La dinàmica de l'atmosfera i la hidrosfera

El vent i els corrents marins obtenen la seva energia del Sol. Explica, amb un exemple quotidià (l'aire que es mou en encendre un radiador o l'aigua d'una olla al foc), què li passa a l'aire o a l'aigua quan s'escalfen i com aquest moviment origina vents o corrents.

Explica amb les teves paraules què és el vent i d'on procedeix l'energia que el posa en marxa.

Un dia d'estiu, la sorra de la platja crema, però l'aigua del mar és molt més fresca. Relaciona aquest fet amb la formació de la brisa marina.

L'esquema representa el que passa un matí d'estiu a la costa, amb quatre passos numerats. Explica què passa en cadascun dels passos assenyalats amb els nombres de l'1 al 4 i raona per què l'aire calent ascendeix sobre la terra i es forma una brisa marina que bufa del mar cap a la costa.

Ordena els passos següents en la formació d'una brisa marina durant el dia: l'aire fred que està sobre el mar es desplaça cap a la costa i forma la brisa; el Sol escalfa la terra més de pressa que el mar; l'aire situat sobre la terra s'escalfa i ascendeix; a la part alta, l'aire es desplaça cap al mar i descendeix sobre aquest.

Durant la nit, la brisa a la costa bufa des de la terra cap al mar, a l'inrevés que durant el dia. Explica per què s'inverteix el sentit de la brisa.

Defineix què és un corrent marí i cita un exemple conegut, indicant si és càlid o fred.

El mapa simplificat mostra dos corrents marins que voregen dues costes situades a la mateixa latitud.

1. a) Indica d'on procedeix i cap a on es dirigeix cada corrent.
2. b) Raona quina de les dues localitats, A o B, tindrà un clima més suau i humit i explica per què.

Es diu que els corrents marins són com cintes que transporten calor. Explica quin efecte té un corrent fred sobre el clima de la costa que voreja i compara'l amb el d'un corrent càlid.

Dues localitats situades a la mateixa latitud, una a la costa i l'altra a l'interior, tenen climes diferents: la costanera té hiverns més suaus i estius menys calorosos. Explica per què, tenint en compte que l'aigua del mar s'escalfa i es refreda més a poc a poc que el sòl.

Observa les dades tèrmiques de tres localitats situades a la mateixa latitud (43° N) i a una altitud similar:

• Localitat 1: T. mitjana al gener: 9,2 °C; T. mitjana a l'agost: 21,1 °C.

• Localitat 2: T. mitjana al gener: 2,5 °C; T. mitjana a l'agost: 28,0 °C.

• Localitat 3: T. mitjana al gener: 12,0 °C; T. mitjana a l'agost: 17,5 °C.

1. a) Calcula l'amplitud tèrmica de cadascuna i dedueix raonadament quina correspon a una petita illa oceànica, quina a una ciutat costanera continental i quina a l'interior d'una gran massa continental.
2. b) Un company afirma que l'aigua del mar escalfa la costa a l'estiu i la refreda a l'hivern. Refuta la seva afirmació explicant la propietat tèrmica de l'aigua (calor específica) que converteix la hidrosfera en un regulador tèrmic per a l'atmosfera.

Londres (Regne Unit) i Calgary (Canadà) se situen pràcticament a la mateixa latitud (uns 51° N). Tanmateix, la temperatura mitjana de gener a Londres és de 5,5 °C (amb nevades molt poc freqüents), mentre que a Calgary és de -7,5 °C (amb neu contínua durant mesos).

1. a) Justifica aquesta marcada diferència climàtica analitzant com interactuen la circulació general atmosfèrica i els corrents marins superficials a l'Atlàntic nord.
2. b) Un model preveu que l'escalfament global provocarà un desglaç accelerat a Grenlàndia, abocant enormes volums d'aigua dolça a l'oceà. Prediu i justifica quin efecte tindria aquesta aportació sobre la densitat marina, la circulació termohalina de l'Atlàntic nord (AMOC) i les temperatures hivernals del nord-oest d'Europa.