L'aula-taller: eines i seguretat

Relaciona cada eina amb la tasca per a la qual serveix: (a) serra, (b) martell, (c) regla, (d) serjant, (e) cua. Tasques: 1. mesurar i traçar línies rectes; 2. clavar claus i colpejar peces; 3. tallar fusta; 4. subjectar dues peces mentre es treballa o mentre s'asseca la unió; 5. unir dues peces de manera permanent.

Classifica aquestes eines segons el seu grup: escaire, cúter, caragol de banc, compàs, serra, martell, serjant. Grups: mesura i traçat, tall, percussió i subjecció. Explica què tenen en comú les eines de cada grup.

La regla i l'escaire serveixen per mesurar i traçar, però no per al mateix. Explica què aporta l'escaire que la regla no té (angles rectes exactes) i descriu una situació del taller en què fer servir la regla en lloc de l'escaire faria malbé la peça.

Per a què es fa servir el compàs al taller si ja tens regla i escaire? Explica quins traços només pot fer ell (cercles, arcs, transportar mesures d'un punt a un altre) i posa un exemple de peça d'un projecte que els necessiti.

Quina eina necessites en cada cas? (a) marcar una línia recta a $10\ \text{cm}$ de la vora; (b) tallar un full de cartó amb precisió; (c) mantenir unides dues taules mentre s'asseca la cua; (d) traçar un cercle sobre la fusta. Justifica cada elecció.

El cúter talla cartó i materials tous amb molta precisió, però la seva fulla és molt esmolada. Escriu tres normes per fer-lo servir sense risc (tallar sobre la taula de tall, guiar-lo amb una regla metàl·lica, no tallar mai cap al cos, retreure la fulla en acabar) i explica què evita cadascuna.

Un equip d'1r d'ESO ha de tallar tres materials diferents per a un projecte: cartó ploma de 5 mm, un llistó de fusta de pi de 25 × 25 mm i una planxa fina de metacrilat transparent de 2 mm. En la seva planificació han proposat tallar els tres materials amb una serra de costella recolzada sobre la taula sense cap subjecció.

1. a) Prediu què li passarà a cada material (trencament, deformació, estellament) si s'intenta tallar amb aquesta única eina i explica quin risc d'accident personal corre l'alumne en cada cas.
2. b) Selecciona l'eina de tall òptima i el sistema de subjecció adequat per a cadascun dels tres materials, justificant la teva elecció.
3. c) Compara els residus que genera el tall de la fusta enfront del de metacrilat o el cartó ploma i dedueix quins elements de protecció individual (EPI) són estrictament necessaris en cada operació (ulleres, mascareta o guants de protecció) i per què.

Aquests són els passos per tallar una taula amb serra de manera segura, però desordenats: (a) subjectar la taula al banc amb un serjant, (b) mesurar i marcar la línia de tall, (c) serrar amb moviments llargs i sense forçar, (d) recollir la serra i netejar el banc, (e) posar-se les ulleres de protecció. Ordena'ls i explica quin risc evita cada pas.

El caragol de banc i el serjant subjecten peces, però no es fan servir igual. Compara tots dos (fix al banc enfront de portàtil, peces petites que cal limar o foradar enfront d'unions grans que s'han d'assecar) i tria quin faries servir per a: limar una peça petita de metall i encolar dos taulers grans.

Cua, claus o caragols: tria la unió més adequada per a cada cas i justifica-la: (a) dues peces de fusta que no es desmuntaran mai; (b) una tapa que caldrà obrir per canviar les piles; (c) fixar ràpidament una motllura fina.

Veritable o fals? Justifica cada resposta: (a) al taller es pot córrer si tens pressa; (b) el cúter es fa servir tallant cap al cos per fer més força; (c) en acabar cal recollir i desar cada eina al seu lloc; (d) en serrar convé protegir-se els ulls amb ulleres.

Abans d'entrar al taller cal preparar-se: cabells recollits, sense bufandes ni cordons solts, mànigues ajustades. Explica quin accident evita cadascuna d'aquestes normes pensant en eines que giren o peces que s'enganxen.

Un alumne serra una taula subjectant-la només amb la mà, sense serjant. Descriu dues coses que poden sortir malament (la taula es mou i el tall surt tort, la mà s'acosta perillosament a la fulla) i explica com hauria de treballar per fer-ho amb seguretat.

Un company es fa un tall petit en un dit. Explica què cal fer i què no s'ha de fer (avisar de seguida el professor, no continuar treballant, no tocar la ferida amb eines brutes) i raona per què fins i tot els talls petits es comuniquen sempre.

Llegeix aquest informe d'incident a l'aula taller: «L'Amina havia de tallar diverses peces triangulars de cartó ploma de 10 mm. Per no perdre temps, va extreure la fulla del cúter fins al límit (uns 8 cm), va col·locar un regle de plàstic escolar de 20 cm subjectant-lo amb els dits molt a prop de l'aresta i va fer un tall ràpid tirant cap a si mateixa mentre parlava amb el seu company de taula. La fulla es va encallar al cartó, es va doblegar en tirar amb força i va saltar fregant-li la mà».

1. a) Justifica des del punt de vista mecànic i de seguretat per què van fallar quatre decisions tècniques de l'Amina: l'eina de guiatge (tipus de regle), l'extensió de la fulla, la direcció de l'avanç del tall i l'atenció a l'entorn de treball.
2. b) Dissenya el protocol de treball segur pas a pas que havia d'aplicar per fer aquest tall reduint el risc al mínim possible, indicant quin element de protecció personal (EPI) i quins estris de suport havia d'utilitzar.

Un alumne comenta al taller: «Si un cúter o una serra estan una mica gastats i no tallen gaire, en realitat és més segur per a nosaltres perquè, si se'ns escapa la mà, és més difícil que ens fem un tall profund».

1. a) Rebat de manera científica i tècnica aquesta afirmació: justifica per què una eina de tall desafilada és mecànicament molt més perillosa que una eina ben esmolada.
2. b) Analitza quin error mecànic i quin accident personal concret pot provocar l'ús de:

• Un martell amb el mànec de fusta esquerdat o amb folgança al cap d'acer.

• Un tornavís la punta del qual estigui desgastada o deformada en intentar collar un cargol sota pressió.

1. c) Dissenya una llista de control (check-list) de quatre punts que tot alumne hagi de verificar visualment i manualment en una eina abans de començar a treballar-hi per certificar que és segura.

Els senyals de seguretat fan servir formes i colors fixos: el triangle adverteix d'un perill, el cercle vermell prohibeix i el cercle blau obliga. Relaciona cada forma amb el seu significat i explica per què és important que els senyals siguin pictogrames iguals a tot arreu, gairebé sense text.

La figura mostra tres senyals de seguretat típics d'un taller, com es mostra en l'esquema.

Interpreta els tres senyals: quin adverteix d'un perill elèctric, quin prohibeix menjar o beure i quin obliga a fer servir un element de protecció (quin?). Explica què hauries de fer en veure cadascun penjat a l'aula taller.

A la zona de màquines de l'aula taller (on hi ha la serra de calar de taula i el trepant de columna), un alumne ha col·locat un cartell informatiu que consisteix en un cercle vermell amb el dibuix d'unes ulleres de seguretat i les paraules: «Atenció: perill d'encenalls!».

1. a) Analitza críticament el cartell de l'alumne: identifica els dos errors greus respecte a la normativa de colors i formes geomètriques de la senyalització de seguretat, i aclareix a quina categoria pertany realment aquesta indicació (obligació, advertència o prohibició).
2. b) Dissenya els tres senyals normalitzats que s'han d'instal·lar en aquesta zona: un d'obligació, un d'advertència de perill i un de prohibició. Per a cadascun, especifica: forma geomètrica, color de fons, color de la vora/símbol i el pictograma exacte que ha de contenir.
3. c) Justifica el motiu tècnic pel qual cadascun d'aquests tres senyals concrets és imprescindible en un lloc amb eines rotatives o elèctriques de tall.

La figura mostra un banc de treball amb diverses eines sobre la taula, però una d'elles està assenyalada amb un signe d'interrogació, com es mostra en l'esquema.

Quina eina és la que està assenyalada amb «?» i per a què es fa servir? Explica també la tasca de cadascuna de les altres eines que hi ha sobre el banc.

Un grup de treball de l'aula taller proposa aquestes tres normes per al seu equip:

1. «Per avançar més ràpid, deixa totes les eines que vagis fent servir damunt del banc de treball fins que acabis la maqueta».

2. «Si una serra de marqueteria o un cúter tallen amb dificultat, prem amb molta més força cap avall per vèncer la resistència del material».

3. «Per serrar un llistó llarg de fusta, demana a un company que el subjecti fermament amb les dues mans sobre la taula».

1. a) Rebat raonadament cadascuna d'aquestes normes explicant quin risc físic o accident mecànic concret pot provocar al taller.
2. b) Redacta la norma tècnica i de seguretat correcta que ha de substituir cadascuna, indicant quines eines auxiliars de subjecció o ordre s'han de fer servir en el seu lloc.

Per construir un penja-robes de fusta amb tres penjadors metàl·lics cargolats, un alumne ha redactat el full de processos següent:

1. Subjectar el llistó de pi amb la mà esquerra sobre la taula i serrar amb la serra de marqueteria tallant cap al seu propi cos.

2. Polir les arestes bufant amb força sobre la fusta per retirar la serradura acumulada.

3. Fer els forats guia per als cargols amb una barrina recolzant la peça sobre els genolls per fer palanca amb el cos.

4. Collar els cargols d'estela fent servir un tornavís pla de mida inferior empenyent fortament cap endavant.

1. a) Identifica l'error crític de seguretat o tècnic de cadascun dels quatre passos i descriu l'accident o desperfecte exacte que pot causar.
2. b) Reescriu cada pas indicant l'eina adequada, el mètode de subjecció imprescindible (serjant, cargol de banc...) i els equips de protecció individual (EPI) necessaris.

Durant una sessió pràctica al taller es produeix un accident en cadena: un alumne s'ensopega al passadís, xoca contra el banc d'un company i aquest es fa un tall profund a la mà amb un enformador. En inspeccionar l'aula es detecten quatre condicions insegures:

1. El cable allargador de la pistola de silicona creuava tensat a 15 cm del terra en una zona de pas.

2. Hi havia restes de serradura i encenalls de plàstic escampats pel terra al voltant del banc.

3. A la taula de treball hi havia vuit eines diferents acumulades sense ordre al costat de les peces que s'estaven tallant.

4. L'enformador s'estava fent servir empenyent la fusta amb la mà lliure col·locada just davant del tall.

1. a) Explica com es van combinar els factors 1 i 2 per provocar la caiguda inicial del primer alumne.
2. b) Analitza per què la combinació dels factors 3 i 4 va convertir una simple ensopegada en una ferida greu per tall.
3. c) Com a inspector de seguretat, redacta tres mesures organitzatives i de procediment d'obligat compliment per evitar que un incident similar torni a ocórrer a l'aula.

Analitza el següent plànol de distribució proposat per a una aula taller escolar:

• El panell d'eines manuals està situat a la paret just darrere de la porta de vaivé d'entrada al taller.

• Les dues preses elèctriques i la zona d'ús de pistoles de cola termofusible estan col·locades a la mateixa taula estreta on es tallen llistons amb la serra de marqueteria.

• Els contenidors de reciclatge de fusta, paper i plàstic estan situats sota els bancs de treball, reduint l'espai per a les cames i bloquejant l'accés als cargols de banc.

• La distància entre bancs de treball contigus és de tot just 60 cm.

1. a) Identifica els riscos de seguretat i els problemes d'organització (accidents potencials, interferències entre tasques o colls d'ampolla) que provoca cadascuna de les quatre decisions de disseny.
2. b) Proposa una redistribució espacial raonada d'aquests elements a l'aula taller, justificant com la teva nova proposta elimina els riscos d'ensopegades, cops, talls i cremades entre companys.