Exercicis: Vacunes, trasplantaments i donació

Explica què és una vacuna, què conté i com prepara l'organisme per defensar-se d'una malaltia sense arribar a patir-la.

Indica què és el calendari de vacunació, per què hi ha vacunes que s'administren a edats concretes i cita dues vacunes incloses en el calendari infantil i juvenil d'Espanya.

Explica què significa ser donant de sang, quins requisits bàsics es demanen als donants i per què la donació habitual és necessària encara que no hi hagi emergències.

Explica la diferència entre prevenir una malaltia i curar-la, posant com a exemple una vacuna i un medicament.

Anomena tres donacions que una persona pot fer per ajudar altres pacients i indica a quin tipus de malalts ajuda cadascuna.

Explica què és un trasplantament i cita dos òrgans o teixits que es trasplanten amb freqüència, indicant quin problema de salut soluciona cadascun.

Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica la teva resposta: a) vacunar-se també protegeix indirectament les persones que no poden vacunar-se; b) donar sang afebleix el donant durant mesos; c) a Espanya la donació d'òrgans és altruista i no es paga.

Explica quins efectes secundaris lleus poden aparèixer en els dies següents a una vacuna i per què solen ser un senyal que el sistema immunitari està responent.

La vacuna del tètanus requereix dosis de record cada certs anys, mentre que d'altres protegeixen de per vida amb poques dosis. Explica, des del funcionament de la memòria immunològica, per què algunes proteccions s'afebleixen amb el temps.

Els dos esquemes representen el mateix brot en dues poblacions amb diferent cobertura de vacunació (verd: persones vacunades; gris: no vacunades; vermell: persones infectades; les creus taronges de l'esquema A indiquen contagis bloquejats). Explica per què en l'esquema A la infecció no avança mentre que en el B es propaga en cadena, en què consisteix aquesta «immunitat de grup» i quin risc suposa que baixin les cobertures de vacunació.

En un trasplantament d'òrgan pot produir-se rebuig. Explica per què el sistema immunitari del receptor ataca l'òrgan trasplantat, què són els grups sanguinis i la compatibilitat, i quins medicaments s'utilitzen per evitar el rebuig.

Explica per què es comença a vacunar els nadons en els primers mesos de vida, quines malalties greus s'eviten així i quin risc tindria endarrerir el calendari de vacunació.

Una persona afirma: «no em vacuno perquè no em poso mai malalt». Analitza aquest argument tenint en compte la immunitat de grup i raona què passaria si moltes persones pensessin el mateix.

La vacuna de la grip s'administra cada tardor, mentre que la del xarampió es posa en la infància i protegeix durant dècades. Explica, relacionant-ho amb les característiques de cada virus i amb la memòria immunitària, per què unes vacunes s'han de repetir i d'altres no.

Explica què són els grups sanguinis, per què és imprescindible conèixer-los abans d'una transfusió i quin grup pot donar glòbuls vermells a qualsevol persona.

Explica en què consisteix la donació de medul·la òssia, a quin tipus de pacients pot curar i per què és tan difícil trobar un donant compatible.

Un equip de recerca desenvolupa dues vacunes experimentals contra un nou virus respiratori: la vacuna A utilitza el virus complet atenuat, mentre que la vacuna B introdueix únicament fragments de la proteïna externa que el virus fa servir per fixar-se a les cèl·lules humanes (antigen de superfície).

1. a) Justifica per què l'organisme d'una persona que rep la vacuna B serà capaç de neutralitzar el virus real si hi entra en contacte més endavant, malgrat que la vacuna només contenia un fragment.
2. b) Durant els assajos, s'observa que en pacients immunodeprimits la vacuna A pot provocar símptomes lleus de la malaltia, mentre que la vacuna B resulta completament innòcua però requereix una dosi de record. Amb aquestes dades, justifica quina de les dues vacunes recomanaries administrar de manera prioritària en un hospital a persones grans o amb defenses baixes.

A Espanya, una persona pot donar sang a partir dels 18 anys si compleix els requisits. Cada donació (uns $450\ \text{mL}$) se separa en tres components (glòbuls vermells, plasma i plaquetes) i pot ajudar fins a tres pacients, però aquests components caduquen: les plaquetes duren només uns $5$ dies i els glòbuls vermells, unes sis setmanes. Si un hospital necessita $25$ unitats de components sanguinis al dia, calcula quantes donacions fan falta com a mínim cada setmana i raona, a partir de la caducitat dels components, per què no n'hi ha prou de donar només després de grans catàstrofes.

En un fòrum d'internet llegeixes aquesta afirmació: «No ens hem de posar la nova vacuna contra el patogen X. En el seu assaig clínic amb 10.000 voluntaris, un 0,3 % va presentar febre i dolor muscular. Una vacuna segura hauria de tenir risc zero abans de ser autoritzada».

1. a) Sabent que la infecció natural pel patogen X provoca seqüeles greus en 8 de cada 100 persones infectades (8 %), compara ambdues dades i explica què significa el balanç benefici-risc en l'autorització de medicaments.
2. b) Rebat l'afirmació argumentant biològicament per què és impossible garantir un «risc zero» en qualsevol tractament mèdic i quines garanties aporten les fases dels assajos clínics abans que una vacuna arribi a la població general.

El xarampió és un dels virus més contagiosos que existeixen: per mantenir la immunitat de grup o de ramat i frenar-ne la transmissió, cal que almenys el 95 % de la població estigui vacunada. En una localitat de 20.000 habitants, la cobertura vacunal ha caigut al 86 % en els darrers dos anys. En aquest municipi hi viuen la Clara, un nadó de 4 mesos que encara no té l'edat per vacunar-se, i el Sergi, un nen en tractament contra el càncer que no pot rebre la vacuna perquè té les defenses baixes.

1. a) Prediu què passarà en aquesta localitat si una persona infectada per xarampió assisteix a una festa multitudinària, comparant l'escenari actual (86 %) amb l'anterior (95 %).
2. b) A partir del cas de la Clara i el Sergi, justifica biològicament per què la decisió d'una persona de no vacunar-se no és només una elecció individual sobre la seva pròpia salut, sinó que posa en perill directe els membres més vulnerables de la comunitat.

En un hospital es certifica la mort encefàlica (cessament irreversible de tota l'activitat cerebral, mantenint l'oxigenació i el batec mitjançant suport artificial) d'un pacient jove després d'un accident. El pacient no va deixar cap document sobre la seva voluntat de ser donant. A Espanya regeix el «consentiment presumpte», pel qual tota persona és donant si no ha expressat el contrari en vida. No obstant això, l'equip de coordinació de trasplantaments es reuneix sempre amb la família per demanar la seva conformitat abans de procedir.

1. a) La família, commocionada, dubta perquè veu que el monitor mostra pols i creu que «encara podria despertar». Justifica quins arguments mèdics i biològics ha de donar el coordinador per explicar la diferència entre un coma reversible i la mort encefàlica.
2. b) Raona per què creus que el model espanyol busca sempre l'acord amb la família en lloc d'aplicar la llei de manera automàtica i obligatòria, i quines conseqüències tindria per a la confiança pública en el sistema sanitari actuar sense el seu consentiment.

Durant una epidèmia global d'un virus de transmissió aèria, el país A (de renda alta) ha aconseguit vacunar el 85 % de la seva població, mentre que el país B (de renda baixa) només ha pogut accedir a vacunes per al 4 % dels seus habitants. Les autoritats del país A decideixen suspendre les seves aportacions als fons internacionals de donació de vacunes argumentant: «La nostra població ja està fora de perill; gastar diners en altres països no aporta res a la nostra pròpia seguretat sanitària».

1. a) Rebat la postura de les autoritats del país A aplicant els teus coneixements sobre reproducció vírica, mutacions i l'aparició de noves variants.
2. b) Justifica, des d'un punt de vista biològic i epidemiològic, la validesa del principi científic: «En una pandèmia mundial, ningú estarà completament protegit fins que tothom estigui protegit».

La Irene pateix insuficiència renal greu i els seus ronyons amb prou feines filtren les deixalles de la sang. El seu germà Joan, que està completament sa, s'ofereix com a donant viu d'un ronyó. Tanmateix, l'hospital realitza durant setmanes exhaustives proves de compatibilitat sanguínia i immunològica (antígens leucocitaris) abans d'autoritzar la intervenció.

1. a) Prediu i explica què passaria a escala cel·lular en el cos de la Irene si se li trasplantés el ronyó del seu germà sense comprovar prèviament la compatibilitat dels seus antígens.
2. b) Si l'operació té èxit, com és possible que en Joan pugui continuar fent una vida normal i saludable amb un sol ronyó? Justifica com respon el seu organisme per mantenir la depuració de la sang i l'homeòstasi.

Les cèl·lules tumorals procedeixen de teixits del mateix cos que han mutat i s'escapen al control de divisió. Moltes d'elles desenvolupen a la seva membrana cel·lular una proteïna de «camuflatge» que, en unir-se als limfòcits T, els desactiva i impedeix que les destrueixin. Recentment s'han desenvolupat fàrmacs d'immunoteràpia consistents en anticossos monoclonals que bloquegen aquesta proteïna de camuflatge.

1. a) Explica per què una vacuna preventiva tradicional (com la del xarampió o la del tètanus) no serveix per prevenir la majoria dels càncers, assenyalant la diferència fonamental entre l'origen dels antígens d'un microbi invasor i els d'una cèl·lula tumoral.
2. b) Prediu quin efecte tindrà en el tumor el fàrmac d'immunoteràpia descrit un cop administrat al pacient i justifica per què aquest tractament sol danyar molt menys els teixits sans que els mètodes clàssics com la quimioteràpia.

Repte del tema. Converteix-te en assessor de salut pública de la teva localitat dissenyant una campanya de conscienciació comunitària.

1. Consulta al web oficial de l'ONT (ont.es) la taxa de donants d'òrgans de la teva comunitat autònoma el 2023 i compara-la amb la mitjana d'Espanya d'aquell mateix any ($48,9$ donants per milió d'habitants). A més, sondeja $4$ familiars preguntant-los quines malalties (infeccioses o no infeccioses) han tingut aquest any i el seu estat de vacunació.

2. Organitza les dades del sondeig en una taula. Descriu en un breu text com van actuar les defenses del cos (barreres o anticossos) davant d'una de les infeccions recollides i justifica el mecanisme de memòria immunològica que aporten les vacunes.

3. Elabora un fullet digital titulat «Salut i solidaritat» on proposis pautes quotidianes per prevenir patologies no infeccioses, expliquis el benefici col·lectiu de vacunar-se i aportis dos arguments per promoure la donació d'òrgans i teixits enfront de la necessitat de trasplantaments.

Es valorarà:

• La distinció rigorosa entre patologies i l'explicació correcta de la resposta immunitària i les vacunes.

• La recopilació, contrast i anàlisi adequada de les dades de l'ONT i del sondeig.

• La coherència científica, creativitat i claredat de la proposta final.