L'evolució de les espècies

Explica què és una espècie segons el criteri biològic (encreuament amb descendència fèrtil) i posa un exemple de dos animals emparentats que pertanyen a espècies diferents.

Un cavall i un ase poden encreuar-se i produir una mula, però pertanyen a espècies diferents. Explica, aplicant el criteri biològic d'espècie, per què la mula no «uneix» les dues espècies.

Distingeix entre aïllament geogràfic i aïllament reproductiu, i explica per què el segon és el que marca que dues poblacions ja són espècies diferents.

Observa l'esquema, que mostra tres etapes en l'evolució d'una població que queda dividida per una barrera geogràfica. Què és l'especiació? Explica, etapa per etapa, com l'aïllament geogràfic pot conduir a la formació d'una nova espècie, i indica què comprovaries en els dos grups assenyalats amb ? per saber si ja són espècies diferents.

A cada banda del Gran Canyó viuen espècies d'esquirols molt semblants però diferents. Explica quin tipus d'especiació il·lustra aquest exemple i reconstrueix el procés que la va originar.

Algunes mosques ponen els ous en pomeres i d'altres, molt emparentades amb aquestes, en arços, i cada grup s'encreua gairebé sempre dins de la seva planta. Explica què és l'especiació simpàtrica i en què es diferencia del cas clàssic de la barrera geogràfica.

Explica què és una radiació adaptativa i descriu-la amb l'exemple dels pinsans de les illes Galápagos: d'una espècie ancestral arribada del continent van sorgir diverses espècies amb becs adaptats a diferents aliments.

Explica per què les illes es consideren «laboratoris naturals d'evolució»: quin paper tenen l'aïllament, els ambients nous amb pocs competidors i les radiacions adaptatives. Posa'n un exemple (Galápagos, Canàries o Madagascar).

Al llac Victòria coexisteixen centenars d'espècies de cíclids originades en tot just 15.000 anys gràcies a l'explotació de micronínxols i al fet que les femelles trien els mascles guiades visualment per patrons de coloració molt vius en aigües transparents. En les últimes dècades, els abocaments i la desforestació han enterbolit greument l'aigua del llac. Prediu i justifica quines conseqüències evolutives immediates té la pèrdua de visibilitat sobre les barreres reproductores entre espècies de cíclids i raona què passarà amb la diversitat genètica i el nombre d'espècies diferenciades.

Un pacient diagnosticat amb una infecció bacteriana interromp als 4 dies un tractament antibiòtic prescrit per a 10 dies perquè ja no té símptomes. Al cap de dues setmanes, la infecció reapareix amb més agressivitat i el mateix antibiòtic resulta ineficaç. El seu familiar afirma: «Els bacteris s'han acostumat al medicament per sobreviure i ara s'han fet immunes». Rebat l'afirmació del seu familiar basant-te en la teoria de la selecció natural i prediu raonadament com hauran canviat les freqüències de bacteris sensibles i resistents en la població bacteriana entre l'inici del tractament, el dia 4 i la recaiguda.

En una illa oceànica acabada de formar després d'una erupció, una tempesta arrossega un petit rai de vegetació amb 8 escarabats d'una espècie continental (6 de verds i 2 de marrons). Al continent hi viuen milions d'aquests escarabats, on el 95 % són marrons camuflats i només el 5 % són verds, ja que els ocells depredador fàcilment els verds. Al cap de diverses generacions, a l'illa (on no hi ha ocells depredadors) el 75 % dels escarabats són verds. Justifica a quin mecanisme evolutiu es deu la diferència inicial i prediu com influirà la deriva genètica enfront de la selecció natural si la població de l'illa continua sent reduïda.

Un centre de recerca agrícola produeix una varietat de blat clonat (genèticament idèntic en un 100 %) que rendeix un 40 % més que qualsevol varietat tradicional sota sequera moderada. L'agrònom afirma: «Hem assolit el fenotip òptim; eliminar la variabilitat genètica dels nostres camps és l'estratègia evolutiva més segura a llarg termini». Prediu raonadament què passarà amb aquest conreu si apareix una nova plaga fúngica imprevista en comparació amb un conreu tradicional divers, i justifica per què, en ambients canviants, conservar variabilitat genètica resulta avantatjós per a les poblacions naturals en lloc d'homogeneïtzar-se en un únic tipus suposadament òptim.

Explica què és una extinció i quan es parla d'extinció massiva, citant dos exemples de la història de la Terra (per exemple, la del final del Permià o la que va acabar amb els dinosaures al final del Cretaci).

Cita les principals causes per les quals les activitats humanes acceleren avui la pèrdua de biodiversitat (destrucció d'hàbitats, espècies invasores, sobreexplotació, contaminació i canvi climàtic) i explica breument com actua cadascuna.

L'ós polar (Ursus maritimus) i l'ós bru (Ursus arctos) van divergir fa uns 500.000 anys i presenten adaptacions morfològiques i metabòliques molt diferents. A causa del retrocés del gel àrtic, les seves àrees de distribució encavalquen cada vegada més i s'han documentat híbrids fèrtils en llibertat («óssos grolars»). Amb aquestes dades: a) Qüestiona les limitacions del concepte biològic d'espècie aplicat a aquest cas. b) Prediu i justifica quines conseqüències genètiques a llarg termini podria tenir aquest flux gènic per a la conservació de les adaptacions específiques de l'ós polar si el gel continua desapareixent.