Exercicis: Les defenses de l'organisme

En l'esquema es representen les tres línies de defensa de l'organisme. Escriu el nom de les línies assenyalades amb A, B i C, ordenant-les des de la més externa fins a la més interna, i indica quina d'elles és específica de cada agent infecciós.

Cita quatre barreres de l'organisme que dificulten l'entrada de microorganismes (pell, mucoses, llàgrimes, àcid gàstric...) i explica com protegeix cadascuna d'elles.

Explica què és un anticòs, quines cèl·lules el fabriquen i per què cada anticòs només actua davant d'un agent infecciós concret.

Explica què són els fagòcits, a quin grup de components de la sang pertanyen i per què es diu que «es mengen» els microbis.

Explica quin paper juguen el moc i les mucoses de les vies respiratòries com a barrera defensiva davant dels microorganismes.

Explica què són els limfòcits i quines dues grans tasques fan dins de la resposta específica.

Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica la teva resposta: a) la febre s'ha d'abaixar sempre immediatament amb medicació; b) els anticossos són proteïnes fabricades pel mateix organisme; c) la primera vegada que entra un microbi, la resposta específica triga més que la inespecífica.

Explica què és la inflamació i quins són els seus quatre signes característics a la zona afectada.

Quan et claves una estella, la zona s'enrogeix, s'escalfa i s'infla. Explica què està passant, quin nom rep aquesta resposta, quines cèl·lules sanguínies acudeixen al lloc i per què aquesta reacció, encara que molesta, és beneficiosa.

Compara la resposta immunitària inespecífica i l'específica: rapidesa d'actuació, cèl·lules implicades, memòria davant del mateix agent i un exemple d'actuació de cadascuna davant d'una mateixa infecció.

La febre és un augment controlat de la temperatura corporal durant moltes infeccions. Raona per què es pot considerar un mecanisme de defensa i no només un símptoma, i explica en quines situacions sí que convé tractar-la.

Una petita esgarrinxada es cura sola, sense tractament. Descriu la cadena de defenses que actua des que la pell es trenca fins que la ferida es tanca, indicant quina línia de defensa intervé en cada moment.

A les persones a qui s'extirpa la melsa se'ls recomana vacunar-se més i vigilar qualsevol infecció. Explica quina relació té la melsa amb els glòbuls blancs i per què la seva absència afebleix les defenses sense arribar a anul·lar-les.

Durant una grip, els ganglis del coll s'inflen. Explica què són els ganglis limfàtics, què passa al seu interior durant una infecció i per què la seva inflamació indica que les defenses estan treballant.

Davant d'un mateix bacteri, actuen primer els fagòcits i després els limfòcits. Compara ambdues respostes: ordre d'arribada, manera de reconèixer l'invasor i què queda a l'organisme quan cadascuna acaba la seva feina.

Una cremada extensa és una urgència greu encara que al començament no hi hagi infecció. Explica, relacionant-ho amb les línies de defensa, per què la pell cremada posa en perill la vida i quin risc apareix en els dies següents.

A un pacient que rep quimioteràpia se li diagnostica una pneumònia provocada per Pneumocystis jirovecii, un fong innocu que conviu a les vies respiratòries de la població sana sense causar cap dany. Analitza aquest cas clínic: a) Justifica per què es qualifica aquesta infecció com a «oportunista» basant-te en l'estat de les defenses del pacient després del tractament. b) Si un familiar sa hi conviu estretament, prediu si emmalaltirà per aquest mateix fong i raona la teva resposta. c) Dissenya dues mesures preventives concretes que hagi d'aplicar l'entorn hospitalari o familiar per protegir-lo enfront d'altres patògens habituals.

En passejar per un parc a la primavera, en Marcos comença a esternudar sense parar, els ulls li ploren i la pell del coll se li envermelleix. Un amic li comenta: «T'has contagiat d'un bacteri molt agressiu; pren-te un antibiòtic ràpid per curar-te». a) Rebat els dos errors científics de l'afirmació del seu amic, explicant què està passant realment al sistema immunitari d'en Marcos enfront del pol·len. b) El metge li recepta un fàrmac «antihistamínic». Prediu i explica quin efecte tindrà aquest medicament sobre els seus vasos sanguinis i mucoses a partir de l'acció que exerceix la histamina durant una reacció al·lèrgica.

En un estudi es mesura la quantitat d'anticossos en sang d'una persona enfront d'un bacteri patogen en dos moments diferents: després del primer contacte (dia 1), els anticossos triguen 10 dies a aparèixer i assoleixen un nivell màxim de 15 unitats; després d'un segon contagi un any després (dia 365), en només 2 dies els anticossos assoleixen 250 unitats. a) Interpreta aquests resultats justificant la diferència de velocitat i quantitat a partir de la funció dels limfòcits de memòria. b) Justifica com aprofiten les vacunes aquest mateix principi biològic per protegir-nos sense que hàgim de patir la malaltia.

Una persona afirma: «Vacunar-se de la grip no serveix per a res; la meva tieta es va vacunar al novembre i al gener va passar la grip al llit amb malestar i tos». Rebat la seva conclusió utilitzant els teus coneixements sobre la resposta immunitària: a) Justifica per què el virus de la grip pot infectar una persona vacunada si ha patit petites mutacions en els seus antígens de superfície i per què això obliga a canviar la vacuna cada any. b) Prediu i justifica com hauria estat l'evolució de la infecció en la seva tieta si no hagués estat vacunada, explicant el paper dels anticossos i limfòcits generats amb la vacuna prèvia.

Els limfòcits T col·laboradors actuen com a coordinadors centrals del sistema immunitari, ja que donen el senyal químic per activar tant els limfòcits B (que fabriquen anticossos) com els macròfags i limfòcits citotòxics. El virus del VIH infecta i destrueix específicament aquestes cèl·lules. a) Prediu quines conseqüències en cadena pateix el sistema defensiu en perdre aquests limfòcits concrets i dedueix per què els pacients amb sida avançada no moren pel virus en si, sinó per altres infeccions. b) Si una combinació de fàrmacs antiretrovirals frena la multiplicació del virus fins a fer-lo indetectable, prediu què passarà amb el recompte de limfòcits i la salut del pacient.

En la diabetis de tipus 1, els limfòcits destrueixen de manera selectiva les cèl·lules beta del pàncrees (encarregades de fabricar insulina) en confondre les seves proteïnes de membrana amb les d'un patogen perillós. a) Analitza aquest procés utilitzant amb precisió els termes «antigen», «autoanticòs» i «tolerància al que és propi», explicant en què es diferencia aquest atac del que es produeix contra un bacteri invasor. b) Un estudiant planteja: «Com que és un atac cel·lular, podríem curar definitivament la diabetis administrant antibiòtics o destruint tot el sistema immunitari del pacient». Rebat de manera raonada totes dues propostes.

A l'Elena li han trasplantat un ronyó i ha de prendre fàrmacs immunosupressors diàriament. Al cap d'uns mesos, els seus metges ajusten la dosi amb una precaució enorme: si augmenten molt la quantitat, l'Elena contrau infeccions bacterianes i fúngiques amb freqüència; si abaixen la dosi, el ronyó trasplantat comença a perdre la seva funció de filtratge. a) Justifica el dilema biològic que explica aquest equilibri delicat, identificant quins components del sistema immunitari intervenen en cadascun dels dos riscos. b) Si l'Elena ha d'anar a un centre de salut durant un brot de grip, prediu quins riscos específics corre i justifica dues mesures d'autoprotecció imprescindibles que ha d'adoptar.

Un adolescent presenta 37,9 °C de temperatura corporal i mal de coll amb inflamació lleu. La seva mare vol administrar-li immediatament dosis altes d'antipirètics i antiinflamatoris perquè la seva temperatura baixi a 36,5 °C de seguida. a) A partir del paper defensiu de la febre moderada i la inflamació (arribada de fagòcits, augment del metabolisme cel·lular i alentiment de la reproducció microbiana), justifica per què suprimir totalment aquests símptomes lleus podria prolongar la infecció. b) Prediu i raona quin perill vital ocorreria si la febre sobrepassés els 41,5 °C de manera continuada, explicant l'efecte de l'escalfor extrema sobre les proteïnes i enzims de les nostres cèl·lules.