Exercicis: L'embaràs i el part

Ordena les etapes següents des que l'òvul és fecundat fins que neix el nadó, i escriu una frase breu sobre el que passa en cadascuna: fetus, fecundació, part, zigot, embrió.

Observa la imatge del fetus dins de l'úter. Localitza-hi l'úter, la placenta, el cordó umbilical i el líquid amniòtic, i explica quina funció compleix cadascuna d'aquestes estructures en la protecció i l'alimentació del fetus.

Descriu què passa durant el part: quin òrgan es contreu per empènyer el nadó, quin camí segueix aquest per sortir a l'exterior i què passa amb el cordó umbilical després del naixement.

Explica què és la fecundació, en quina part de l'aparell reproductor femení té lloc normalment i quina cèl·lula en resulta.

Explica què és el sac amniòtic i cita dues funcions que compleix el líquid amniòtic per al fetus.

Explica què són les contraccions del part, quin òrgan les produeix i què aconsegueixen.

Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica la teva resposta: a) l'embaràs humà dura unes quaranta setmanes; b) a la placenta es barregen la sang de la mare i la del fetus; c) el cordó umbilical uneix el fetus amb la placenta.

Explica què és la lactància materna i cita dos avantatges que aporta la llet materna al nounat.

Explica la diferència entre embrió i fetus, indica en quin moment de l'embaràs es passa d'una etapa a una altra i cita un canvi important del desenvolupament en cadascun dels tres trimestres de la gestació.

El part no té lloc de cop: es distingeixen una fase de dilatació del coll de l'úter, una fase d'expulsió del nadó i una fase final anomenada deslliurament. Explica què passa en cadascuna de les tres fases i què és el que s'expulsa en la darrera.

Durant l'embaràs, el fetus es desenvolupa dins de l'úter unit a la placenta pel cordó umbilical. Explica quines funcions realitza la placenta per al fetus i raona per què les substàncies que consumeix la mare (alcohol, tabac, certs medicaments) poden afectar el desenvolupament del nadó.

A la placenta, la sang de la mare i la del fetus no es barregen, però entre totes dues passen nutrients, oxigen i substàncies de rebuig. Explica quin tipus d'intercanvi es produeix a través de les membranes de la placenta i per què és important que les dues sangs no arribin a barrejar-se.

Descriu dos controls mèdics habituals durant l'embaràs i explica quina informació aporta cadascun sobre la salut de la mare i del fetus.

Cap a la meitat de l'embaràs, una ecografia ja pot mostrar el sexe del nadó. Relaciona aquest fet amb el moment en què es formen i es diferencien els òrgans i explica per què al principi de l'embaràs l'ecografia no permet saber-ho.

Es diu que l'embarassada ha de «menjar per dos». Matisa aquesta afirmació: explica si les necessitats d'energia es dupliquen realment, quins nutrients es recomana vigilar especialment durant l'embaràs i per què.

Explica què és un part per cesària, en quines situacions es decideix realitzar-lo i raona per què, tot i que avui és una operació segura, es reserva per als casos en què el part vaginal suposa un risc.

Una pacient que planeja quedar-se embarassada comenta: «Fins que no noti la falta de la regla i em faci un test que doni positiu, no deixaré de consumir alcohol els caps de setmana ni suspendré la meva medicació habitual, perquè abans de la falta no hi ha embrió que es pugui danyar».

1. a) Rebat científicament aquesta afirmació: situa en un calendari què passa entre la fecundació (cap al dia 14 del cicle) i la primera falta menstrual (cap al dia 28), i explica en quin moment l'embrió comença a intercanviar substàncies a través dels teixits materns.
2. b) Justifica per què les substàncies nocives provoquen malformacions estructurals irreparables durant el període embrionari (setmanes 3 a 8 de desenvolupament), mentre que si l'exposició té lloc en l'últim trimestre sol provocar baix pes o retard en la maduració, però rarament l'absència o malformació d'un òrgan complet.

En un hospital s'analitza el cas de tres parts dobles (naixement de dos nadons en el mateix part):

• Cas 1: Un nen i una nena amb grups sanguinis diferents.

• Cas 2: Dues nenes que comparteixen el 100 % del seu ADN.

• Cas 3: Dos nens que s'assemblen molt físicament, però una anàlisi genètica demostra que només comparteixen el 50 % dels seus gens, igual que dos germans nascuts en anys diferents.

1. a) Classifica cada cas com a bessons idèntics (monozigòtics) o bessons fraterns (dizigòtics), deduint amb precisió què va passar durant la fecundació en cadascun (nombre d'òvuls fecundats, nombre d'espermatozoides i comportament del zigot).
2. b) Una persona afirma: «En el Cas 1, el nen i la nena es van haver d'originar a partir d'un sol òvul que va ser fecundat simultàniament per dos espermatozoides: un amb cromosoma X i un altre amb cromosoma Y». Demostra per què aquesta afirmació és biològicament errònia i explica com es va determinar realment el sexe en aquesta parella de nadons.

A la unitat de neonatologia d'un hospital s'atenen dos nadons:

• Cas A: Un fetus expulsat espontàniament a la setmana 16 de gestació. Fa uns 12 cm i ja té formats el cor, els ronyons, les extremitats i els pulmons, però és inviable fora de l'úter.

• Cas B: Un nadó nascut a la setmana 31 (part prematur) que pesa 1,6 kg. Presenta tots els seus òrgans, però necessita romandre diverses setmanes en una incubadora amb calor constant i respiració assistida per sobreviure.

1. a) Rebat l'afirmació de qui sostingui que «com que a la setmana 16 tots els òrgans ja estan formats, el fetus del Cas A hauria de poder sobreviure amb un respirador artificial igual que el del Cas B». Diferencia amb precisió entre organogènesi (formació d'òrgans) i maduració funcional.
2. b) Explica quines dues funcions vitals assumia la placenta o el cos de la mare durant l'embaràs que el nadó del Cas B encara és incapaç de realitzar per si mateix i que obliguen a mantenir-lo a la incubadora.

El tub neural és l'estructura embrionària que es tanca per donar origen a l'encèfal i la medul·la espinal. Perquè aquest tancament tingui lloc correctament, l'embrió necessita nivells adequats d'àcid fòlic abans del dia 28 després de la fecundació. A més, l'àcid fòlic pres com a suplement triga diverses setmanes a acumular-se als teixits fins a assolir nivells protectors.

Imagina una dona amb cicles menstruals regulars de 28 dies que va tenir la seva última menstruació l'1 de novembre i va ovular el 14 de novembre:

1. a) Suposant que hi va haver fecundació el 14 de novembre, calcula en quina data aproximada es produiria la primera falta menstrual (quan la dona sospita l'embaràs) i en quina data es tanca definitivament el tub neural de l'embrió.
2. b) A partir d'aquestes dates, raona per què començar a prendre àcid fòlic només a partir d'obtenir un resultat positiu en un test d'embaràs sol ser massa tard per prevenir defectes del tub neural com l'espina bífida.
3. c) Justifica per què les autoritats sanitàries recomanen suplementar amb àcid fòlic qualsevol dona que estigui buscant activament un embaràs, i no únicament les que ja han confirmat que estan embarassades.

Observa les dades mitjanes següents recopilades en un hospital maternoinfantil:

• Embaràs únic (1 fetus): durada mitjana = 40 setmanes; pes mitjà = 3,4 kg.

• Embaràs bessonal (2 fetus): durada mitjana = 36 setmanes; pes mitjà = 2,4 kg per nadó.

• Embaràs de trigèmins (3 fetus): durada mitjana = 32 setmanes; pes mitjà = 1,7 kg per nadó.

1. a) Interpreta les dades: quina relació hi ha entre el nombre de fetus que es gesten simultàniament, el moment del part i el pes dels nadons?
2. b) Justifica biològicament aquests resultats tenint en compte dos factors limitants: la distensió màxima de la paret muscular de l'úter abans de desencadenar les contraccions del part i la superfície d'intercanvi de nutrients i gasos a la placenta.
3. c) Prediu quines dues complicacions clíniques immediates (relacionades amb la respiració i el manteniment de la temperatura) hauran de vigilar prioritàriament els metges en els nadons del part de trigèmins respecte al de l'embaràs únic.

La diabetis gestacional es produeix quan els nivells de glucosa a la sang de la mare es mantenen anormalment alts. Per entendre les seves conseqüències en el fetus, tingues en compte com funciona la placenta:

• La glucosa travessa la placenta per difusió des de la sang materna a la fetal.

• La insulina de la mare NO pot creuar la placenta.

• Cap al quart mes de desenvolupament, el pàncrees del fetus ja és capaç de fabricar la seva pròpia insulina quan detecta un excés de glucosa. La insulina estimula l'emmagatzematge d'aquesta glucosa en forma de greix i múscul corporal.

1. a) Prediu què li passarà a la producció d'insulina del fetus i al seu desenvolupament corporal si la mare no controla la seva diabetis durant el segon i tercer trimestre de gestació.
2. b) Un estudiant raona: «Com que el fetus rep tanta glucosa de la mare, en néixer i tallar-li el cordó umbilical tindrà un excés perillós de sucre a la sang». Rebat aquest raonament explicant per què, paradoxalment, el nadó corre un risc greu d'hipoglucèmia (baixada brusca de glucosa) en les primeres hores després del part.

Durant la vida intrauterina, els pulmons del fetus estan col·lapsats, plens de líquid i no realitzen intercanvi de gasos, ja que tota l'oxigenació procedeix de la placenta a través de la vena umbilical. En l'instant de néixer, el cordó umbilical es talla i el nadó emet el seu primer plor.

1. a) Un familiar observa el part i comenta: «Caldria evitar que el nadó plori en néixer, perquè el plor l'esgota; respiraria millor en silenci i amb calma». Rebat aquesta afirmació justificant la funció mecànica que exerceix aquesta primera inspiració forçada, que sol acompanyar el plor, sobre els alvèols pulmonars i el líquid que contenen.
2. b) Explica quin canvi es produeix en la concentració de gasos (oxigen i diòxid de carboni) a la sang del nadó en els primers segons després de pinçar el cordó umbilical i dedueix com aquest canvi estimula el sistema nerviós per obligar-lo a realitzar la primera respiració.
3. c) Dissenya un diagrama de flux amb fletxes que connecti de manera ordenada aquests quatre passos clau: pinçament del cordó umbilical / augment de diòxid de carboni a la sang del nadó / primer plor i obertura d'alvèols / arribada de sang oxigenada per via pulmonar a tot l'organisme.

Una dona embarassada afirma: «La meva àvia va fumar un paquet diari durant tots els seus embarassos i els meus oncles van néixer completament sans i forts, així que fumar durant la gestació no és tan perillós com diuen».

Per respondre-li des del mètode científic, analitza aquestes dades procedents de milers de parts:

• Mares no fumadores: pes mitjà en néixer = 3,45 kg; taxa de nadons amb baix pes (< 2,5 kg) = 4,1 %.

• Mares fumadores (> 10 cigarretes al dia): pes mitjà en néixer = 2,90 kg; taxa de nadons amb baix pes (< 2,5 kg) = 14,8 %.

1. a) Rebat l'argument de la dona explicant la diferència entre una experiència anecdòtica aïllada i una evidència estadística basada en l'estudi de grans poblacions.
2. b) Sabent que el monòxid de carboni del tabac s'uneix a l'hemoglobina impedint el transport normal d'oxigen, i que la nicotina estreny els vasos sanguinis de la placenta, prediu com afecten aquests dos mecanismes a l'aportació d'oxigen i nutrients a les cèl·lules del fetus i justifica la diferència de pes observada a les dades.