La informació dins de l'ordinador

Cert o fals? Justifica cada resposta: (a) un bit només pot valer $0$ o $1$; (b) un byte està format per $10$ bits; (c) els ordinadors treballen en binari perquè els seus circuits només distingeixen dos estats; (d) amb el conveni escolar, $1\ \text{KB}$ són $1000$ bytes.

Explica amb les teves paraules per què els ordinadors fan servir el sistema binari en comptes dels nostres deu dígits. Ajuda't de la idea d'un interruptor de la llum, que només pot estar apagat o encès, i dels milions d'interruptors diminuts que hi ha dins d'un processador.

Un bit és com una bombeta que només pot estar apagada ($0$) o encesa ($1$). Quantes «bombetes» fan falta per formar un byte? Dibuixa al teu quadern vuit bombetes que representin el byte $01100001$ i explica què significa cadascuna.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Relaciona cada unitat amb la seva definició: (a) bit, (b) byte, (c) kilobyte, (d) gigabyte. Definicions: 1. grup de $8$ bits; 2. la unitat més petita d'informació, un $0$ o un $1$; 3. amb el conveni escolar, $1024$ megabytes; 4. amb el conveni escolar, $1024$ bytes.

La figura mostra vuit caselles que juntes formen un byte: set ja tenen el seu valor i l'última està tapada amb un signe d'interrogació, com es mostra en l'esquema.

Quins dos valors podria amagar la casella tapada? Quants bits formen un byte? Escriu un byte inventat per tu amb els seus vuit dígits i explica què representa cada casella.

En el codi que fan servir els ordinadors per als textos, cada lletra ocupa $1$ byte. Calcula quants bytes ocupa la paraula «HOLA» i quants bits són en total, i explica el càlcul que has fet.

Relaciona cada fitxer amb la mida més raonable: (a) un missatge de text curt, (b) una foto feta amb el mòbil, (c) una cançó, (d) una pel·lícula. Mides: 1. uns $4\ \text{MB}$; 2. més de $1\ \text{GB}$; 3. uns pocs bytes; 4. uns $8\ \text{MB}$. Explica en quin dels quatre t'has basat en la teva pròpia experiència.

Ordena aquestes unitats de menor a major: megabyte, bit, gigabyte, byte, terabyte, kilobyte. Explica després, fent servir el conveni escolar $1\ \text{KB} = 1024\ \text{bytes}$, quina relació hi ha entre cada unitat i la següent de la llista.

La figura mostra l'escala de les unitats d'informació: cada graó es puja multiplicant, però l'últim graó ha perdut el seu nom, com es mostra en l'esquema.

Quina unitat falta a l'últim graó? Escriu la cadena completa d'equivalències des del bit fins a aquesta unitat fent servir el conveni escolar ($1\ \text{KB} = 1024\ \text{bytes}$ i el mateix en pujar a cada unitat major) i explica amb les teves paraules per què el salt de bit a byte és diferent dels altres.