Les defenses de l'organisme

En l'esquema es representen les tres línies de defensa de l'organisme. Escriu el nom de les línies assenyalades amb A, B i C, ordenant-les des de la més externa fins a la més interna, i indica quina d'elles és específica de cada agent infecciós.

Una petita esgarrinxada es cura sola, sense tractament. Descriu la cadena de defenses que actua des que la pell es trenca fins que la ferida es tanca, indicant quina línia de defensa intervé en cada moment.

Cita quatre barreres de l'organisme que dificulten l'entrada de microorganismes (pell, mucoses, llàgrimes, àcid gàstric...) i explica com protegeix cadascuna d'elles.

Explica quin paper juguen el moc i les mucoses de les vies respiratòries com a barrera defensiva davant dels microorganismes.

Explica què són els fagòcits, a quin grup de components de la sang pertanyen i per què es diu que «es mengen» els microbis.

Explica què és la inflamació i quins són els seus quatre signes característics a la zona afectada.

Quan et claves una estella, la zona s'enrogeix, s'escalfa i s'infla. Explica què està passant, quin nom rep aquesta resposta, quines cèl·lules sanguínies acudeixen al lloc i per què aquesta reacció, encara que molesta, és beneficiosa.

La febre és un augment controlat de la temperatura corporal durant moltes infeccions. Raona per què es pot considerar un mecanisme de defensa i no només un símptoma, i explica en quines situacions sí que convé tractar-la.

Explica què és un anticòs, quines cèl·lules el fabriquen i per què cada anticòs només actua davant d'un agent infecciós concret.

Explica què són els limfòcits i quines dues grans tasques fan dins de la resposta específica.

Compara la resposta immunitària inespecífica i l'específica: rapidesa d'actuació, cèl·lules implicades, memòria davant del mateix agent i un exemple d'actuació de cadascuna davant d'una mateixa infecció.

Davant d'un mateix bacteri, actuen primer els fagòcits i després els limfòcits. Compara ambdues respostes: ordre d'arribada, manera de reconèixer l'invasor i què queda a l'organisme quan cadascuna acaba la seva feina.

En un estudi es mesura la quantitat d'anticossos en sang d'una persona enfront d'un bacteri patogen en dos moments diferents: després del primer contacte (dia 1), els anticossos triguen 10 dies a aparèixer i assoleixen un nivell màxim de 15 unitats; després d'un segon contagi un any després (dia 365), en només 2 dies els anticossos assoleixen 250 unitats. a) Interpreta aquests resultats justificant la diferència de velocitat i quantitat a partir de la funció dels limfòcits de memòria. b) Justifica com aprofiten les vacunes aquest mateix principi biològic per protegir-nos sense que hàgim de patir la malaltia.

Una persona afirma: «Vacunar-se de la grip no serveix per a res; la meva tieta es va vacunar al novembre i al gener va passar la grip al llit amb malestar i tos». Rebat la seva conclusió utilitzant els teus coneixements sobre la resposta immunitària: a) Justifica per què el virus de la grip pot infectar una persona vacunada si ha patit petites mutacions en els seus antígens de superfície i per què això obliga a canviar la vacuna cada any. b) Prediu i justifica com hauria estat l'evolució de la infecció en la seva tieta si no hagués estat vacunada, explicant el paper dels anticossos i limfòcits generats amb la vacuna prèvia.