Les telecomunicacions

En tota comunicació hi ha tres peces: qui envia (emissor), el camí pel qual viatja el senyal (mitjà) i qui la rep (receptor). Identifica aquestes tres peces en cada situació: (a) enviar un missatge amb el mòbil; (b) veure un vídeo al portàtil; (c) jugar en línia amb la consola.

La figura mostra l'esquema de qualsevol comunicació: un emissor envia un missatge que arriba a un receptor, però l'element central està tapat amb un signe d'interrogació, com es mostra a l'esquema.

Quin element de l'esquema està tapat? Posa dos exemples d'aquest element, un amb cable i un altre sense cable, i explica què passaria amb el missatge si aquest element desaparegués.

Classifica aquests mitjans de transmissió en «amb cable» i «sense cable»: parell trenat, wifi, fibra òptica, bluetooth, cable coaxial, xarxes mòbils 4G. Explica amb una frase quina diferència hi ha entre els dos grups.

La fibra òptica ha substituït el vell ADSL de coure a moltes cases. Explica quina diferència hi ha entre enviar la informació com a polsos de llum o com a corrent elèctric i raona per què la fibra arriba a velocitats molt superiors i es degrada menys amb la distància.

Vertader o fals? Justifica cada resposta: (a) la fibra òptica transmet la informació com a polsos de llum; (b) el bluetooth està pensat per a distàncies molt curtes; (c) la wifi viatja per l'aire com a ones de ràdio; (d) el comandament a distància del televisor pot funcionar a quilòmetres de distància.

Relaciona cada aparell amb el mitjà que fa servir per comunicar-se: (a) el comandament a distància del televisor, (b) uns auriculars sense fil, (c) el mòbil quan vas pel carrer, (d) l'ordinador de l'aula connectat al router. Mitjans: 1. bluetooth; 2. infrarojos; 3. cable de xarxa (parell trenat); 4. xarxa mòbil 4G o 5G.

Ordena aquests mitjans de menor a major abast típic i explica el criteri que has seguit: infrarojos, satèl·lit, wifi, bluetooth, xarxes mòbils 4G.

Quan es contracta internet «de $600$ megues», aquests megues són megabits per segon ($\text{Mbps}$). Explica amb el símil d'una canonada o d'una carretera què significa que una connexió tingui més megues que una altra i què nota una família en fer-la servir.

Les connexions anuncien una velocitat de baixada i una altra de pujada. Explica què és descarregar (baixada) i què és pujar dades, i posa un exemple quotidià de cada acció: una en què facis servir la baixada i una altra en què facis servir la pujada.

La figura compara les velocitats típiques de quatre mitjans de transmissió, com es mostra al gràfic.

Ordena els quatre mitjans de més lent a més ràpid i tria el més adequat per a cada situació, justificant-ho: (a) uns auriculars sense fil; (b) veure una pel·lícula en alta qualitat; (c) l'ordinador de sobretaula de casa; (d) el mòbil a l'autobús. Fixa't que la barra del bluetooth gairebé no es veu: què et diu això sobre per a què serveix (i per a què no) aquest mitjà?

La teva família paga $300\ \text{Mbps}$ de fibra, però el test de velocitat dóna $280\ \text{Mbps}$ amb l'ordinador connectat per cable i només $60\ \text{Mbps}$ amb el portàtil per wifi al fons de la casa. Analitza on es «perden» aquests megues i proposa dues maneres de recuperar-los.

En una casa hi ha fibra de $600\ \text{Mbps}$, però l'ordinador de les golfes, connectat per wifi, només arriba a $30\ \text{Mbps}$. Analitza on és el coll d'ampolla (la fibra o el tram sense fil?) i proposa dues solucions tècniques diferents (cablejar l'habitació, instal·lar un punt d'accés o un adaptador PLC que fa servir la instal·lació elèctrica), comparant-les.

Un videojoc ocupa $60\ \text{GB}$ i la teva connexió descarrega a $100\ \text{Mbps}$. Recorda que $1$ byte són $8$ bits: converteix primer els megabits per segon a megabytes per segon, calcula després el temps teòric de descàrrega del joc (fes servir el conveni escolar $1\ \text{GB} = 1024\ \text{MB}$) i explica per què a la realitat trigarà una mica més.