Exercicis: La documentació del projecte

Enumera els cinc documents bàsics d'un projecte tecnològic (memòria, plànols, llista de materials, planificació i pressupost) i escriu una frase que expliqui què aporta cadascun i qui el necessitaria.

Relaciona cada document amb el seu contingut i justifica una de les parelles: (a) memòria: relat justificat de tot el procés; (b) plànols: dibuixos tècnics amb les mesures de l'objecte; (c) llista de materials: tot el necessari, amb quantitats; (d) pressupost: costos detallats i la seva suma. Quin document consultaries primer si volguessis repetir el projecte?

La figura mostra la planificació d'un projecte de sis setmanes amb un diagrama de Gantt: cada fila és una tasca i cada columna una setmana.

Entre la construcció i la presentació hi ha una tasca tapada que ocupa les setmanes 5 i 6: provar l'objecte i corregir els errors que apareguin. Explica què es fa en aquesta tasca, per què convé que se solapi una mica amb la construcció i quin risc té planificar sense reservar-hi temps.

Explica què és un diagrama de Gantt: què representa cada fila i cada columna, què significa que dues barres se solapin en el temps i per què ajuda a saber si un projecte va retardat només mirant-lo.

Ordena les parts d'una memòria de projecte i explica què explica cadascuna en una frase: conclusions i dificultats, objectiu del projecte, disseny triat, procés de construcció, pressupost final.

Una llista de materials serveix per comprar sense oblits ni sobres. Indica quines quatre dades mínimes ha de tenir cada línia (nom de l'element, quantitat, característica o mesura, preu unitari) i escriu tres línies d'exemple per a un penja-robes de fusta.

Explica la diferència entre un croquis o esbós (dibuix ràpid a mà alçada per pensar) i un plànol definitiu (dibuix exacte i acotat per fabricar), i raona per què tots dos són necessaris i cap pot substituir l'altre.

Un company vol repetir el teu projecte de l'any passat utilitzant només la teva carpeta de documents. Explica quins documents revisarà i en quin ordre, i què passarà si en falta algun.

Completa el pressupost d'un suport inclinat de fusta per a portàtil: (a) dos taulers de pi a $8\ \text{€}$ cadascun; (b) una caixa de cargols a $4\ \text{€}$; (c) mig pot de vernís si el pot sencer costa $7\ \text{€}$; (d) quatre topalls de goma a $0{,}50\ \text{€}$ cadascun. Calcula el subtotal de cada partida i el total, i explica per què a la llista apareix «una caixa de cargols» encara que només en facis servir vuit.

El gràfic mostra el desglossament del pressupost d'un carretó per a plantes, amb el total tapat.

Calcula el total del pressupost, indica quina partida pesa més i proposa dos canvis concrets que abaixarien el pressupost sense espatllar el projecte, raonant quant estalviaria cadascun.

En la planificació d'un projecte, la tasca «comprar materials» se solapa amb «acabar els plànols». Explica per què aquest solapament té sentit (es pot comprar la fusta mentre es decideixen els ferratges), quina tasca no s'hauria de solapar mai amb la construcció i què passa si dues tasques que es necessiten entre si es planifiquen al revés.

Redacta l'apartat «objectiu» de la memòria d'un projecte concret: un suport regulable per a tauleta fet amb material reciclat. Escriu entre quatre i sis línies que responguin a quin problema resol, per a qui, amb quines limitacions de material i com se sabrà que funciona.

Un pressupost oblida dues coses: l'IVA dels materials i les eines que caldrà comprar. Explica com desequilibra cada oblit (l'un infla totes les partides un percentatge; l'altre pot duplicar el cost si falta una eina cara) i quina partida d'«imprevistos» posaries en els teus pressupostos.

La teva classe organitza la festa de final de curs en quatre setmanes. Crea la planificació amb cinc tasques (triar activitats, pressupost, compres, preparar el local, festa), assigna-hi setmanes amb un Gantt descrit en text i justifica quines tasques es poden solapar i quines no.

Descriu una prestatgeria senzilla: dos laterals de $60\ \text{cm}$, tres prestatges de $50\ \text{cm}$, dotze cargols, cola i quatre escaires. Redacta la seva llista de materials completa amb quantitats i característiques, i afegeix una línia d'«eines necessàries», que no es compren però condicionen el projecte.

Un projecte ha d'estar acabat en sis setmanes i el taller només està disponible dues hores per setmana. Explica com condiciona aquesta restricció la planificació (quines tasques es poden fer fora del taller: disseny, memòria, compres) i com la reflectiries en el diagrama de Gantt.

Has d'elaborar el pressupost comparatiu per construir 10 caixes niu al taller. L'Opció A empra taulers nous de contraplacat: cost de material $24\ \text{€}$, temps de fabricació estimat de $10\ \text{h}$ i un $5\ \%$ de minva (desperdici de tall). L'Opció B reutilitza fusta de palets: cost de material $0\ \text{€}$, però requereix $8\ \text{€}$ en tractaments fungicides a l'aigua, caragoleria específica per $6\ \text{€}$, un temps de treball de $22\ \text{h}$ (desmuntar, desclavar, polir) i un $25\ \%$ de minva per posts esquerdades. Si la mà d'obra es valora a $5\ \text{€/h}$ i s'afegeix un $10\ \%$ d'imprevistos sobre el cost total acumulat de cada alternativa: calcula el cost unitari per caixa de cada opció i justifica tècnicament quina convé triar si el taller només disposa de 14 hores lectives en tot el trimestre.

Un equip d'aula presenta l'avantprojecte d'un test amb autoreg per a la seva validació tècnica. En auditar la carpeta de documents, hi detectes tres incoherències greus:

1. Al plànol de desglossament acotat, el dipòsit interior fa $12\ \text{cm}$ de diàmetre, però a la llista de materials hi figura una ampolla estàndard de $8\ \text{cm}$.

2. El pressupost inclou cola termofusible, però el full de procés tècnic especifica soldar les peces de polipropilè per aportació de calor per garantir-ne l'estanquitat.

3. Al diagrama de Gantt es planifica la prova d'ompliment i estanquitat a la mateixa sessió d'acoblament, abans de la curació dels segelladors.

Explica l'impacte real que tindria cada contradicció si es passés directament a fabricar al taller i redacta les correccions precises que s'han de registrar a la memòria tècnica.

Analitza el cronograma següent proposat per un equip de 3r d'ESO per construir un prototip electromecànic en 6 setmanes (12 sessions de taller):

Identifica tres errades metodològiques de precedència i gestió de riscos en aquest diagrama. Justifica quines conseqüències pràctiques patirà l'equip al taller amb aquesta distribució i elabora una versió corregida en taula justificant els encavalcaments entre fases.

Un taller industrial accepta fabricar una presèrie de 500 penjadors a partir del teu prototip d'aula, però et retorna el dossier tècnic indicant que és inviable produir en sèrie amb aquesta documentació. T'assenyalen tres deficiències:

1. a) Els plànols tenen cotes nominals sense toleràncies dimensionals ($\pm 0,5\ \text{mm}$).
2. b) La llista de materials indica genèricament «fusta i caragols», sense referències comercials normalitzades ni acabats.
3. c) El pressupost repercuteix el cost íntegre de les eines especials en una sola unitat en lloc de prorratejar-les.

Explica quins sobrecostos i errades a la cadena de muntatge causaria cadascuna d'aquestes tres omissions i redacta un exemple corregit per a cada cas tal com exigiria una oficina tècnica.

Una cooperativa escolar de 3r d'ESO fabrica portamòbils de fusta i decideix vendre'ls a $12\ \text{€}$ la unitat, estimant que gasta $5\ \text{€}$ de fusta i caragols per suport i que els $7\ \text{€}$ restants són benefici íntegre. En revisar els números descobreixen pèrdues. Analitza l'error a partir d'aquests costos reals no imputats:

• Mà d'obra: $45\ \text{min}$ per peça a raó de $8\ \text{€/h}$.

• Costos indirectes (desgast de broques, paper de vidre, cola i electricitat): $1,20\ \text{€}$ per peça.

• Minva per peces defectuoses: un $10\ \%$ addicional sobre els costos directes de fabricació (materials i mà d'obra).

• Impostos: $21\ \%$ d'IVA sobre el preu de venda final.

Calcula el cost de producció unitari real, determina quants diners perdien per cada suport venut a $12\ \text{€}$ i fixa el nou PVP que garanteixi un benefici net del $15\ \%$ abans d'impostos.

Durant la prova d'esforç d'un pont de bastonets de $40\ \text{cm}$ de llum, l'estructura trenca als $18\ \text{N}$ ($1,8\ \text{kg}$ aprox.). Després de l'assaig al taller es comproven dos fets tècnics:

1. Els elements de fusta no s'han trencat, però les unions dels nusos inferiors s'han desenganxat netament, revelant cola aplicada en capa gruixuda i sense premsatge, assajat a les $12\ \text{h}$ d'assecatge en comptes de les $24\ \text{h}$ recomanades.

2. La gelosia superior ha patit vinclament lateral (s'ha corbat cap a un costat) segons abans del col·lapse dels nusos.

Redacta l'apartat d'«Incidències, anàlisi d'errades i millores» de la memòria tècnica: determina la causa física o de procés de cada problema amb terminologia tècnica d'estructures i detalla dues modificacions concretes (una de disseny i una altra de fabricació) per a la versió 2.0.

Dos integrants d'un equip (operari A i operari B) han de fabricar un suport articulat en 4 sessions de taller de 2 hores (8 hores en total). Les tasques necessàries són:

• Tasca 1: Traçat i tall de perfils (2 h, 1 operari).

• Tasca 2: Trepat i desbarbat (2 h, requereix Tasca 1, 1 operari).

• Tasca 3: Polit i tractament antioxidant (2 h, requereix Tasca 2, 1 operari).

• Tasca 4: Assemblatge i reblat de l'estructura (2 h, requereix Tasca 2 i exigeix obligatòriament els 2 operaris alhora per seguretat).

• Tasca 5: Proves mecàniques i ajustos finals (2 h, requereix Tasca 3 i Tasca 4, 2 operaris).

Demostra mitjançant una taula d'assignació sessió a sessió si és possible acabar en les 4 sessions previstes sense incomplir dependències ni normes de seguretat. Identifica el camí crític i proposa quina reorganització o divisió de tasques permetria evitar temps morts d'operaris aturats.

Un grup de 3r d'ESO rep la carpeta tècnica del curs anterior per construir un duplicat exacte d'un semàfor programat amb control electrònic. La carpeta conté únicament el codi del programa, una foto del prototip acabat i el pressupost global de despeses. En intentar fabricar-lo al taller sorgeixen tres problemes:

1. Es cremen els díodes LED en connectar-los a la font perquè no hi figura el valor de les resistències associades.

2. La caixa impresa en 3D no tanca perquè no coincideixen els forats dels cargols amb la placa perforada.

3. En soldar els components es deterioren les pistes del circuit imprès per aplicar calor en un ordre incorrecte.

Indica quin document tècnic específic faltava a la carpeta per a cadascun dels tres problemes, quines dades normalitzades hauria d'haver contingut cada document i redacta el full de procés del circuit amb les instruccions precises per evitar els danys per soldadura.

Repte del tema. Redissenya un objecte quotidià de la teva zona d'estudi (per exemple, un suport de mòbil o un portallapis) per adaptar-lo a les teves necessitats reals, aplicant la metodologia del projecte tècnic.

1. Anàlisi de l'objecte: Selecciona l'objecte i realitza la seva anàlisi formal, tècnica i funcional. Mesura amb precisió les seves dimensions reals (amplada, alçària i profunditat en $\text{cm}$, per exemple $12,5\text{ cm}$) i identifica errades ergonòmiques o d'ús.

2. Presa de dades: Dissenya una enquesta breu de $3$ preguntes per a $3$ usuaris de casa teva sobre la comoditat i utilitat de l'objecte, registrant les respostes en una taula.

3. Disseny i documentació tècnica: Planteja una versió millorada que resolgui els problemes detectats. Dibuixa un esbós acotat a mà alçada o crea el model 3D digital amb Tinkercad.

4. Informe final: Redacta un document tècnic breu a LibreOffice Writer (màxim dues pàgines) que recopili l'anàlisi inicial, la taula de dades de l'usuari, el plànol o captura del redisseny i una justificació de les millores introduïdes.

Es valorarà:

• Rigor en l'anàlisi tècnica i exactitud en la mesura de l'objecte original.

• Recollida ordenada de dades reals i detecció coherent de necessitats.

• Qualitat i claredat de la documentació gràfica (acotació o modelatge 3D).

• Justificació raonada de la viabilitat i utilitat del nou disseny.