Tornar a la portadaBiologia · 2n Batx. Ciències · Canviar d'assignatura
Començar gratis
BATX2 tecno · Biologia
Les biomolècules · Bioelements i biomolècules

Bioelements i biomolècules inorgàniques

Només uns vint elements de la taula periòdica formen part de la matèria viva, i quatre d'ells —C, H, O, N— constitueixen per si sols més del 95 % de la massa de qualsevol ésser viu. Aquesta secció analitza per què la selecció natural de la química terrestre va recaure en tan pocs elements, i com les seves combinacions més simples, l'aigua i les sals minerals, resulten imprescindibles per a la vida tot i no contenir carboni.

Et convé dominar: La hidrosfera (1r de Batxillerat)
Et convé dominar: Les característiques dels éssers vius (1r d'ESO)

Bioelements: primaris, secundaris i oligoelements

En calcinar una mostra de teixit vegetal o animal al laboratori, gairebé tot el seu pes es volatilitza en forma de gasos, i només queda una mínima porció de cendres inorgàniques: quins elements formaven la fracció que va cremar i quins componen les cendres que van resistir?

Diagrama de barres horitzontals que compara l'abundància relativa en la matèria viva dels bioelements primaris, secundaris i oligoelements: la caixa dels primaris és la més ampla i la dels oligoelements la més estreta. abundància relativa en la matèria viva (escala no lineal) primaris: C, H, O, N, P, S (> 95 %) secundaris: Ca, Na, K, Cl, Mg 0,1 % – 2 % < 0,1 % oligoelements: Fe, Zn, Cu, I… l'amplada de cada caixa no representa la seva importància, només la seva quantitat
Practica★☆☆Sense començar
Explica la diferència entre bioelements primaris, secundaris i oligoelements, i posa un exemple concret de cadascun dels tres grups.

Explica la diferència entre bioelements primaris, secundaris i oligoelements, i posa un exemple concret de cadascun dels tres grups.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Observa el gràfic de barres de l'abundància dels principals bioelements en la matèria viva. Indica a quin grup de bioelements pertanyen els quatre elements més…

Observa el gràfic de barres de l'abundància dels principals bioelements en la matèria viva. Indica a quin grup de bioelements pertanyen els quatre elements més abundants, quin percentatge de la matèria viva representen aproximadament en conjunt i per què es consideren imprescindibles per formar biomolècules.

O C H N Ca P Fe, Zn, Cu… 62 % 20 % 10 % 3 % 2 % 1 % < 1 % primaris secundaris oligoelements

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Resoldre
Practica★★★Sense començar
S'analitza al laboratori la composició elemental (% en massa seca) de dues mostres desconegudes: Mostra 1: Oxigen 62,4 %, Carboni 19,8 %, Hidrogen 9,5 %, Nitrogen 3,1 %,…

S'analitza al laboratori la composició elemental (% en massa seca) de dues mostres desconegudes:

  • Mostra 1: Oxigen 62,4 %, Carboni 19,8 %, Hidrogen 9,5 %, Nitrogen 3,1 %, Calci 1,4 %, Ferro 0,005 %, Zinc 0,003 %.

  • Mostra 2: Oxigen 46,6 %, Silici 27,7 %, Alumini 8,1 %, Ferro 5,0 %, Calci 3,6 %, Carboni 0,03 %.

  1. a) Dedueix raonadament quina de les mostres procedeix de matèria viva i quina de l'escorça terrestre, justificant la teva elecció a partir de les propietats fisicoquímiques del carboni que el fan més idoni que el silici per constituir les biomolècules.
  2. b) A partir de les dades de la mostra biològica, classifica els seus elements en primaris, secundaris i oligoelements atenent a la seva abundància relativa.
  3. c) Justifica per què un oligoelement com el zinc és tan indispensable per al manteniment de la vida cel·lular com el carboni, tot i trobar-se en una proporció milers de vegades inferior.
Resoldre

L'aigua: una molècula polar unida per ponts d'hidrogen

Molècula d'aigua amb geometria angular: l'oxigen (δ⁻) unit per enllaços covalents a dos hidrògens (δ⁺) amb un angle d'uns 104,5° i el dipol elèctric resultant. angle ≈ 104,5° O (δ⁻) H (δ⁺) H (δ⁺) dipol elèctric Molècula d'aigua angular al centre, unida per quatre ponts d'hidrogen a quatre molècules veïnes: els seus dos hidrògens δ⁺ atrauen l'oxigen δ⁻ de dues veïnes i el seu oxigen δ⁻ atrau un hidrogen δ⁺ de cadascuna de les altres dues. Cada molècula d'aigua pot formar fins a 4 ponts d'hidrogen O O O O O H H H H H H H H H H δ⁻ δ⁻ δ⁻ δ⁺ δ⁺ δ⁺ δ⁺ pont d'hidrogen (entre molècules) enllaç covalent O–H (dins de la molècula)
Practica★☆☆Sense començar
Indica dues funcions de l'aigua en els éssers vius que siguin conseqüència directa de la seva polaritat i explica breument cadascuna d'elles.

Indica dues funcions de l'aigua en els éssers vius que siguin conseqüència directa de la seva polaritat i explica breument cadascuna d'elles.

Resoldre
Practica★★★Sense començar
A diferència de gairebé tots els líquids, la densitat dels quals augmenta de manera contínua a mesura que es refreden fins a solidificar, l'aigua assoleix la seva…

A diferència de gairebé tots els líquids, la densitat dels quals augmenta de manera contínua a mesura que es refreden fins a solidificar, l'aigua assoleix la seva densitat màxima a 4 °C (1,000 g/cm³) i disminueix a 0,917 g/cm³ en congelar-se a 0 °C.

  1. a) Explica la causa molecular d'aquesta anomalia tèrmica de l'aigua, descrivint com es reorganitzen els enllaços per ponts d'hidrogen en la transició d'aigua líquida a gel.
  2. b) Imagina un escenari hipotètic en què l'aigua no presentés aquesta anomalia i el gel fos més dens que l'aigua líquida. Prediu de manera raonada l'evolució tèrmica i física que experimentaria un llac de muntanya de 20 m de fondària durant un hivern amb temperatures de -10 °C, i justifica com afectaria la supervivència dels organismes aquàtics bentònics i nectònics.
Resoldre

Propietats de l'aigua i funcions biològiques

Practica★★☆Sense començar
Relaciona l'elevada capacitat calorífica de l'aigua amb la termoregulació dels organismes i posa un exemple que mostri aquesta funció en un ésser viu concret.

Relaciona l'elevada capacitat calorífica de l'aigua amb la termoregulació dels organismes i posa un exemple que mostri aquesta funció en un ésser viu concret.

Resoldre

Les sals minerals: dissoltes i precipitades

Comparació entre sals minerals dissoltes, amb ions Na⁺, K⁺, Cl⁻ i Ca²⁺ lliures a l'aigua i envoltats d'una capa d'hidratació, i sals precipitades, que formen una xarxa cristal·lina sòlida i insoluble d'ions calci i anions com fosfat o carbonat, pròpia de l'os o de la closca. dissoltes precipitades H₂O Na⁺ Cl⁻ K⁺ Ca²⁺ capa d' hidratació Ca²⁺ PO₄³⁻ o CO₃²⁻ cristall sòlid insoluble ions mòbils a l'aigua (líquids corporals) sosteniment i protecció (os, closca)
Practica★★☆Sense començar
Una cèl·lula acumula ions $\text{K}^+$ al seu interior i manté ions $\text{Na}^+$ a l'exterior. Explica en quina forma es troben aquestes sals minerals en el medi…

Una cèl·lula acumula ions $\text{K}^+$ al seu interior i manté ions $\text{Na}^+$ a l'exterior. Explica en quina forma es troben aquestes sals minerals en el medi cel·lular (dissoltes o precipitades) i anomena dues funcions que poden exercir.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
L'esquelet humà conté sals de calci en forma precipitada. Anomena una sal mineral concreta que el formi i explica quin avantatge aporta que estigui precipitada en lloc…

L'esquelet humà conté sals de calci en forma precipitada. Anomena una sal mineral concreta que el formi i explica quin avantatge aporta que estigui precipitada en lloc de dissolta.

Resoldre
Practica★★★Sense començar
En un cultiu hidropònic experimental s'estudia l'efecte de la deficiència de bioelements en plàntules de tomàquet. El lot 1 creix en un medi mancat de nitrogen i el lot…

En un cultiu hidropònic experimental s'estudia l'efecte de la deficiència de bioelements en plàntules de tomàquet. El lot 1 creix en un medi mancat de nitrogen i el lot 2 en un medi mancat de ferro. Després de dues setmanes, tots dos lots pateixen clorosi severa i aturada del creixement. Un alumne afirma que les conseqüències en el lot 2 haurien de ser insignificants en comparació amb el lot 1, argumentant que el nitrogen representa al voltant del 3 % de la massa seca de la planta (bioelement primari), mentre que el ferro suposa menys del 0,01 % (oligoelement).

  1. a) Rebat l'argument de l'alumne explicant la diferència fonamental entre el paper biològic dels bioelements primaris i el dels oligoelements.
  2. b) Justifica a escala bioquímica per què la carència d'una quantitat tan minúscula de ferro bloqueja la síntesi de clorofil·la i la fotosíntesi amb una gravetat comparable a la falta de nitrogen.
Resoldre

Sistemes tampó i estabilitat del pH

Si aboques un mil·lilitre d'àcid clorhídric en un litre d'aigua pura, el pH cau en picat de 7 a 3; si afegeixes aquesta mateixa quantitat al plasma sanguini, el pH amb prou feines varia unes mil·lèsimes: com aconsegueixen els fluids biològics evitar canvis dràstics d'acidesa?

Un tampó combina una espècie capaç de captar H⁺ i la seva forma protonada, que els pot cedir. Esmorteeix els canvis de pH, però té capacitat limitada. Destaquen el sistema bicarbonat al medi extracel·lular i el fosfat a l'intracel·lular.

$$\mathrm{H_2PO_4^-\rightleftharpoons H^++HPO_4^{2-}}$$ Un tampó fosfat: davant d'un excés de H⁺ la base HPO₄²⁻ capta un protó i passa a H₂PO₄⁻; si falten H⁺, l'H₂PO₄⁻ cedeix un protó i torna a HPO₄²⁻. Excés de H⁺: la base els capta H+ + HPO42− base H H2PO4− àcid Falten H⁺: la forma àcida els cedeix H H2PO4− àcid HPO42− base + H+

Torna al principi: La selecció química va afavorir el C, H, O i N perquè tenen masses atòmiques baixes i radis petits, cosa que els permet compartir electrons per formar enllaços covalents estables i variats, ideals per edificar biomolècules complexes.

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat