Els ecosistemes de l'entorn

Classifica aquests ecosistemes en terrestres o aquàtics: una llacuna, una fageda, un aiguamoll, un prat, un escull i una brolla.

Indica si aquests ecosistemes són d'aigua dolça o marins: el riu Tajo, el mar Cantàbric, una llacuna de muntanya, un estany i l'oceà Atlàntic.

Assenyala dues diferències entre un ecosistema d'aigua dolça i un de marí i explica per què la majoria dels peixos no poden passar d'un tipus de medi a l'altre.

Anomena dos ecosistemes terrestres característics de la península Ibèrica i un de propi de les illes Canàries o Balears, citant una espècie típica de cadascun.

Esmenta dues espècies característiques del bosc mediterrani i dues del bosc atlàntic de la Península.

A les illes Canàries hi ha espècies, com el llangardaix gegant d'El Hierro, que no viuen en cap altre lloc del món (endemismes). Explica quin paper juga l'aïllament insular en l'aparició d'endemismes.

Observa l'esquema de classificació dels ecosistemes. Indica a quina casella (1, 2 o 3) col·locaries cadascun d'aquests ecosistemes: un alzinar, un escull de corall, una llacuna de muntanya, una devesa, un prat de posidònia i un riu.

Un aquari marí i un d'aigua dolça necessiten cures molt diferents. Relaciona aquestes diferències amb les condicions del medi natural de cada tipus de peix.

Durant l'ampliació d'un port esportiu sobre un prat de Posidonia oceanica, les obres augmenten dràsticament la terbolesa de l'aigua i dipositen sediments fins sobre el fons. El promotor del projecte afirma: 'El prat no patirà danys perquè el dic es construeix a 50 metres de distància i no arranquem directament cap planta'. Rebat la seva afirmació explicant els efectes fisiològics que causen la terbolesa i la sedimentació sobre aquestes plantes marines. Prediu, a més, dues conseqüències ecològiques en cascada sobre l'ecosistema costaner i la pesca local.

Explica amb les teves paraules la diferència entre un ecosistema natural i un de transformat per l'ésser humà, i posa un exemple de cadascun.

La devesa és un bosc d'alzines o sureres aclarit per l'ésser humà per aprofitar-lo com a pastures i conreu. Explica per què es considera un ecosistema transformat per l'ésser humà i, alhora, un exemple d'aprofitament sostenible amb una gran biodiversitat.

S'analitza la biodiversitat vegetal de tres parcel·les de 500 m² en un ecosistema mediterrani: un alzinar madur (24 espècies), una pineda de repoblació (9 espècies) i un eucaliptar de producció (5 espècies). Després d'un període de sequera extrema i una plaga d'insectes defoliadors, l'eucaliptar va perdre el 65 % de la seva massa foliar, mentre que l'alzinar amb prou feines es va veure afectat (menys del 8 % de dany). Interpreta aquests resultats relacionant la diversitat d'espècies, l'estratificació vegetal (herbes, arbustos, arbres) i els nínxols ecològics amb la capacitat de resistència i autoregulació de cada ecosistema.