Els òrgans efectors

Anomena els dos tipus d'òrgans efectors que executen les respostes de l'organisme i posa un exemple concret d'actuació de cadascun davant d'una mateixa situació de perill.

Indica si aquestes estructures són músculs, ossos o glàndules endocrines, i quina funció efectora realitza cadascuna: bíceps, fèmur, tiroide, diafragma, suprarenals.

Explica què són les hormones, quins òrgans les produeixen i com arriben fins a les cèl·lules sobre les quals actuen.

Explica què és una glàndula endocrina i anomena dos exemples, indicant l'hormona que produeix cadascuna i el seu efecte principal.

Compara la resposta muscular i la resposta hormonal de l'organisme: quina és més ràpida, quina dura més, com arriba l'ordre en cada cas i posa un exemple quotidià de cada tipus.

Explica què és una articulació i cita dos exemples d'articulacions del cos humà, indicant quins moviments permet cadascuna.

Anomena les tres parts de l'aparell locomotor i indica la funció general de cadascuna en el moviment.

Els esquemes A i B representen el mateix braç amb els dos músculs que mouen l'avantbraç, assenyalats amb ?: en cada cas un apareix engruixit (contret) i l'altre estirat (relaxat). Indica quin múscul (bíceps o tríceps) és el que està contret en cada esquema i, tenint en compte que els músculs esquelètics només poden estirar, no empènyer, explica per què per doblegar i estirar l'avantbraç cal l'actuació coordinada de tots dos i com s'anomena aquest tipus de parelles musculars.

En un esquinç de turmell, l'articulació s'infla i fa mal. Explica quines estructures de l'articulació es poden danyar en torçar-se el peu i per què apareix la inflamació a la zona.

Els ossos dels nens es dobleguen més abans de trencar-se que els de la gent gran. Relaciona aquesta diferència amb la composició de l'os a cada edat i explica quins hàbits de la joventut ajuden a tenir ossos forts a la vellesa.

Per estudiar com interactuen el sistema nerviós i l'aparell locomotor, s'analitzen tres pacients amb diferents afectacions en una cama després d'un mes d'evolució:

• Pacient A: té una cama immobilitzada per un guix després d'una fractura de turmell (els nervis motors i els músculs estan intactes, però l'articulació no es mou).

• Pacient B: ha patit una secció total del nervi ciàtic que innerva els músculs de la cama (els músculs estan desconnectats de la medul·la).

• Pacient C: té la mateixa lesió nerviosa que el Pacient B, però cada dia rep sessions d'estimulació elèctrica externa aplicada directament sobre la pell del múscul, provocant la seva contracció.

1. a) Prediu en quin dels tres pacients es produirà l'atròfia muscular més severa i ràpida, i justifica per què el Pacient C conserva millor la massa muscular que el Pacient B tot i tenir la mateixa lesió neurològica.
2. b) Un estudiant planteja: «Per evitar l'atròfia del Pacient B, n'hi hauria prou amb estimular l'àrea motora del seu cervell amb elèctrodes perquè enviï ordres més potents». Rebat aquesta afirmació justificant el recorregut anatòmic de la resposta motora des del centre nerviós fins a l'efector muscular.