Fustes, metalls i plàstics

Segons el seu origen, els materials poden ser naturals, derivats (transformats a partir d'un material natural) o sintètics (creats per l'ésser humà). Classifica aquests materials: fusta de pi, plàstic, acer, cotó, vidre. Explica el criteri que has seguit en cada cas.

La figura mostra l'arbre de classificació dels materials segons el seu origen, amb exemples a cada branca, però una targeta està tapada amb un signe d'interrogació, com es mostra en l'esquema.

Quin exemple de material sintètic podria amagar la targeta tapada? Explica què significa cadascuna de les tres branques i afegeix una targeta nova, amb el seu exemple, a cadascuna.

La figura mostra dues cadenes que van de la matèria primera a l'objecte acabat, però una verga està tapada, com es mostra en l'esquema.

Quina baula falta a la segona cadena? Explica la diferència entre matèria primera, material i objecte, i construeix una cadena completa nova que comenci en «sorra» i acabi en «finestra».

Un tauló de fusta natural i un tauler contraplacat es distingeixen a simple vista. Explica quines diferències s'aprecien (vetes contínues davant de capes fines enganxades) i per què el tauler es considera un material derivat de la fusta i no pas una fusta natural.

Els taulers (contraplacat, DM, aglomerat) han substituït la fusta massissa en la majoria dels mobles. Explica dos avantatges dels taulers (preu, peces grans i estables, aprofiten restes de fusta) i un inconvenient (es fan malbé amb la humitat, les unions aguanten menys).

Una taula pot ser de pi (fusta tova) o de roure (fusta dura). Compara el preu, la duresa i la facilitat de treballar cada fusta, i tria'n una per al banc de l'aula taller, que rebrà cops i ratllades cada dia. Justifica la teva elecció.

Relaciona cada material amb la seva família: (a) pi, (b) contraplacat, (c) acer, (d) alumini, (e) PVC. Famílies: 1. metall no ferri; 2. fusta natural; 3. plàstic; 4. tauler de fusta; 5. metall ferri.

Els metalls es divideixen en ferris (porten ferro, com l'acer) i no ferris (com el coure o l'alumini). Compara les seves propietats típiques (duresa, oxidació, conducció de l'electricitat, pes) i relaciona cada metall amb un ús habitual: acer, coure i alumini amb eines i estructures, cables elèctrics, i llaunes i marcs de finestra.

Els cables elèctrics són gairebé sempre de coure i no d'acer, tot i que l'acer és més barat i més resistent. Raona quines propietats guanyen en aquesta decisió (el coure condueix molt millor el corrent i és dúctil: es deixa estirar en fils fins) i per què el preu no ho és tot a l'hora de triar un material.

Veritable o fals? Justifica cada resposta: (a) l'alumini és un metall ferri; (b) la majoria dels plàstics s'obtenen a partir del petroli; (c) la fusta és un material renovable si es repoblen els boscos; (d) tots els metalls s'oxiden amb la mateixa facilitat.

Els marcs de les finestres solen ser d'alumini o de PVC, gairebé mai d'acer. Explica quines propietats fan poc pràctic l'acer per a aquest ús (pes, oxidació amb la pluja) i què aporta cadascun dels dos materials que sí que es fan servir.

Un bolígraf senzill combina diversos plàstics diferents: el cos rígid, la zona d'adherència tova i una peça transparent per veure la tinta. Explica per què no es fa servir un únic plàstic per a tot i quina propietat busca cada peça.

Relaciona cada residu amb la seva destinació: (a) una ampolla de plàstic, (b) un diari vell, (c) un pot de vidre, (d) una cadira trencada de fusta i metall. Destinacions: 1. contenidor verd; 2. contenidor blau; 3. contenidor groc; 4. deixalleria. Explica per què la cadira no va a cap dels tres primers.

Un mòbil vell conté plàstic, vidre, coure, alumini i fins i tot una mica d'or. Explica per què no s'ha de llençar a la brossa normal, què és una deixalleria i quins materials creus que es poden recuperar i per a què.

Una empresa comercialitza un netejador en un envàs format per una ampolla de plàstic PET, un tap de polipropilè i una etiqueta envoltant de PVC fixada amb adhesiu permanent. Encara que els tres plàstics són teòricament reciclables per separat, a la planta de reciclatge aquest envàs resulta gairebé impossible de valoritzar i es degrada a residu de baixa qualitat. Explica per què passa això a escala tècnica en comparació amb el reciclatge d'una llauna d'acer i redissenya l'envàs aplicant criteris d'ecodisseny per garantir que es pugui reciclar amb alta qualitat.