El modelatge del relleu

Què és la meteorització? Posa un exemple relacionat amb l'acció de les gelades sobre les roques (gelifracció).

Ordena les fases del modelatge del relleu —sedimentació, erosió, meteorització i transport— i defineix cadascuna amb una frase.

Indica si cadascun d'aquests processos és meteorització, erosió o sedimentació: una roca s'esquerda per l'acció del gel; un riu desgasta la seva llera; el vent diposita sorra i forma una duna.

Associa cada agent amb la forma de relleu que produeix: un riu, el vent, una glacera i el mar, amb les dunes, la vall fluvial, el penya-segat i el circ glaciar.

Associa cada forma de relleu amb l'agent que la modela: un faralló, un canyó fluvial, un camp de dunes i una morrena, amb el mar, un riu, el vent i una glacera.

La biosfera també modela el relleu. Explica dos exemples: l'acció de les arrels dels arbres sobre les roques i la construcció d'esculls pels coralls.

Explica la diferència entre erosió i transport utilitzant com a exemple el treball d'un riu.

L'esquema mostra un riu des del seu naixement a la muntanya fins a la seva desembocadura al mar. Indica en quina de les zones assenyalades (A, B o C) domina l'erosió, el transport i la sedimentació, i justifica les teves respostes.

A la capçalera d'un riu de muntanya domina l'erosió, mentre que a la desembocadura domina la sedimentació. Relaciona aquest canvi amb el pendent i amb la velocitat de l'aigua.

Què és la sedimentació? Posa un exemple d'un lloc on un riu diposita els materials que transporta.

Anomena dues formes de relleu costaner produïdes per l'acció del mar i explica breument com es forma una d'elles.

En una costa rocosa s'observen farallons aïllats, arcs de roca i esquerdes a les parets del penya-segat. Ordena les fases per les quals passa aquest modelat i cita l'agent responsable.

Una constructora excava la base d'un vessant argilós amb una inclinació de 35° per eixamplar una carretera. Un informe geològic adverteix que, després de pluges intenses, hi ha un risc molt alt de lliscament en massa sobre la calçada. La constructora afirma que n'hi haurà prou amb plantar una capa superficial de gespa per a subjectar el terreny.

1. a) Rebat l'afirmació de la constructora: justifica què li passa a l'argila quan se satura d'aigua i per què les arrels superficials de la gespa no evitaran un lliscament profund del talús.
2. b) Dissenya i descriu dues mesures geotècniques estructurals diferents (com murs de contenció amb drenatge, ancoratges profunds o reducció del pendent en feixes) per a estabilitzar el vessant, justificant el fonament físic pel qual cadascuna evitaria el col·lapse.

Abans de la construcció d'una presa, un riu aportava al seu delta $120\,000\ \text{t}/\text{any}$ de sediments. Després d'aixecar-se la presa, l'aportació es redueix a $30\,000\ \text{t}/\text{any}$. Al mateix temps, la dinàmica marina (onatge i corrents litorals) retira cada any $75\,000\ \text{t}$ de sorra de la costa d'aquest delta.

1. a) Calcula el balanç sedimentari net anual de la costa deltaica (sediments aportats menys sediments retirats) abans i després de construir la presa.
2. b) A partir del resultat, prediu què passarà a mitjà termini amb la línia de costa i amb els ecosistemes dunars adjacents.
3. c) L'ajuntament local proposa dragar sorra del fons marí proper i abocar-la periòdicament a la platja. Avalua críticament aquesta proposta: justifica per què no soluciona el problema de fons i quin impacte negatiu imprevist podria causar en els fons marins.

Les platges d'una costa s'alimenten de la sorra que arrossega el corrent litoral. Si es construeix un port que interromp aquest corrent, prediu què passarà a les platges situades a un costat i a l'altre del port i justifica la resposta.