Els encreuaments mendelians

En la pèsolera, l'al·lel de llavor llisa (R) domina sobre el de llavor rugosa (r). S'encreuen dues plantes heterozigotes. Indica els genotips dels parentals, els gàmetes que produeix cadascun i les proporcions genotípiques i fenotípiques esperades en la descendència.

En el gos, el pèl curt (L) domina sobre el pèl llarg (l). Indica tots els genotips possibles d'un gos de pèl curt i el genotip d'un gos de pèl llarg, i explica per què amb el fenotip recessiu no hi ha dubte sobre el genotip.

En la tomatera, el fruit vermell (R) domina sobre el groc (r). S'encreua una planta homozigòtica de fruits vermells amb una planta de fruits grocs. Indica el genotip i el fenotip de tota la F1 i raona si hi pot aparèixer alguna planta de fruits grocs.

En el conill, el pelatge negre (N) domina sobre el marró (n). S'encreua un conill heterozigot amb una conilla de pelatge marró. Indica les proporcions esperades en la descendència i calcula quants conills de cada fenotip es poden esperar en una ventrada de 40 cries.

S'encreuen dues línies pures d'una planta ornamental, una de flors vermelles i una altra de flors blanques, i tota la F1 resulta de flors vermelles. Indica els genotips de la generació parental i de la F1, i les proporcions fenotípiques esperades en la F2 obtinguda per autofecundació de la F1.

Què és un encreuament de prova i per a què s'utilitza? Dissenya l'encreuament que permetria esbrinar si un ratolí de pelatge negre (caràcter dominant) és homozigot o heterozigot, indicant quins resultats esperaries en cada cas.

En encreuar entre si dues plantes de flors púrpures s'obté una descendència de 37 plantes de flors púrpures i 13 de flors blanques. a) Dedueix els genotips de les plantes parentals i justifica-ho a partir de les proporcions observades. b) Explica quin encreuament faries per esbrinar si una planta púrpura de la descendència és homozigota o heterozigota, indicant quins resultats es podrien esperar en cada cas.

La polidactília (tenir dits de més) es deu en l'ésser humà a un al·lel autosòmic dominant (P), mentre que el nombre normal de dits depèn de l'al·lel recessiu (p). Un home polidactílic heterozigot té descendència amb una dona amb el nombre normal de dits. a) Indica els genotips de tots dos. b) Calcula la probabilitat que el seu primer fill sigui polidactílic. c) Calcula la probabilitat que els seus dos primers fills tinguin el nombre normal de dits.

En un encreuament entre dos individus doblement heterozigots per a dos caràcters amb dominància completa (AaBb × AaBb), indica quines proporcions fenotípiques cal esperar en la descendència i quines dues condicions s'han de complir perquè s'obtinguin exactament aquestes proporcions.

S'encreua una planta de pèsol de llavors grogues i llises, de genotip AaBb, amb una planta de llavors verdes i rugoses (aabb). Sabent que tots dos gens segreguen de manera independent, indica els gàmetes que forma cada planta i les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència.

En el pèsol, la tija alta (T) domina sobre la tija nana (t) i la posició axil·lar de les flors (A) domina sobre la terminal (a). S'encreua una planta doble heterozigota amb una planta nana de flors terminals. a) Indica els genotips d'ambdós parentals i els gàmetes que produeix cadascun. b) Determina les proporcions fenotípiques esperades en la descendència. c) Assenyala quina llei de Mendel permet predir aquest resultat i en què consisteix.

S'encreuen dues plantes de pèsol de llavors grogues i llises i s'obté una descendència en què tres quartes parts de les llavors són grogues i una quarta part verdes, i totes són llises. Dedueix, raonant-ho, els genotips dels dos parentals per a cadascun dels dos caràcters.

En el gos, el pèl negre (B) domina sobre el marró (b) i el pèl curt (L) domina sobre el llarg (l). S'encreuen entre si dos gossos negres de pèl curt, tots dos de genotip BbLl. a) Indica quants tipus de gàmetes produeix cada progenitor i quins són. b) Calcula la proporció esperada de cadells negres de pèl llarg. c) Calcula la proporció esperada de cadells dobles heterozigots.

Una planta doble heterozigota (AaBb) per a dos gens independents amb dominància completa s'autofecunda. a) Calcula quina proporció de la descendència mostrarà el fenotip recessiu per a ambdós caràcters. b) Calcula quina proporció mostrarà el fenotip dominant per a un sol caràcter. c) Explica en què consisteix la tercera llei de Mendel (llei de la transmissió independent) i quina relació té amb la pregunta anterior.