Dispositius connectats i wearables

Explica amb les teves paraules què és l'«internet de les coses» i posa dos exemples d'objectes connectats que coneguis, indicant què fan gràcies a estar connectats.

Quins d'aquests objectes formen part de l'internet de les coses? Justifica cada resposta: una bicicleta normal, un termòstat que es controla des del mòbil, unes sabatilles amb sensor de passes que se sincronitza amb una aplicació i un microones sense connexió.

Perquè un objecte sigui «intel·ligent» necessita tres coses: sensors que recullen informació, connexió a internet i una aplicació per controlar-lo. Identifica aquestes tres coses en un aspirador robot que neteja sol i es controla des del mòbil.

Un rellotge intel·ligent és un «wearable», un dispositiu que es porta posat. Anomena tres dades que pot recollir sobre qui el porta i explica per a què li pot servir cada dada.

A més del rellotge intel·ligent hi ha altres «wearables»: auriculars que mesuren pulsacions, anells que registren el son, ulleres amb càmera... Anomena'n dos i explica quina dada recull cadascun i per a què pot servir.

Un esportista surt a córrer amb un rellotge intel·ligent i deixa el mòbil a casa. Compara què pot mesurar el rellotge per si sol (passes, pulsacions...) i quines funcions necessitarien el mòbil o internet, i raona si un rellotge sense connexió pròpia serveix per entrenar seriosament.

La figura mostra una casa amb diversos objectes: uns estan connectats a la xarxa (línies i arcs blaus) i altres no, com es mostra en l'esquema.

Indica quins objectes de la casa formen part de l'internet de les coses i quins no, explicant en què t'has fixat. Després respon: quin aparell és l'assenyalat amb «?», pel qual tots els altres es connecten a internet?

Acabes de comprar una bombeta intel·ligent. Ordena els passos per posar-la en marxa i explica per què necessita conèixer el nom i la contrasenya del Wi-Fi de casa teva: (a) enroscar la bombeta i encendre l'interruptor, (b) instal·lar al mòbil l'aplicació del fabricant, (c) connectar la bombeta al Wi-Fi de casa des de l'aplicació, (d) posar un nom a la bombeta i agrupar-la per habitació.

Un sensor a la porta de casa avisa el mòbil de la teva mare cada vegada que la porta s'obre. Descriu la cadena completa d'esdeveniments des que la porta s'obre fins que sona l'avís, anomenant tots els elements que hi intervenen (sensor, encaminador, internet, servidor, aplicació).

Un altaveu intel·ligent està sempre «escoltant» tot esperant la seva paraula d'activació. Analitza quines dades sobre la teva família podria arribar a recollir i proposa tres precaucions raonables per fer-lo servir sense renunciar del tot a la comoditat que dona.

Una família instal·la una càmera connectada a l'entrada de casa seva. Analitza qui podria arribar a veure les imatges (la família, l'empresa que desa els vídeos al núvol, un atacant si la contrasenya és feble) i proposa dues mesures concretes perquè només les vegi la família.

Una botiga de joguines ven un ninot connectat que parla i escolta els infants de sis anys. Analitza quines dades pot recollir aquesta joguina, quins riscos té per a una família i quines tres exigències haurien de fer els pares al fabricant abans de comprar-lo.

Les dades d'un rellotge intel·ligent viatgen fins al mòbil d'un familiar que té cura de qui el porta, com es mostra en l'esquema.

Descriu què passa en cada etapa del camí, anomena l'element tapat amb «?» i explica quines dades sensibles fan aquest viatge i qui hauria de poder veure-les.

Una bombeta intel·ligent costa $15\ \text{€}$ i una bombeta normal, $2\ \text{€}$. Calcula amb la divisió $\frac{15\ \text{€}}{2\ \text{€}}$ quantes de normals costen el mateix que una d'intel·ligent, i analitza en quins casos val la pena pagar la diferència (encesa programada, simular que hi ha gent durant les vacances, controlar-la amb la veu...).

L'Àlex utilitza un rellotge intel·ligent per monitorar la seva activitat física. En revisar l'aplicació al seu telèfon, troba els següents registres d'un dia:

• De 08:00 a 08:45 (trajecte en autobús urbà, assegut): 2 450 passos i pols mitjà de 68 ppm.

• De 17:00 a 18:00 (sessió d'entrenament en bicicleta estàtica): 310 passos i pols mitjà de 158 ppm.

• De 23:30 a 07:00 (dormint al seu llit): 120 passos i pols mitjà de 52 ppm.

L'Àlex afirma: «El rellotge no funciona bé perquè compta passos quan estic assegut i amb prou feines en compta quan entreno dur. Per solucionar-ho, hauria d'enviar per dades mòbils i en temps real cada segon totes les dades al núvol».

1. a) A partir del funcionament dels sensors de moviment (acceleròmetres), interpreta les dades i justifica tècnicament per què es registren tants passos a l'autobús i tan pocs a la bicicleta estàtica.
2. b) Explica per què els 120 passos nocturns no indiquen necessàriament una avaria del dispositiu.
3. c) Rebat la proposta tècnica de l'Àlex: prediu quins dos problemes greus (pensa en l'autonomia de la bateria i en l'ús en interiors) provocaria aquesta transmissió contínua segon a segon al núvol.

En una «casa intel·ligent» s'espatlla l'encaminador i es talla internet durant dos dies. Analitza quines coses deixen de funcionar i quines poden continuar funcionant (pensa en llums, panys, càmeres, electrodomèstics), i treu una conclusió sobre el perill de dependre de la connexió per a tot.

Una ciutat «intel·ligent» connecta els fanals, semàfors i contenidors d'escombraries a una xarxa comuna. Analitza dos beneficis (estalvi d'energia, millors serveis) i dos riscos (quantitat de dades recollides, dependència de la xarxa, possibilitat de ciberatacs) i conclou si et sembla una bona idea per a la teva ciutat.

Imagina el teu institut d'aquí a deu anys, amb objectes connectats per tot arreu (taquilles, menjador, llums, control d'assistència automàtic). Descriu dues aplicacions que instal·laries per útils i dues que no instal·laries mai, justificant cadascuna pel seu equilibri entre comoditat i privacitat.