de 20.000 habitants, la cobertura vacunal ha caigut al 86 % en els darrers dos anys. En aquest municipi hi viuen la Clara, un nadó de 4 mesos que encara no té l'edat per vacunar-se, i el Sergi, un nen en tractament contra el càncer que no pot rebre la vacuna perquè té les defenses baixes.

1. a) Prediu què passarà en aquesta localitat si una persona infectada per xarampió assisteix a una festa multitudinària, comparant l'escenari actual (86 %) amb l'anterior (95 %).
2. b) A partir del cas de la Clara i el Sergi, justifica biològicament per què la decisió d'una persona de no vacunar-se no és només una elecció individual sobre la seva pròpia salut, sinó que posa en perill directe els membres més vulnerables de la comunitat.

Explica què significa ser donant de sang, quins requisits bàsics es demanen als donants i per què la donació habitual és necessària encara que no hi hagi emergències.

Explica què són els grups sanguinis, per què és imprescindible conèixer-los abans d'una transfusió i quin grup pot donar glòbuls vermells a qualsevol persona.

A Espanya, una persona pot donar sang a partir dels 18 anys si compleix els requisits. Cada donació (uns $450\ \text{mL}$) se separa en tres components (glòbuls vermells, plasma i plaquetes) i pot ajudar fins a tres pacients, però aquests components caduquen: les plaquetes duren només uns $5$ dies i els glòbuls vermells, unes sis setmanes. Si un hospital necessita $25$ unitats de components sanguinis al dia, calcula quantes donacions fan falta com a mínim cada setmana i raona, a partir de la caducitat dels components, per què no n'hi ha prou de donar només després de grans catàstrofes.

Explica què és un trasplantament i cita dos òrgans o teixits que es trasplanten amb freqüència, indicant quin problema de salut soluciona cadascun.

En un trasplantament d'òrgan pot produir-se rebuig. Explica per què el sistema immunitari del receptor ataca l'òrgan trasplantat, què són els grups sanguinis i la compatibilitat, i quins medicaments s'utilitzen per evitar el rebuig.

Explica en què consisteix la donació de medul·la òssia, a quin tipus de pacients pot curar i per què és tan difícil trobar un donant compatible.

La Irene pateix insuficiència renal greu i els seus ronyons amb prou feines filtren les deixalles de la sang. El seu germà Joan, que està completament sa, s'ofereix com a donant viu d'un ronyó. Tanmateix, l'hospital realitza durant setmanes exhaustives proves de compatibilitat sanguínia i immunològica (antígens leucocitaris) abans d'autoritzar la intervenció.

1. a) Prediu i explica què passaria a escala cel·lular en el cos de la Irene si se li trasplantés el ronyó del seu germà sense comprovar prèviament la compatibilitat dels seus antígens.
2. b) Si l'operació té èxit, com és possible que en Joan pugui continuar fent una vida normal i saludable amb un sol ronyó? Justifica com respon el seu organisme per mantenir la depuració de la sang i l'homeòstasi.