Exercicis: Les relacions entre éssers vius

Indica si les relacions següents són intraespecífiques o interespecífiques: un banc de peixos que neda junt, una abella que xucla el nèctar d'una flor, dos cérvols que lluiten per una femella i una paparra que s'alimenta d'un gos.

En la cadena tròfica herba → llagosta → granota → serp, identifica el productor i anomena el consumidor primari, el secundari i el terciari.

Explica què és la depredació i posa un exemple d'un ecosistema marí, indicant qui és el depredador i qui és la presa.

Classifica les relacions següents en intraespecífiques o interespecífiques: un grup de llops que caça junt, una tènia que viu a l'intestí d'un llop, dos llops que es disputen una presa i un corb que segueix el grup per aprofitar-ne les restes.

Defineix què és el mutualisme i posa'n un exemple, indicant què obté cada espècie de la relació.

En la cadena tròfica alzina → eruga → mallerenga blava → esparver, indica quin nivell tròfic ocupa cada organisme (productor, consumidor primari, secundari o terciari).

Explica què és el comensalisme i posa un exemple d'un ecosistema marí, indicant què obté cada organisme.

Indica si els organismes següents són productors, consumidors o descomponedors: un bolet, un enciam, una vaca, un bacteri, un cuc de terra i una àguila.

L'esquema representa una xarxa tròfica; les fletxes van de l'organisme que serveix d'aliment cap al que se'l menja.

1. a) Quin organisme s'amaga darrere del símbol «?», sabent que s'alimenta de granotes i de ratolins?
2. b) Anomena els consumidors primaris de la xarxa.
3. c) Prediu què els passaria a les poblacions de conills i de plantes si desapareguessin les guineus.

Distingeix mutualisme, comensalisme i parasitisme, i classifica aquests casos: un líquen (alga i fong que es beneficien mútuament), la rèmora que viatja enganxada al tauró sense fer-li mal i la tènia que viu a l'intestí d'una persona.

Explica la diferència entre una cadena tròfica i una xarxa tròfica, i raona per què la xarxa descriu millor el que passa en un ecosistema real.

L'esplugabous acompanya el bestiar i menja els insectes que aquest espanta en caminar, sense perjudicar-lo. Indica quin tipus de relació manté amb el bestiar i compara-la amb la d'una paparra fixada a la mateixa vaca.

Representa amb fletxes la xarxa tròfica formada per aquests organismes: fitoplàncton, sardina, tonyina i gavina. La sardina s'alimenta de fitoplàncton, i la tonyina i la gavina s'alimenten de sardines. Després, indica quin nivell tròfic ocupa cadascun.

Explica la diferència entre un paràsit i un depredador, i raona per què al paràsit no li convé causar la mort del seu hoste.

Algunes formigues protegeixen els pugons dels seus enemics i, a canvi, s'alimenten del líquid ensucrat que aquests excreten. Classifica la relació i explica què obté cada espècie.

Dues espècies de ratolins d'un mateix bosc s'alimenten de les mateixes llavors. Indica quin tipus de relació interespecífica mantenen i raona què pot passar amb les seves poblacions si l'aliment escasseja un any.

En un tram fluvial coexisteixen el visó europeu (autòcton) i el visó americà (exòtic invasor). Un pla municipal proposa: «Per frenar el declivi del visó europeu, introduirem periòdicament tones de peixos i crancs perquè hi hagi menjar de sobres i totes dues espècies convisquin sense problemes».

1. a) Basant-te en els conceptes de nínxol ecològic (conjunt de recursos i condicions —aliment, espai, refugi— que necessita una espècie i paper que fa en l'ecosistema) i exclusió competitiva (dues espècies amb el mateix nínxol no poden coexistir indefinidament al mateix lloc), argumenta per què la proposta municipal no evitarà la desaparició del visó europeu.
2. b) Planteja una hipòtesi raonada sobre quines conseqüències directes i indirectes pot tenir per a les poblacions d'amfibis autòctons la presència simultània de totes dues espècies mentre duri la competència.

Un inversor afirma el següent: «Podem muntar una granja comercial de lleons alimentats exclusivament amb carn de vedelles criades a les nostres pastures, i obtindrem gairebé la mateixa quantitat de carn de lleó per vendre que si venguéssim directament les vedelles».

1. a) Demostra numèricament, aplicant la regla del 10 % d'eficiència ecològica i partint de 100 000 kJ d'energia solar fixada per la pastura, quanta energia arriba a les vedelles i quanta n'arribaria als lleons.
2. b) Utilitzant els teus càlculs, rebat l'afirmació de l'inversor i justifica per què als ecosistemes terrestres naturals gairebé mai no hi ha depredadors en un cinquè o sisè esglaó tròfic.

Després d'una epidèmia que redueix en un 90 % la població de guineus en un alzinar, un equip d'ecòlegs registra aquests canvis al llarg de tres anys:

• Any 1: La població de conills es duplica i la cobertura vegetal herbàcia amb prou feines varia.

• Any 2: La cobertura de pastures cau un 70 % i el sòl comença a erosionar-se intensivament.

• Any 3: La població de conills pateix un col·lapse sobtat i cau a nivells molt inferiors als inicials, malgrat que les guineus continuen absents.

1. a) Explica la cascada tròfica que connecta la desaparició de les guineus amb la degradació de la vegetació l'any 2.
2. b) Formula una hipòtesi ecològica que justifiqui per què la població de conills es va desplomar l'any 3 si no tenia depredadors que la cacessin.

En una reserva natural es registren els següents censos anuals de conills (preses) i guineus (depredadors):

• Any 1: 500 conills i 20 guineus.

• Any 2: 800 conills i 35 guineus.

• Any 3: 400 conills i 50 guineus.

• Any 4: 250 conills i 30 guineus.

• Any 5: 550 conills i 22 guineus.

1. a) Un guarda forestal afirma: «L'any 3 la població de guineus va ser màxima perquè aquell mateix any hi havia una gran abundància de conills». Rebat aquesta afirmació interpretant les dades i explicant el fenomen del desfasament temporal en la dinàmica presa-depredador.
2. b) Prediu de manera justificada quina tendència (augment o disminució) experimentaran totes dues poblacions l'any 6 si no hi intervenen factors externs.

Per frenar l'expansió de la vespa asiàtica (Vespa velutina), que caça abelles de la mel als ruscos, una associació proposa col·locar per tota la muntanya ampolles amb aigua ensucrada i cervesa com a atraient per ofegar-les.

1. a) Analitza l'impacte indirecte que té la pèrdua d'abelles provocada per la vespa sobre dos nivells tròfics diferents: els productors vegetals silvestres i els ocells frugívors de l'ecosistema.
2. b) Avalua de manera crítica la proposta de l'associació: justifica per què aquest mètode de parany no selectiu amb líquids dolços pot resultar contraproduent i perjudicar encara més la biodiversitat de l'ecosistema.

En un projecte de restauració d'una muntanya calcinada després d'un incendi es planten plançons d'alzina en dues parcel·les de sòl degradat i pobre:

• Parcel·la 1: Sòl esterilitzat amb calor al qual s'afegeix adob químic soluble abundant (nitrogen i fòsfor).

• Parcel·la 2: Sòl no esterilitzat i inoculat amb fongs formadors de micorrizes, sense afegir adob químic.

Durant el primer estiu, caracteritzat per una sequera extrema, el 85 % dels plançons de la Parcel·la 1 moren deshidratats, mentre que el 90 % dels de la Parcel·la 2 sobreviuen i creixen amb vigor.

1. a) Identifica i descriu la relació interespecífica responsable de l'èxit dels plançons a la Parcel·la 2.
2. b) Explica per què el fertilitzant químic de la Parcel·la 1 no va ser suficient per garantir la supervivència de les alzines davant de les condicions d'aridesa.

Analitza les següents dades de biomassa de dos ecosistemes diferents:

• Ecosistema terrestre (prat): Productors (herba) = 10 000 kg; Herbívors (llagostes) = 1 000 kg; Carnívors primaris (granotes) = 100 kg; Carnívors secundaris (serps) = 10 kg.

• Ecosistema marí (mar obert): Fitoplàncton = 20 kg; Zooplàncton herbívor = 120 kg; Peixos petits = 15 kg.

1. a) Sabent que una serp adulta d'aquest prat pesa uns 0,5 kg, calcula quantes serps com a màxim pot sostenir aquest ecosistema i justifica per què seria inviable mantenir una població estable de 60 serps adultes.
2. b) Un estudiant afirma que les dades de l'ecosistema marí són errònies perquè «una piràmide de biomassa mai no pot tenir menys biomassa a la base que al nivell superior». Rebat la seva afirmació explicant com és possible que aquesta massa de fitoplàncton sustenti una biomassa sis vegades més gran de zooplàncton.

En una illa oceànica coexisteixen tres espècies clau: aus marines que nidifiquen a terra, rates invasores (omnívores, que consumeixen llavors i depreden ous i polls) i gats assilvestrats (depredadors que cacen tant rates com aus adultes). Amb la finalitat de protegir les aus, les autoritats decideixen erradicar exclusivament els gats.

1. a) Dibuixa la xarxa tròfica que relaciona aquestes espècies (incloent-hi els productors de l'illa) i indica el tipus de relació interespecífica existent entre cadascuna d'elles.
2. b) Prediu la seqüència de canvis que experimentarà l'ecosistema després d'eliminar completament els gats i dedueix què passarà amb la població d'aus marines (fenomen d'alliberament del mesodepredador).
3. c) Dissenya una alternativa de gestió més adequada que haurien d'haver considerat els tècnics per garantir la conservació real de les aus.