La formació del sòl

Ordena les etapes següents de la formació d'un sòl: aparició d'horitzons diferenciats, fragmentació de la roca mare, acumulació de restes orgàniques a la superfície i sòl madur.

Explica amb les teves paraules què és la roca mare i què li passa al llarg de la formació del sòl.

Al fons d'una pedrera abandonada ha quedat exposada la roca mare calcària totalment llisa i nua. Per restaurar l'ecosistema, una proposta planteja plantar directament arbres i arbustos regats amb fertilitzants líquids, assegurant que així el sòl es formarà molt més ràpidament.

1. a) Justifica per què aquesta proposta inicial fracassarà des del punt de vista de l'edafogènesi i quines limitacions físiques i nutricionals patiran aquestes plantes.
2. b) Dissenya la seqüència biològica real que hauria de tenir lloc sobre la roca: indica quins organismes pioners l'han de colonitzar en primer lloc, com actuen sobre la roca per meteoritzar-la i quines condicions permetran finalment l'assentament de plantes vasculars.

L'esquema mostra el perfil d'un sòl amb els seus horitzons numerats de l'1 al 5.

1. a) Anomena els horitzons assenyalats amb els nombres 1 i 5.
2. b) Quin nombre assenyala l'horitzó en què es barreja la matèria orgànica amb els minerals i on viuen la majoria de les arrels i els cucs de terra?
3. c) Quin nombre correspon als fragments de roca mare poc alterada?

Anomena els horitzons d'un sòl madur de dalt a baix i cita un tret de cadascun.

Explica la diferència entre l'horitzó A i l'horitzó B d'un sòl: què conté cadascun i quin procés hi predomina (acumulació de matèria orgànica o arrossegament de substàncies per l'aigua que s'infiltra).

Defineix què és l'humus i explica per què és tan important per a la fertilitat del sòl.

Classifica aquests materials del sòl segons si procedeixen de la roca mare o dels éssers vius: sorra, fulles caigudes, argila, restes de cucs de terra, grava i humus.

Els cucs de terra remouen el sòl, enterren fulles i obren galeries. Explica dues maneres en què milloren el sòl per a les plantes.

Formar un sol centímetre de sòl pot trigar diversos segles. Raona per què es considera el sòl un recurs no renovable a escala humana i cita una activitat que el degradi.

Com influeix el clima en la formació del sòl? Compara les diferències que cal esperar entre el sòl d'una zona humida i freda i el d'una zona seca i càlida pel que fa a gruix i quantitat de matèria orgànica.

Dos sòls s'han desenvolupat sobre la mateixa roca mare (granit) i durant el mateix període de temps geològic en un vessant de muntanya, però presenten perfils molt dispars:

• Sòl 1 (vessant alt amb pendent del 35 % orientat a vents secs): tot just 10 cm de gruix, sense horitzó B i amb escassa matèria orgànica.

• Sòl 2 (fons de tàlveg gairebé pla i humit, protegit per un bosc caducifoli): més de 90 cm de gruix, amb horitzó A ric en humus i horitzó B ben desenvolupat.

Justifica com la interacció del relleu, el clima local i els éssers vius ha provocat aquestes diferències tan marcades entre ambdós sòls malgrat compartir roca mare i temps de formació.

Després d'un incendi forestal en un vessant d'una pineda, el sòl ha perdut tota la pinassa (horitzó O) i les altes temperatures han deixat la superfície de l'horitzó A convertida en una capa de cendres compactades i hidròfobes (que repel·leixen l'aigua).

1. a) Prediu com afectarà aquesta situació a la relació entre infiltració i escorrentia superficial quan arribin les primeres pluges torrencials de tardor, i quin impacte tindrà això sobre els horitzons inferiors del sòl.
2. b) Dissenya un pla d'actuació d'emergència amb dues mesures complementàries (una de física i una altra de biològica) per frenar l'erosió immediata i afavorir la retenció del sòl restant.

En un sòl agrícola òptim, el volum es reparteix aproximadament en: 45 % de matèria mineral (geosfera), 5 % de matèria orgànica (biosfera), 25 % d'aigua (hidrosfera) i 25 % d'aire (atmosfera).

Un agricultor fa circular maquinària molt pesant amb el terreny xop i després aplica un reg per inundació prolongat, provocant una compactació severa del sòl.

1. a) Prediu com variaran els percentatges d'aire i aigua als porus del sòl després d'aquestes dues accions i què passarà amb la taxa d'infiltració de l'aigua de pluja.
2. b) Justifica les conseqüències biològiques directes d'aquesta alteració sobre la respiració cel·lular de les arrels i sobre els microorganismes aerobis que transformen la matèria orgànica en nutrients minerals.

En una zona agrícola mediterrània, l'edafogènesi genera de mitjana 0,1 mm de sòl a l'any. Després d'una tempesta de tardor sobre un camp llaurat i sense coberta vegetal, es constata una pèrdua per erosió d'1,2 cm de gruix de sòl fèrtil en una sola tarda.

1. a) Calcula quants anys de formació natural de sòl s'han perdut durant aquesta tempesta.
2. b) Justifica, a partir d'aquest càlcul, per què el sòl s'ha de considerar un recurs no renovable a escala humana i prediu dues conseqüències directes d'aquesta pèrdua per a la productivitat agrícola i la retenció d'aigua a la parcel·la.