Sistemes operatius habituals

Relaciona cada aparell amb el sistema operatiu que sol portar: (a) la majoria dels ordinadors de sobretaula i portàtils, (b) l'iPhone, (c) la majoria dels mòbils d'altres marques, (d) els ordinadors Mac, (e) molts servidors i aparells de l'institut. Sistemes: Windows, iOS, Android, macOS, GNU/Linux.

Quin sistema operatiu fa servir l'ordinador de casa teva o el de l'aula? Descriu-lo: nom, com és el seu escriptori o pantalla d'inici i dues aplicacions que hi facis servir. En què s'assembla i en què es diferencia del sistema del teu mòbil?

Fes una llista de quatre dispositius reals del teu entorn (el teu mòbil, l'ordinador de casa, una consola, el mòbil d'un familiar...) i escriu quin sistema operatiu fa servir cadascun. Quin et sorprèn més i per què?

Explica amb les teves paraules la diferència entre programari lliure i programari propietari, i posa un exemple de programa de cada tipus que coneguis o facis servir.

Veritabler o fals? Justifica cada resposta: (a) el programari lliure sempre és de franc; (b) el programari propietari es pot copiar i modificar lliurement; (c) GNU/Linux és programari lliure; (d) Windows és programari propietari.

La figura mostra dues columnes buides, una per al programari lliure i una altra per al programari propietari, i sis targetes amb programes i sistemes per classificar, com es mostra en l'esquema.

Col·loca cada targeta a la columna que correspongui i explica el criteri que has fet servir per decidir. Després inventa una targeta nova per a cada columna.

Quin sistema operatiu és el més utilitzat en mòbils? I en ordinadors personals? Intenta explicar amb les teves paraules per què cadascun domina en el seu terreny (cost, aplicacions, costum...).

Una empresa de videojocs llança el seu nou títol només per a Windows. Analitza quines raons pot tenir (quanta gent fa servir cada sistema, quant costa adaptar el joc) i explica quines opcions tenen els qui fan servir macOS o GNU/Linux per poder-hi jugar.

Un dissenyador afirma que fa servir macOS «perquè tothom del sector el fa servir». Analitza com influeix el costum del grup («tothom fa servir X») en triar sistemes i programes, quins avantatges i quins perills té aquest criteri, i si el faries servir per triar el teu proper ordinador.

Molts ajuntaments i administracions públiques fan servir GNU/Linux als seus ordinadors. Compara Windows i GNU/Linux per a l'ús en una escola pensant en el preu de les llicències, en qui pot estudiar i millorar el codi i en les aplicacions disponibles, i extreu-ne una conclusió.

L'Ajuntament d'un municipi amb 50 ordinadors es planteja migrar tot el seu sistema a programari lliure. El regidor d'Hisenda afirma que l'estalvi serà total i immediat perquè «el programari lliure no costa res», però la responsable d'informàtica adverteix que el primer any la migració pot costar més diners que continuar com estan. Justifica per què la tècnica té raó explicant dos costos indirectes reals que tindrà el canvi, i dissenya un pla de transició en dues fases perquè els serveis a la ciutadania no s'interrompin durant l'adaptació del personal.

Una comunitat autònoma aprova que tots els instituts utilitzin únicament programari lliure a les aules. Un col·lectiu de famílies protesta afirmant que els seus fills «quedaran en desavantatge formatiu respecte als qui aprenen amb els programes comercials de les grans empreses». Rebat aquesta afirmació amb dos arguments fonamentats sobre el valor educatiu i la independència tecnològica, i dissenya dues mesures pràctiques per ajudar el professorat i l'alumnat a adaptar-se al canvi sense que baixi el nivell de les classes.