Exercicis: Dispositius connectats i «wearables»

Explica amb les teves paraules què és l'«internet de les coses» i posa dos exemples d'objectes connectats que coneguis, indicant què fan gràcies a estar connectats.

Un rellotge intel·ligent és un «wearable», un dispositiu que es porta posat. Anomena tres dades que pot recollir sobre qui el porta i explica per a què li pot servir cada dada.

La figura mostra una casa amb diversos objectes: uns estan connectats a la xarxa (línies i arcs blaus) i altres no, com es mostra en l'esquema.

Indica quins objectes de la casa formen part de l'internet de les coses i quins no, explicant en què t'has fixat. Després respon: quin aparell és l'assenyalat amb «?», pel qual tots els altres es connecten a internet?

Quins d'aquests objectes formen part de l'internet de les coses? Justifica cada resposta: una bicicleta normal, un termòstat que es controla des del mòbil, unes sabatilles amb sensor de passes que se sincronitza amb una aplicació i un microones sense connexió.

Perquè un objecte sigui «intel·ligent» necessita tres coses: sensors que recullen informació, connexió a internet i una aplicació per controlar-lo. Identifica aquestes tres coses en un aspirador robot que neteja sol i es controla des del mòbil.

A més del rellotge intel·ligent hi ha altres «wearables»: auriculars que mesuren pulsacions, anells que registren el son, ulleres amb càmera... Anomena'n dos i explica quina dada recull cadascun i per a què pot servir.

L'assistent de veu de la sala d'estar només s'hauria d'activar en sentir la seva «paraula màgica». Explica què passa des que la dius fins que l'assistent respon, i raona per què de vegades s'activa sense que ningú l'hagi cridat.

Una nevera intel·ligent avisa al mòbil quan falta llet. Explica quin avantatge pràctic té aquest avís i descriu quin altre objecte de casa teva t'agradaria connectar a internet i per a què.

Acabes de comprar una bombeta intel·ligent. Ordena els passos per posar-la en marxa i explica per què necessita conèixer el nom i la contrasenya del Wi-Fi de casa teva: (a) enroscar la bombeta i encendre l'interruptor, (b) instal·lar al mòbil l'aplicació del fabricant, (c) connectar la bombeta al Wi-Fi de casa des de l'aplicació, (d) posar un nom a la bombeta i agrupar-la per habitació.

Un altaveu intel·ligent està sempre «escoltant» tot esperant la seva paraula d'activació. Analitza quines dades sobre la teva família podria arribar a recollir i proposa tres precaucions raonables per fer-lo servir sense renunciar del tot a la comoditat que dona.

Un esportista surt a córrer amb un rellotge intel·ligent i deixa el mòbil a casa. Compara què pot mesurar el rellotge per si sol (passes, pulsacions...) i quines funcions necessitarien el mòbil o internet, i raona si un rellotge sense connexió pròpia serveix per entrenar seriosament.

Les dades d'un rellotge intel·ligent viatgen fins al mòbil d'un familiar que té cura de qui el porta, com es mostra en l'esquema.

Descriu què passa en cada etapa del camí, anomena l'element tapat amb «?» i explica quines dades sensibles fan aquest viatge i qui hauria de poder veure-les.

Una bombeta intel·ligent costa $15\ \text{€}$ i una bombeta normal, $2\ \text{€}$. Calcula amb la divisió $\frac{15\ \text{€}}{2\ \text{€}}$ quantes de normals costen el mateix que una d'intel·ligent, i analitza en quins casos val la pena pagar la diferència (encesa programada, simular que hi ha gent durant les vacances, controlar-la amb la veu...).

Un sensor a la porta de casa avisa el mòbil de la teva mare cada vegada que la porta s'obre. Descriu la cadena completa d'esdeveniments des que la porta s'obre fins que sona l'avís, anomenant tots els elements que hi intervenen (sensor, encaminador, internet, servidor, aplicació).

Una família instal·la una càmera connectada a l'entrada de casa seva. Analitza qui podria arribar a veure les imatges (la família, l'empresa que desa els vídeos al núvol, un atacant si la contrasenya és feble) i proposa dues mesures concretes perquè només les vegi la família.

Un termòstat intel·ligent «aprèn» els horaris de la família i ajusta sol la calefacció. Explica quines dades fa servir per aprendre, quin estalvi pot aconseguir i quina informació sobre la família quedaria exposada si aquestes dades es filtressin.

Una persona gran viu sola i la seva família vol instal·lar-li tres dispositius connectats que li donin seguretat sense treure-li independència. Proposa els tres dispositius, justifica què aporta cadascun i assenyala un risc o incomoditat de cada proposta juntament amb la manera de reduir-lo.

En una «casa intel·ligent» s'espatlla l'encaminador i es talla internet durant dos dies. Analitza quines coses deixen de funcionar i quines poden continuar funcionant (pensa en llums, panys, càmeres, electrodomèstics), i treu una conclusió sobre el perill de dependre de la connexió per a tot.

L'Àlex utilitza un rellotge intel·ligent per monitorar la seva activitat física. En revisar l'aplicació al seu telèfon, troba els següents registres d'un dia:

• De 08:00 a 08:45 (trajecte en autobús urbà, assegut): 2 450 passos i pols mitjà de 68 ppm.

• De 17:00 a 18:00 (sessió d'entrenament en bicicleta estàtica): 310 passos i pols mitjà de 158 ppm.

• De 23:30 a 07:00 (dormint al seu llit): 120 passos i pols mitjà de 52 ppm.

L'Àlex afirma: «El rellotge no funciona bé perquè compta passos quan estic assegut i amb prou feines en compta quan entreno dur. Per solucionar-ho, hauria d'enviar per dades mòbils i en temps real cada segon totes les dades al núvol».

1. a) A partir del funcionament dels sensors de moviment (acceleròmetres), interpreta les dades i justifica tècnicament per què es registren tants passos a l'autobús i tan pocs a la bicicleta estàtica.
2. b) Explica per què els 120 passos nocturns no indiquen necessàriament una avaria del dispositiu.
3. c) Rebat la proposta tècnica de l'Àlex: prediu quins dos problemes greus (pensa en l'autonomia de la bateria i en l'ús en interiors) provocaria aquesta transmissió contínua segon a segon al núvol.

Dissenya un sistema amb objectes connectats per recordar a la teva àvia que prengui la medicina: un pastiller amb sensor, un altaveu que avisa amb veu i un missatge al mòbil de la família si no s'obre el pastiller. Descriu com funciona la cadena completa i què hauria de passar si la Wi-Fi falla aquell dia.

Una ciutat «intel·ligent» connecta els fanals, semàfors i contenidors d'escombraries a una xarxa comuna. Analitza dos beneficis (estalvi d'energia, millors serveis) i dos riscos (quantitat de dades recollides, dependència de la xarxa, possibilitat de ciberatacs) i conclou si et sembla una bona idea per a la teva ciutat.

El teu amic comparteix les seves rutes de córrer en una aplicació pública que mostra el mapa de cada sortida. Avalua quina informació sensible revela sense adonar-se'n (on viu, a quina hora no és a casa, els seus costums) i escriu tres regles per compartir esport en línia sense exposar-se.

Una botiga de joguines ven un ninot connectat que parla i escolta els infants de sis anys. Analitza quines dades pot recollir aquesta joguina, quins riscos té per a una família i quines tres exigències haurien de fer els pares al fabricant abans de comprar-lo.

Imagina el teu institut d'aquí a deu anys, amb objectes connectats per tot arreu (taquilles, menjador, llums, control d'assistència automàtic). Descriu dues aplicacions que instal·laries per útils i dues que no instal·laries mai, justificant cadascuna pel seu equilibri entre comoditat i privacitat.

Repte del tema. Vius en una llar hiperconnectada? Realitza una auditoria tecnològica de casa teva per descobrir com els dispositius mòbils, connectats i IoT transformen la nostra vida quotidiana.

1. Inventari domèstic: Fes un recompte exhaustiu dels aparells del teu habitatge agrupant-los en tres categories: mòbils/tauletes, wearables (polseres d'activitat, rellotges intel·ligents) i dispositius connectats/IoT (assistents de veu, bombetes intel·ligents, Smart TV).

2. Contrast amb dades reals: Entra al web de l'INE (secció Equipamiento y uso de TIC en los hogares) i consulta el percentatge oficial d'habitatges amb telèfon mòbil (situat al voltant del $99,5\,\%$) i el d'habitatges amb accés a Internet. Compara breument la realitat de casa teva amb la mitjana estatal.

3. Informe i proposta: A LibreOffice (Calc o Writer), elabora una taula resum amb la seva gràfica corresponent. Afegeix una proposta raonada: descriu un nou dispositiu connectat o wearable que dissenyis tu per solucionar un problema domèstic (estalvi energètic, cura de mascotes o salut), detallant quins sensors necessitaria i com es comunicaria.

Es valorarà:

• Identificació i classificació correcta dels dispositius analitzats.

• Tractament de dades (taula, gràfica i contrast amb l'INE).

• Viabilitat i justificació tècnica (sensors i connectivitat) del dispositiu proposat.