Tornar a la portadaBiologia i Geologia · 4t ESO B · Canviar d'assignatura
Començar gratis
ESO 4tB · Biologia i Geologia
La Terra dinàmica · La història de la Terra

Relleu i paisatge

Una serralada que s'eleva i el canyó que la travessa semblen processos oposats: un construeix, l'altre excava. En realitat són les dues cares del mateix fenomen, perquè tot relleu resulta d'un pols permanent entre forces que eleven i forces que desgasten.

Et convé dominar: El modelatge del relleu (3r d'ESO)
Et convé dominar: La litosfera i els seus materials (1r d'ESO)

El relleu: equilibri entre processos interns i externs

En contemplar una serralada veiem cims escarpats de milers de metres al costat de barrancs profunds i vessants cobertes de blocs despresos. Quines forces són capaces d'aixecar milions de tones de roca fins als núvols mentre l'atmosfera i l'aigua intenten desmenuzar-les sense descans?

Tall d'una serralada. La col·lisió de plaques plega i eleva les roques, que són processos interns. La pluja, la meteorització, l'erosió, el transport i la sedimentació desgasten i modelen el relleu, que són processos externs. plecs col·lisió de plaques elevació pluja meteorització erosió transport sedimentació Processos interns: eleven Processos externs: desgasten
Practica★☆☆Sense començar
Cita quatre agents geològics externs que modelen el relleu i posa un exemple de forma de relleu generada per cadascun.

Cita quatre agents geològics externs que modelen el relleu i posa un exemple de forma de relleu generada per cadascun.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Explica la diferència entre erosió, transport i sedimentació, i ordena'ls tal com tenen lloc en el modelat del relleu.

Explica la diferència entre erosió, transport i sedimentació, i ordena'ls tal com tenen lloc en el modelat del relleu.

Resoldre

La litologia condiciona el modelatge del relleu

Comparació de dos talls del terreny: a la calcària, l'aigua s'infiltra per les fractures i forma una dolina, un avenc i una cova amb estalactites i estalagmites; al granit, les diàclasis aïllen blocs arrodonits que queden sobre la superfície com bolos d'un berrocal. Calcària · relleu càrstic Granit · berrocals aigua dolina avenc cova bolos diàclasis
Practica★☆☆Sense començar
Indica si aquestes formes de relleu van ser modelades principalment per l'aigua, el gel o el vent: una vall en U, una duna, un canyó fluvial i una morrena.

Indica si aquestes formes de relleu van ser modelades principalment per l'aigua, el gel o el vent: una vall en U, una duna, un canyó fluvial i una morrena.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Dues regions amb el mateix clima presenten relleus molt diferents perquè una està formada per roques calcàries i l'altra per granit. Explica com influeix la litologia…

Dues regions amb el mateix clima presenten relleus molt diferents perquè una està formada per roques calcàries i l'altra per granit. Explica com influeix la litologia (el tipus de roca) en el modelat del relleu i quin tipus de relleu característic sol generar la calcària.

Resoldre

Agents de modelatge: formes fluvials i glacials

Als Pirineus trobem valls de fons pla on s'assenten pobles sencers, mentre que en altres massissos els rius corren encaixats en congostos on amb prou feines cap el llit. Per què dos agents que modelen la mateixa muntanya generen formes de vall tan radicalment diferents?

Perfils transversals comparats: a dalt, una vall fluvial estreta en V, de parets abruptes, amb el riu encaixat al fons per erosió vertical; a baix, una vall glacial ampla en U, de fons pla, amb l'antiga glacera, l'erosió lateral i de fons, les morrenes laterals i un bloc erràtic. Vall fluvial (perfil en V) erosió vertical parets abruptes llit del riu Vall glacial (perfil en U) antiga glacera erosió lateral i de fons morrena lateral morrena lateral fons ample i pla bloc erràtic
Practica★★☆Sense començar
Observa els perfils de les dues valls de l'esquema, assenyalats amb ?. Identifica quina és una vall fluvial i quina una vall glaciar, explica quin agent va modelar…

Observa els perfils de les dues valls de l'esquema, assenyalats amb ?. Identifica quina és una vall fluvial i quina una vall glaciar, explica quin agent va modelar cadascuna i quines diferències de forma permeten distingir-les.

Vall A ? Vall B ?
Resoldre

Valor del relleu: científic, paisatgístic i econòmic

Paisatge en perfil amb una muntanya de roques estratificades al flanc de la qual s'excava una pedrera esglaonada amb un camió, una vall amb sòl fèrtil, cultius i un riu, i a la dreta un relleu amb una formació rocosa singular i un mirador amb un panell informatiu per al geoturisme. i pedrera roques i minerals vall fèrtil sòls fèrtils geoturisme paisatge i patrimoni estrats: registre de la història geològica
Practica★★☆Sense començar
El relleu també és un recurs. Descriu dos aprofitaments econòmics del relleu (per exemple, el turisme o l'agricultura) i un risc associat a cadascun.

El relleu també és un recurs. Descriu dos aprofitaments econòmics del relleu (per exemple, el turisme o l'agricultura) i un risc associat a cadascun.

Resoldre
Practica★★★Sense començar
Un municipi amb una antiga conca minera en declivi econòmic compta amb un relleu càrstic singular amb coves prehistòriques, plecs tectònics de gran valor didàctic i…

Un municipi amb una antiga conca minera en declivi econòmic compta amb un relleu càrstic singular amb coves prehistòriques, plecs tectònics de gran valor didàctic i diverses espècies botàniques amenaçades. L'ajuntament debat entre dues figures de protecció:

  • Opció A: Declarar la zona Parc Nacional amb accés estrictament restringit a la recerca científica.

  • Opció B: Sol·licitar la seva declaració com a Geoparc Mundial de la UNESCO.

  1. a) Justifica per què el model de Geoparc s'adapta millor a aquest cas que el de Parc Nacional si es busca conciliar la protecció del patrimoni geològic amb el desenvolupament socioeconòmic de la població local.
  2. b) Dissenya dues mesures de gestió geoturística concretes que el geoparc hagi d'implementar perquè les visites del públic no alterin ni degradin les cavitats càrstiques.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
A Las Médulas (Lleó), la mineria romana va transformar el relleu mitjançant la tècnica de la ruina montium* (injecció violenta d'aigua a pressió en galeries per…

A Las Médulas (Lleó), la mineria romana va transformar el relleu mitjançant la tècnica de la ruina montium (injecció violenta d'aigua a pressió en galeries per esfondrar vessants), generant cons de dejecció de còdols, planes de fangs i la presa natural del llac de Carucedo. Avui és un paisatge protegit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  1. a) Analitza la intervenció humana com a agent geològic extern a Las Médulas, identificant les etapes d'erosió, transport i sedimentació provocades artificialment per la tècnica minera.
  2. b) Una empresa minera actual sol·licita explotar a cel obert una vall verge propera, al·legant que «l'activitat humana crea paisatges que en el futur també seran considerats patrimoni històric com Las Médulas». Rebat tècnicament aquest argument comparant la velocitat d'alteració del relleu, la toxicitat de les tècniques modernes i la possibilitat de regeneració ecològica.
Resoldre

El relleu de la península Ibèrica i la seva gestió sostenible

Si creuem Espanya de Santander a Sevilla, passem de cims costaners alts a una meseta plana elevada a més de $600\text{ m}$, i després de superar Sierra Morena davallem a una gran plana gairebé al nivell del mar. Quina història tectònica explica que el relleu peninsular s'ordeni com una meseta central envoltada de murs muntanyosos i conques fluvials?

Tall esquemàtic nord–sud de la península Ibèrica: la Serralada Cantàbrica, la Meseta amb el Sistema Central, Sierra Morena, la depressió del Guadalquivir i els Sistemes Bètics, amb el sòcol interior, les serralades exteriors i la conca sedimentària. N S Tall nord–sud (escala vertical exagerada) Serralada Cantàbrica Submeseta nord Sistema Central (serralada interior) Submeseta sud Sierra Morena Sistemes Bètics sòcol interior (Meseta) falles Depressió del Guadalquivir Sòcol interior (Meseta): bloc antic i rígid, fracturat Serralada exterior: jove, plegada en l'orogènia alpina Conca sedimentària: materials erosionats de les serralades
Practica★★★Sense començar
Imagina un perfil geològic i topogràfic transversal que creua la península Ibèrica de nord a sud: serralada Cantàbrica, conca del Duero, Sistema Central, conca del Tajo…

Imagina un perfil geològic i topogràfic transversal que creua la península Ibèrica de nord a sud: serralada Cantàbrica, conca del Duero, Sistema Central, conca del Tajo i serralades Bètiques.

  1. a) Durant l'orogènesi alpina, per què l'antic sòcol hercinià del centre peninsular va respondre fracturant-se en blocs aixecats (horst) i enfonsats (graben), mentre que a les vores (Cantàbrica i Bètiques) es van originar grans cadenes plegades? Justifica la resposta segons el comportament mecànic dels materials a cada zona.
  2. b) Prediu l'origen i la disposició geomètrica (horitzontal o plegada) dels materials que rebleixen les conques del Duero i del Tajo, deduint de quines serralades procedeixen i quin procés geològic en va causar l'acumulació.
Resoldre

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat