Exercicis: Sistemes operatius habituals

Relaciona cada aparell amb el sistema operatiu que sol portar: (a) la majoria dels ordinadors de sobretaula i portàtils, (b) l'iPhone, (c) la majoria dels mòbils d'altres marques, (d) els ordinadors Mac, (e) molts servidors i aparells de l'institut. Sistemes: Windows, iOS, Android, macOS, GNU/Linux.

Quin sistema operatiu fa servir l'ordinador de casa teva o el de l'aula? Descriu-lo: nom, com és el seu escriptori o pantalla d'inici i dues aplicacions que hi facis servir. En què s'assembla i en què es diferencia del sistema del teu mòbil?

Explica amb les teves paraules la diferència entre programari lliure i programari propietari, i posa un exemple de programa de cada tipus que coneguis o facis servir.

Fes una llista de quatre dispositius reals del teu entorn (el teu mòbil, l'ordinador de casa, una consola, el mòbil d'un familiar...) i escriu quin sistema operatiu fa servir cadascun. Quin et sorprèn més i per què?

Veritabler o fals? Justifica cada resposta: (a) el programari lliure sempre és de franc; (b) el programari propietari es pot copiar i modificar lliurement; (c) GNU/Linux és programari lliure; (d) Windows és programari propietari.

Explica amb les teves paraules què és una llicència de programari i raona per què instal·lar en vint ordinadors un programa comprat per a un de sol pot ser il·legal.

Quin sistema operatiu és el més utilitzat en mòbils? I en ordinadors personals? Intenta explicar amb les teves paraules per què cadascun domina en el seu terreny (cost, aplicacions, costum...).

GNU/Linux té una mascota, un pingüí anomenat Tux, i moltes persones dibuixen i comparteixen els seus propis logotips del sistema. Raona per què un sistema que no pertany a una empresa pot tenir mascota i símbols coneguts per tothom.

La figura mostra dues columnes buides, una per al programari lliure i una altra per al programari propietari, i sis targetes amb programes i sistemes per classificar, com es mostra en l'esquema.

Col·loca cada targeta a la columna que correspongui i explica el criteri que has fet servir per decidir. Després inventa una targeta nova per a cada columna.

Molts ajuntaments i administracions públiques fan servir GNU/Linux als seus ordinadors. Compara Windows i GNU/Linux per a l'ús en una escola pensant en el preu de les llicències, en qui pot estudiar i millorar el codi i en les aplicacions disponibles, i extreu-ne una conclusió.

La teva família vol un programa de retoc fotogràfic i dubta entre un de lliure i gratuït i un de propietari de pagament. Compara ambdues opcions atenent tres criteris: el preu, qui pot veure i millorar el codi i qui decideix els canvis del programa. Acaba donant la teva recomanació raonada.

A l'aula de tecnologia hi ha ordinadors amb Windows i d'altres amb GNU/Linux. Descriu dues diferències que notaries en passar d'un a l'altre (aspecte de l'escriptori, manera d'instal·lar aplicacions, menús) i una cosa que faries exactament igual en tots dos, explicant per què.

Una empresa de videojocs llança el seu nou títol només per a Windows. Analitza quines raons pot tenir (quanta gent fa servir cada sistema, quant costa adaptar el joc) i explica quines opcions tenen els qui fan servir macOS o GNU/Linux per poder-hi jugar.

Si un programa lliure és gratuït, qui paga la feina de millorar-lo? Explica dues maneres de sostenir-se que tenen aquests projectes (donacions, empreses que venen suport tècnic, voluntariat) i posa un exemple, real o raonable, de cadascuna.

Compara instal·lar una aplicació des de la botiga oficial del mòbil amb baixar-la des d'una pàgina web qualsevol: quins controls fa la botiga (revisió de seguretat, llista de permisos) i quins riscos corres en saltar-te aquests controls.

Un dissenyador afirma que fa servir macOS «perquè tothom del sector el fa servir». Analitza com influeix el costum del grup («tothom fa servir X») en triar sistemes i programes, quins avantatges i quins perills té aquest criteri, i si el faries servir per triar el teu proper ordinador.

L'Ajuntament d'un municipi amb 50 ordinadors es planteja migrar tot el seu sistema a programari lliure. El regidor d'Hisenda afirma que l'estalvi serà total i immediat perquè «el programari lliure no costa res», però la responsable d'informàtica adverteix que el primer any la migració pot costar més diners que continuar com estan. Justifica per què la tècnica té raó explicant dos costos indirectes reals que tindrà el canvi, i dissenya un pla de transició en dues fases perquè els serveis a la ciutadania no s'interrompin durant l'adaptació del personal.

La base d'Android és programari lliure, però molts mòbils porten aplicacions propietàries instal·lades de fàbrica que no es poden esborrar. Analitza qui controla realment el dispositiu en aquest cas (l'usuari, el fabricant, l'empresa de les aplicacions) i proposa dues coses que, segons la teva opinió, hauria de poder decidir sempre qui compra el mòbil.

Una ONG sense pressupost ha de posar en marxa deu ordinadors vells donats per a una aula rural: necessiten escriure documents, navegar per internet i fer servir el correu. Tria el sistema operatiu i les aplicacions que instal·laries (totes lliures), calcula el cost total en llicències i assenyala dues limitacions amb què podrien trobar-se i com les resoldries.

Una comunitat autònoma aprova que tots els instituts utilitzin únicament programari lliure a les aules. Un col·lectiu de famílies protesta afirmant que els seus fills «quedaran en desavantatge formatiu respecte als qui aprenen amb els programes comercials de les grans empreses». Rebat aquesta afirmació amb dos arguments fonamentats sobre el valor educatiu i la independència tecnològica, i dissenya dues mesures pràctiques per ajudar el professorat i l'alumnat a adaptar-se al canvi sense que baixi el nivell de les classes.

Es descobreix una vulnerabilitat crítica de seguretat que afecta tant mòbils Android com iPhone. Apple envia una actualització que arriba a gairebé tots els seus dispositius en 24 hores; en canvi, a Android, la majoria dels usuaris triga mesos a rebre el pedaç del seu fabricant i a molts models antics no els arribarà mai. Justifica per què el codi obert d'Android i les seves «capes de personalització» provoquen aquest retard respecte al sistema tancat d'Apple, i prediu quins riscos assumeix un usuari en comprar un mòbil d'una marca que deixa d'actualitzar el seu sistema.

Una programadora descobreix una fallada de seguretat greu: en un programa lliure i en un de propietari. Compara qui pot examinar la fallada i qui pot arreglar-la en cada cas, i raona quin avantatge (i quin possible risc) té que el codi sigui obert quan parlem de seguretat.

Un institut disposa d'un pressupost de $2500\ \text{€}$ per posar en marxa una aula amb 25 ordinadors nous. Si instal·la programari propietari comercial, les llicències del sistema operatiu i dels programes d'ofimàtica i imatge costarien $130\ \text{€}$ per equip. Demostra numèricament si el pressupost arriba per pagar aquestes llicències propietàries i calcula quants diners estalviaria el centre si opta per una solució completa de programari lliure. A més, dissenya el lot de programes lliures que instal·laries i explica com solucionaries el problema que l'alumnat desi fitxers en formats no compatibles amb els ordinadors de casa seva.

Un anunci afirma: «El nostre programa és de pagament; per això és millor que els gratuïts». Analitza si el preu garanteix la qualitat d'un programa: dona dos arguments a favor de la frase, dos en contra i acaba amb la teva conclusió raonada, citant exemples que coneguis.