Les relacions entre éssers vius

Indica si les relacions següents són intraespecífiques o interespecífiques: un banc de peixos que neda junt, una abella que xucla el nèctar d'una flor, dos cérvols que lluiten per una femella i una paparra que s'alimenta d'un gos.

Classifica les relacions següents en intraespecífiques o interespecífiques: un grup de llops que caça junt, una tènia que viu a l'intestí d'un llop, dos llops que es disputen una presa i un corb que segueix el grup per aprofitar-ne les restes.

Dues espècies de ratolins d'un mateix bosc s'alimenten de les mateixes llavors. Indica quin tipus de relació interespecífica mantenen i raona què pot passar amb les seves poblacions si l'aliment escasseja un any.

Defineix què és el mutualisme i posa'n un exemple, indicant què obté cada espècie de la relació.

Distingeix mutualisme, comensalisme i parasitisme, i classifica aquests casos: un líquen (alga i fong que es beneficien mútuament), la rèmora que viatja enganxada al tauró sense fer-li mal i la tènia que viu a l'intestí d'una persona.

En un tram fluvial coexisteixen el visó europeu (autòcton) i el visó americà (exòtic invasor). Un pla municipal proposa: «Per frenar el declivi del visó europeu, introduirem periòdicament tones de peixos i crancs perquè hi hagi menjar de sobres i totes dues espècies convisquin sense problemes».

1. a) Basant-te en els conceptes de nínxol ecològic (conjunt de recursos i condicions —aliment, espai, refugi— que necessita una espècie i paper que fa en l'ecosistema) i exclusió competitiva (dues espècies amb el mateix nínxol no poden coexistir indefinidament al mateix lloc), argumenta per què la proposta municipal no evitarà la desaparició del visó europeu.
2. b) Planteja una hipòtesi raonada sobre quines conseqüències directes i indirectes pot tenir per a les poblacions d'amfibis autòctons la presència simultània de totes dues espècies mentre duri la competència.

En la cadena tròfica herba → llagosta → granota → serp, identifica el productor i anomena el consumidor primari, el secundari i el terciari.

En la cadena tròfica alzina → eruga → mallerenga blava → esparver, indica quin nivell tròfic ocupa cada organisme (productor, consumidor primari, secundari o terciari).

Representa amb fletxes la xarxa tròfica formada per aquests organismes: fitoplàncton, sardina, tonyina i gavina. La sardina s'alimenta de fitoplàncton, i la tonyina i la gavina s'alimenten de sardines. Després, indica quin nivell tròfic ocupa cadascun.

Un inversor afirma el següent: «Podem muntar una granja comercial de lleons alimentats exclusivament amb carn de vedelles criades a les nostres pastures, i obtindrem gairebé la mateixa quantitat de carn de lleó per vendre que si venguéssim directament les vedelles».

1. a) Demostra numèricament, aplicant la regla del 10 % d'eficiència ecològica i partint de 100 000 kJ d'energia solar fixada per la pastura, quanta energia arriba a les vedelles i quanta n'arribaria als lleons.
2. b) Utilitzant els teus càlculs, rebat l'afirmació de l'inversor i justifica per què als ecosistemes terrestres naturals gairebé mai no hi ha depredadors en un cinquè o sisè esglaó tròfic.

Analitza les següents dades de biomassa de dos ecosistemes diferents:

• Ecosistema terrestre (prat): Productors (herba) = 10 000 kg; Herbívors (llagostes) = 1 000 kg; Carnívors primaris (granotes) = 100 kg; Carnívors secundaris (serps) = 10 kg.

• Ecosistema marí (mar obert): Fitoplàncton = 20 kg; Zooplàncton herbívor = 120 kg; Peixos petits = 15 kg.

1. a) Sabent que una serp adulta d'aquest prat pesa uns 0,5 kg, calcula quantes serps com a màxim pot sostenir aquest ecosistema i justifica per què seria inviable mantenir una població estable de 60 serps adultes.
2. b) Un estudiant afirma que les dades de l'ecosistema marí són errònies perquè «una piràmide de biomassa mai no pot tenir menys biomassa a la base que al nivell superior». Rebat la seva afirmació explicant com és possible que aquesta massa de fitoplàncton sustenti una biomassa sis vegades més gran de zooplàncton.