L'aparell digestiu

Ordena els següents òrgans segons el recorregut que segueix el bol alimentari des que entra al cos fins que s'expulsen els excrements: intestí gros, esòfag, anus, boca, intestí prim, estómac.

Explica què són els excrements, què contenen, en quin òrgan es formen i per què és necessari expulsar-los.

La Marta ha menjat un entrepà de pa amb pernil. Descriu el recorregut que seguirà l'aliment pel seu aparell digestiu, anomenant per ordre els òrgans que travessarà fins que les restes no aprofitables surtin del cos.

Explica la diferència entre digestió mecànica i digestió química, i posa un exemple de cadascuna indicant l'òrgan on té lloc.

Explica què són els enzims digestius i per què es diu que cadascun actua sobre un tipus concret de nutrient.

L'estómac conté àcids i enzims capaços de descompondre proteïnes i, tanmateix, no es digereix a si mateix. Explica què el protegeix i raona què pot passar si aquesta protecció falla.

A la imatge de l'aparell digestiu, localitza el fetge i el pàncrees. Aquests dos òrgans no formen part del tub digestiu, sinó que són glàndules annexes. Explica què significa això i quina és la funció de cadascun en la digestió.

El fetge i el pàncrees aboquen els seus sucs al tub digestiu encara que l'aliment no passi per ells. Explica com arriben aquests sucs fins a l'intestí i quin nutrient ajuda a digerir principalment la bilis.

A en Carlos li han extirpat la vesícula biliar mitjançant cirurgia. El seu amic Marcos li diu: «A partir d'ara el teu cos ja no podrà digerir els greixos perquè has perdut l'òrgan que fabrica la bilis».

1. a) Identifica els dos errors científics de l'afirmació d'en Marcos i corregeix-los, explicant amb precisió quin òrgan produeix realment la bilis i quina era la funció exacta de la vesícula biliar.
2. b) El metge ha advertit a en Carlos que eviti els menjars molt grassos. Explica a escala física i química què els passa als greixos al duodè en no disposar d'una descàrrega concentrada de bilis, i per què els enzims lipases pancreàtics tenen dificultats per actuar si la bilis arriba només en un degoteig lent i continu.

En un pacient amb celiaquia no diagnosticada, la reacció immunològica al gluten ha destruït i aplanat les vellositats del seu intestí prim, reduint la seva superfície interna d'absorció d'uns $250\ \text{m}^2$ a menys de $15\ \text{m}^2$. Malgrat que aquesta persona ingereix diàriament una quantitat suficient d'aliment ($2400\ \text{kcal}$), perd pes ràpidament i presenta anèmia i cansament constant.

1. a) Justifica per què es produeix la pèrdua de pes i els símptomes de desnutrició malgrat que el pacient menja adequadament, relacionant-ho amb la funció de les vellositats intestinals.
2. b) Un familiar li suggereix: «Si el problema és que absorbeixes poc, només has de menjar el triple de menjar al dia per compensar-ho». Raona científicament si aquesta solució funcionaria o quins problemes causaria al seu aparell digestiu.

En un estudi nutricional es va comparar el trànsit digestiu de dos grups de voluntaris que ingerien la mateixa quantitat de calories i aigua, però amb dietes diferents:

• Grup A (dieta rica en aliments ultraprocessats i carns, pobra en fibra): Temps mitjà de trànsit digestiu = $68\ \text{h}$; massa fecal mitjana = $75\ \text{g}$ al dia (fems durs i secs).

• Grup B (dieta rica en verdures, llegums i cereals integrals): Temps mitjà de trànsit digestiu = $28\ \text{h}$; massa fecal mitjana = $180\ \text{g}$ al dia (fems tous i voluminosos).

1. a) A partir de les dades, explica el mecanisme físic pel qual la fibra vegetal modifica la consistència dels fems i la velocitat del trànsit per l'intestí gros.
2. b) Un estudiant afirma: «Com que la fibra vegetal no es pot digerir ni aporta energia ni nutrients a les nostres cèl·lules, és una substància inútil que hauríem d'eliminar de la dieta». Rebat la seva afirmació deduint a quins problemes de salut s'exposa el Grup A i explicant el paper que compleix la fibra per a la microbiota intestinal.

Es realitza una prova mèdica a dos pacients (A i B) després de beure en dejú un got de llet amb $25\ \text{g}$ de lactosa. Es mesura la seva glucosa en sang durant les dues hores següents i la concentració de gas hidrogen ($\text{H}_2$) en el seu alè:

• Pacient A: La seva glucosa en sang va augmentar $35\ \text{mg/dL}$ al cap de $45\ \text{minuts}$; el $\text{H}_2$ en el seu alè es va mantenir en nivells pràcticament nuls. No va presentar molèsties.

• Pacient B: La seva glucosa en sang gairebé no va variar; tanmateix, al cap de $90\ \text{minuts}$ el $\text{H}_2$ en el seu alè va augmentar de manera brusca i va començar a patir dolor abdominal, inflor i diarrea.

1. a) Interpreta els resultats: identifica quin dels dos pacients presenta intolerància a la lactosa, justifica per què en ell no puja la glucosa en sang i explica quins microorganismes i mitjançant quin procés generen el gas $\text{H}_2$ a l'intestí gros.
2. b) Prediu què passaria amb la glucèmia i amb els símptomes del pacient B si repetís la prova bevent llet «sense lactosa» (tractada industrialment amb lactasa), i justifica per què aquesta llet té un gust notablement més dolç que la llet normal.