La hidrosfera

Classifica aquestes masses d'aigua en salades o dolces: l'oceà Atlàntic, una glacera, un llac, un riu, el mar Mediterrani i l'aigua d'un aqüífer.

Ordena de major a menor quantitat aquestes reserves d'aigua del planeta: rius i llacs, oceans, gels i glaceres, aigües subterrànies.

En un debat sobre sostenibilitat, un representant municipal afirma: «Com que el 71 % de la superfície terrestre està coberta per aigua, la por a l'escassetat hídrica és infundada: l'aigua és un recurs pràcticament inesgotable».\na) Utilitzant les dades de la hidrosfera (el 97,5 % de l'aigua del planeta és salada i només el 2,5 % és dolça; i d'aquesta aigua dolça, el 69 % està congelada en glaceres i tot just el 0,3 % es troba en rius i llacs superficials accessibles), calcula quin percentatge exacte de l'aigua total del planeta representa l'aigua dolça superficial líquida.\nb) A partir del teu càlcul numèric, rebat raonadament l'afirmació del representant i prediu quines conseqüències hidrològiques i ecològiques tindria gestionar els recursos hídrics d'una comarca assumint que l'aigua disponible és il·limitada.

Anomena els tres estats en què es troba l'aigua a la natura i posa un exemple de cadascun.

Defineix què és un aqüífer i explica per què és una reserva d'aigua dolça important per a les persones.

D'on procedeix l'aigua d'una deu? Relaciona-ho amb la pluja, la infiltració i els aqüífers.

L'esquema representa el cicle de l'aigua amb cinc processos numerats. Anomena els processos assenyalats amb els nombres de l'1 al 5 i descriu breument què passa en cadascun.

Indica quin procés del cicle de l'aigua descriu cada frase: el vapor d'aigua es transforma en gotes i forma núvols; l'aigua del mar passa a l'atmosfera com a vapor; l'aigua cau sobre la superfície en forma de pluja o neu.

Distingeix escorriment superficial i infiltració, i indica com influeixen en cadascun el pendent del terreny i la coberta vegetal.

Dos pobles reben la mateixa pluja anual, però l'un s'assenta sobre argiles impermeables i l'altre sobre roca calcària permeable. Compara l'escorriment i la recàrrega dels aqüífers en tots dos casos i raona quin tindrà més risc de crescudes.

L'aigua de mar no serveix per beure ni per regar la majoria dels conreus. Explica quin procés permet obtenir aigua dolça a partir d'aquesta (dessalinització) i cita un inconvenient d'aquest procediment.

Després de la construcció d'una urbanització amb carrers asfaltats i cobertes impermeables en un vessant boscós, els tècnics comproven que, davant d'una pluja intensa, l'aigua triga només 30 minuts a arribar al riu en comptes de les 4 hores habituals, i que el cabal màxim s'ha triplicat, inundant el poble situat aigües avall.\na) Justifica aquest canvi hidrològic analitzant com la impermeabilització del terreny altera la infiltració, l'evapotranspiració i l'escorrentia superficial.\nb) Per evitar noves inundacions, una empresa proposa canalitzar el riu amb formigó en línia recta fins a la desembocadura. Avalua críticament aquesta proposta preveient què passarà a les zones situades encara més avall i dissenya dues mesures alternatives basades en drenatges sostenibles o restauració ambiental per afavorir la recàrrega de l'aqüífer.