Exercicis: La identitat digital

Explica amb un exemple propi la diferència entre identitat digital (el que tries mostrar), petjada digital (el rastre que queda encara que no ho triïs) i reputació digital (el que altres conclouen a partir de totes dues).

D'aquesta llista, indica quines dades no convé publicar mai en obert i explica el risc de cadascuna: la teva adreça postal, el teu equip preferit, el teu número de DNI, una foto de les teves vacances, el teu horari de classes i una foto de la teva cara al costat del nom del teu centre.

La figura mostra com l'activitat quotidiana a la xarxa deixa una petjada digital registrada en algun servidor.

Explica quines dades queden en els dos primers casos i quin rastre ocuparia raonablement el buit marcat amb ?. Acaba raonant per què aquesta petjada pot continuar visible anys després.

Explica quina diferència hi ha entre fer servir el teu nom real, un àlies i un avatar a internet, què protegeix i què no protegeix un àlies i en quins contextos convé cada opció.

En compartir una foto no només comparteixes la imatge: el fitxer porta dades ocultes que viatgen amb ella, com es mostra a la figura.

Indica què revela la dada marcada amb ?, explica què són les metadades i per què convé eliminar-les abans de publicar una foto.

Classifica aquests rastres en petjada digital activa (la deixes volent) o passiva (la deixes sense adonar-te'n): publicar una foto, les galetes que instal·la un web, un comentari en un vídeo, el recorregut que registra el GPS del teu mòbil. Justifica cada classificació.

«No passa res, és una història que s'esborra al cap de vint-i-quatre hores». Explica per què una captura de pantalla trenca aquesta suposada seguretat i què hauries de recordar sempre abans de publicar qualsevol contingut «temporal».

Tria una persona coneguda (esportista, cantant, divulgadora) i explica amb un exemple inventat però realista com una polèmica de fa anys pot reaparèixer avui en la seva reputació digital i quines eines té per reconstruir-la.

Una cadena de missatges difon una foto d'un company sense el seu permís acompanyada de burles. Explica quin efecte té això en la seva reputació digital, per què reenviar-la «sense comentar res» també contribueix al dany i què hauries de fer tu en rebre-la.

Enumera tres llocs de la xarxa on podria aparèixer informació sobre tu encara que no l'haguessis publicat tu (per exemple, en perfils d'altres persones) i explica què pots fer en cada cas per controlar-la.

Una empresa que concedeix beques revisa les xarxes públiques de les persones candidates. Explica per què el que s'ha publicat fa anys pot continuar apareixent avui i descriu dos hàbits presents que protegeixin la teva reputació futura.

En cercar el teu nom a internet apareix el web del teu institut amb la llista de participants d'un concurs. Explica si això suposa un problema, quina diferència hi ha entre el fet que ho publiqui el teu propi centre o un desconegut i què podries demanar si no vols que el teu nom hi aparegui.

Un pare i una mare publiquen diàriament fotos de la seva filla de deu anys amb el seu nom, la seva escola i les seves rutines. Analitza quina identitat digital estan construint per ella abans que pugui decidir, quins riscos comporta i quins límits raonables proposaries a aquesta família.

Un joc en línia demana el teu nom real «per al rànquing mundial». Explica quins riscos té donar-lo, quines alternatives raonables existeixen (àlies, nom de jugador) i què faries si el joc l'exigís obligatòriament.

Explica almenys tres camins pels quals una foto pujada «només per a amics» pot acabar sent pública i quina conclusió pràctica se'n dedueix: existeix de debò el que és «privat» un cop publicat?

Una empresa de pràctiques troba dos rastres de la mateixa persona: comentaris maleducats de fa tres anys i un perfil actual cuidat i col·laboratiu. Analitza quina impressió genera cada rastre, si és just jutjar algú pel seu passat digital adolescent i què pot fer aquesta persona avui per millorar la seva imatge.

Un company et diu: «Ahir vaig buscar botigues de bicicletes des de l'ordinador de casa meva en mode d'incògnit. Avui, en obrir una app de notícies al mòbil connectat a la mateixa wifi, m'han sortit anuncis d'aquestes mateixes bicicletes. És impossible que sigui per galetes perquè el mode d'incògnit les esborra; l'app m'està escoltant pel micròfon!».

1. a) Rebat tècnicament la seva afirmació: justifica per què no cal activar el micròfon i explica dues tècniques reals amb què les xarxes publicitàries han pogut vincular ambdues sessions (per exemple, correlació per adreça IP pública compartida, empremta digital del dispositiu o inici de sessió en serveis vinculats).
2. b) Si el teu company activa una VPN a l'ordinador i navega bloquejant rastrejadors de tercers, prediu si l'empresa publicitària podrà continuar associant de manera immediata la seva activitat web amb els anuncis del seu mòbil. Justifica la teva resposta.

Analitza aquesta afirmació: «si no publiques res a les xarxes socials, no tens petjada digital». Raona per què és falsa fins i tot per a algú que no té cap compte, posant almenys dos exemples de rastres que es generen igualment.

Dissenya la fitxa d'una identitat digital saludable per al perfil públic d'un adolescent esportista: quina informació mostrar, quina informació ocultar i què convé revisar periòdicament. Justifica cada decisió.

Dissenya una «auditoria d'identitat digital» de sis passos que qualsevol adolescent pugui aplicar-se un cop l'any: què cercar, on mirar, què anotar i quines decisions prendre amb el que s'ha trobat.

Als 14 anys, en Tomás va cometre una falta menor en una competició esportiva i un diari digital local va publicar el seu nom i cognoms en una crònica. Avui en Tomás té 24 anys, aspira a un lloc de treball qualificat i aquesta notícia continua apareixent com a primer resultat en cercar el seu nom a Google.

1. a) En Tomás dubta entre demanar el «dret a l'oblit» a Google o exigir al diari que esborri l'article. Justifica la diferència tècnica i legal entre desindexar un enllaç en un motor de cerca i suprimir el contingut a la font original.
2. b) Analitza el conflicte de drets en joc entre l'interès d'en Tomás (protecció de dades i privacitat) i el del mitjà de comunicació (llibertats d'informació i conservació d'hemeroteca).
3. c) Prediu què resoldria de manera previsible l'Agència de Protecció de Dades davant la petició d'en Tomás de retirar l'enllaç del cercador, justificant la teva resposta segons els criteris de rellevància pública actual de la persona, veracitat i temps transcorregut.

L'Elena té un compte privat en una xarxa social amb 30 seguidors (tots companys de classe). Comparteix una imatge a la seva secció de «millors amics» amb un comentari ofensiu cap a un professor, convençuda que la seva audiència està totalment delimitada. Al cap de 48 hores, la imatge arriba a la direcció de l'institut a través d'un grup de missatgeria de famílies.

1. a) Modela i justifica la cadena de propagació: detalla almenys tres factors tècnics o de conducta (per exemple, captures de pantalla, metadades, pèrdua de context en reenviament o còpies automàtiques al núvol) pels quals un contingut en un entorn restringit passa a ser incontrolable i públic.
2. b) Un company li diu: «Per a la propera, fes servir una app que impedeixi fer captures o t'avisi si algú les fa». Avalua tècnicament aquesta afirmació: pot el programari d'una aplicació evitar de manera infal·lible la còpia i difusió del que es mostra en pantalla? Justifica per què les barreres digitals resulten insuficients.

Una aplicació de tests («quin personatge ets?») demana una selfie i accés a la teva galeria per funcionar. Analitza quines dades facials i de context estàs lliurant, què es pot inferir d'una cara i per què aquests tests divertits són un esquer de dades tan eficaç.

Alguns experts proposen una «majoria d'edat digital»: que el que s'ha publicat abans de certa edat deixi de comptar. Argumenta a favor i en contra d'aquesta idea (maduresa, responsabilitat, dret a una segona oportunitat) i conclou amb la teva posició raonada.