Les teories evolutives

Explica què defensava el fixisme o creacionisme sobre l'origen i la permanència de les espècies, i per què els fòssils d'animals que ja no existeixen eren un problema per a aquesta idea.

Durant el seu viatge en el Beagle, Darwin va fer observacions que el van fer dubtar del fixisme. Esmenta'n dues (per exemple, fòssils d'espècies extingides semblants a les actuals o espècies diferents a cada illa Galápagos) i explica què li va suggerir cadascuna.

Resumeix les dues idees principals de Lamarck (ús i desús dels òrgans i herència dels caràcters adquirits) i explica com interpretava ell el coll llarg de les girafes.

Analitza les dues situacions següents: 1) Si a diverses generacions successives de ratolins se'ls amputa la cua quirúrgicament, totes les cries de les ventrades següents continuen naixent amb la cua intacta. 2) Si s'irradien els testicles de ratolins mascle amb raigs X, moltes de les seves cries neixen amb malformacions a la cua. A) Justifica aquests resultats basant-te en la diferència entre cèl·lules somàtiques i cèl·lules de la línia germinal. B) Si un culturista utilitzés teràpia gènica per modificar l'ADN de les fibres musculars dels seus braços i hipertrofiar-les, heretarien els seus descendents aquesta massa muscular? Raona la teva resposta.

Resumeix les idees clau del darwinisme: variabilitat entre els individus, lluita per l'existència i selecció natural dels més ben adaptats.

Defineix adaptació i posa dos exemples d'adaptacions d'éssers vius al seu ambient, explicant en què consisteix l'avantatge de cadascuna.

Observa l'esquema, que mostra dues explicacions diferents (A i B) de com les girafes van arribar a tenir el coll llarg. Indica quina correspon a Lamarck i quina a Darwin, i assenyala la diferència fonamental entre totes dues sobre què s'hereta.

Explica què és un fòssil, com es forma normalment i quins dos tipus d'informació aporta a l'evolució: com eren els éssers vius del passat i quina edat tenen les roques que els contenen.

Distingeix entre òrgans homòlegs i òrgans anàlegs utilitzant l'ala d'un ocell, l'ala d'un ratpenat, el braç humà i l'ala d'una papallona, i explica quin dels dos casos és una prova de parentiu evolutiu i per què.

Explica què són els òrgans vestigials i posa dos exemples (per exemple, l'apèndix humà o les restes de pelvis de les balenes), raonant per què constitueixen una evidència de l'evolució.

Què aporta el neodarwinisme o teoria sintètica a les idees de Darwin? Explica com la genètica (mutacions i herència) va completar la teoria de la selecció natural.

En una petita illa, una sequera prolongada acaba amb les plantes de llavors toves i només sobreviuen les de llavors grans i dures. Un equip de biòlegs mesura el gruix del bec en una població de pinsans abans de la sequera (mitjana de 8,8 mm) i un any després entre els supervivents (mitjana de 9,8 mm). A) Justifica mitjançant la teoria sintètica què ha passat a la població a nivell fenotípic i genotípic. B) Un estudiant comenta: «Els pinsans es van haver d'esforçar per trencar les llavors dures, cosa que va fer que el seu bec creixés 1 mm durant la seva vida i per això les seves cries van néixer amb becs més grans». Rebat la seva afirmació assenyalant per què incorre en el lamarckisme i com opera en realitat la selecció natural.

En estudiar una sèrie d'estrats marins que abasten 12 milions d'anys, un equip de paleontologia descobreix que una espècie de mol·lusc manté exactament la mateixa morfologia durant 10 milions d'anys. Tanmateix, en una capa que representa un canvi brusc de tot just 40 000 anys, l'espècie desapareix i sorgeixen dues espècies derivades molt diferents que romanen estables la resta del temps. A) Compara com explicarien aquest registre fòssil el gradualisme filètic de Darwin i la teoria de l'equilibri puntuat de Gould i Eldredge. B) Justifica per què el ritme «ràpid» que defensa l'equilibri puntuat no contradiu la selecció natural ni implica canvis instantanis.