Exercicis: La formació del sòl

L'esquema mostra el perfil d'un sòl amb els seus horitzons numerats de l'1 al 5.

1. a) Anomena els horitzons assenyalats amb els nombres 1 i 5.
2. b) Quin nombre assenyala l'horitzó en què es barreja la matèria orgànica amb els minerals i on viuen la majoria de les arrels i els cucs de terra?
3. c) Quin nombre correspon als fragments de roca mare poc alterada?

Ordena les etapes següents de la formació d'un sòl: aparició d'horitzons diferenciats, fragmentació de la roca mare, acumulació de restes orgàniques a la superfície i sòl madur.

Cita dues funcions del sòl importants per als éssers vius i explica'n breument una.

Anomena els horitzons d'un sòl madur de dalt a baix i cita un tret de cadascun.

Defineix què és l'humus i explica per què és tan important per a la fertilitat del sòl.

Cita dos organismes que visquin al sòl i ajudin a formar-lo, i explica què fa un d'ells.

Classifica aquests materials del sòl segons si procedeixen de la roca mare o dels éssers vius: sorra, fulles caigudes, argila, restes de cucs de terra, grava i humus.

Explica amb les teves paraules què és la roca mare i què li passa al llarg de la formació del sòl.

Explica la diferència entre l'horitzó A i l'horitzó B d'un sòl: què conté cadascun i quin procés hi predomina (acumulació de matèria orgànica o arrossegament de substàncies per l'aigua que s'infiltra).

Formar un sol centímetre de sòl pot trigar diversos segles. Raona per què es considera el sòl un recurs no renovable a escala humana i cita una activitat que el degradi.

Com influeix el clima en la formació del sòl? Compara les diferències que cal esperar entre el sòl d'una zona humida i freda i el d'una zona seca i càlida pel que fa a gruix i quantitat de matèria orgànica.

Un hortolà afegeix compost (restes vegetals ja descompostes) al seu hort. Explica quin horitzó del sòl millora amb aquesta aportació i per què augmenta la fertilitat.

L'horitzó B de molts sòls té tons vermellosos o groguencs. Relaciona aquest color amb l'arrossegament de substàncies des de l'horitzó A per l'aigua que s'infiltra (rentat).

El sòl d'un vessant sol ser més prim que el del fons de la vall. Explica quin procés el causa i què passa amb els materials que l'aigua arrossega vessant avall.

Els cucs de terra remouen el sòl, enterren fulles i obren galeries. Explica dues maneres en què milloren el sòl per a les plantes.

A les zones molt plujoses, l'aigua renta el sòl i arrossega nutrients cap a capes profundes. Raona per què els conreus d'aquestes zones necessiten més adob i quin horitzó es veu més afectat.

Després d'un incendi forestal en un vessant d'una pineda, el sòl ha perdut tota la pinassa (horitzó O) i les altes temperatures han deixat la superfície de l'horitzó A convertida en una capa de cendres compactades i hidròfobes (que repel·leixen l'aigua).

1. a) Prediu com afectarà aquesta situació a la relació entre infiltració i escorrentia superficial quan arribin les primeres pluges torrencials de tardor, i quin impacte tindrà això sobre els horitzons inferiors del sòl.
2. b) Dissenya un pla d'actuació d'emergència amb dues mesures complementàries (una de física i una altra de biològica) per frenar l'erosió immediata i afavorir la retenció del sòl restant.

S'analitzen dos sòls agrícoles per a un projecte de reforestació:

• Sòl X: gruix total de 75 cm, textura fortament argilosa i compacta, horitzó A de 10 cm amb un 1,8 % de matèria orgànica i baixa permeabilitat.

• Sòl Y: gruix total de 30 cm sobre roca calcària fissurada, textura franca, horitzó A de 20 cm amb un 7,2 % de matèria orgànica i abundant activitat de cucs de terra.

Un tècnic afirma: «El sòl X és indubtablement més fèrtil que l'Y perquè té més del doble de gruix total».

1. a) Rebat l'argument del tècnic justificant quines propietats reflecteixen la fertilitat real d'un sòl i per què el gruix total per si sol no és un indicador suficient.
2. b) Prediu quines limitacions d'arrelament i airejament presentarà el Sòl X en comparació amb el Sòl Y durant un període de pluges prolongades.

En un sòl agrícola òptim, el volum es reparteix aproximadament en: 45 % de matèria mineral (geosfera), 5 % de matèria orgànica (biosfera), 25 % d'aigua (hidrosfera) i 25 % d'aire (atmosfera).

Un agricultor fa circular maquinària molt pesant amb el terreny xop i després aplica un reg per inundació prolongat, provocant una compactació severa del sòl.

1. a) Prediu com variaran els percentatges d'aire i aigua als porus del sòl després d'aquestes dues accions i què passarà amb la taxa d'infiltració de l'aigua de pluja.
2. b) Justifica les conseqüències biològiques directes d'aquesta alteració sobre la respiració cel·lular de les arrels i sobre els microorganismes aerobis que transformen la matèria orgànica en nutrients minerals.

Es mesura el gruix de l'horitzó A en tres llocs propers: un prat (25 cm), un bosc (15 cm) i un camp de conreu intensiu (6 cm). Interpreta les dades, relaciona-les amb l'aportació de matèria orgànica i amb la llaurada, i proposa una mesura per recuperar el sòl del conreu.

Al fons d'una pedrera abandonada ha quedat exposada la roca mare calcària totalment llisa i nua. Per restaurar l'ecosistema, una proposta planteja plantar directament arbres i arbustos regats amb fertilitzants líquids, assegurant que així el sòl es formarà molt més ràpidament.

1. a) Justifica per què aquesta proposta inicial fracassarà des del punt de vista de l'edafogènesi i quines limitacions físiques i nutricionals patiran aquestes plantes.
2. b) Dissenya la seqüència biològica real que hauria de tenir lloc sobre la roca: indica quins organismes pioners l'han de colonitzar en primer lloc, com actuen sobre la roca per meteoritzar-la i quines condicions permetran finalment l'assentament de plantes vasculars.

Dos sòls s'han desenvolupat sobre la mateixa roca mare (granit) i durant el mateix període de temps geològic en un vessant de muntanya, però presenten perfils molt dispars:

• Sòl 1 (vessant alt amb pendent del 35 % orientat a vents secs): tot just 10 cm de gruix, sense horitzó B i amb escassa matèria orgànica.

• Sòl 2 (fons de tàlveg gairebé pla i humit, protegit per un bosc caducifoli): més de 90 cm de gruix, amb horitzó A ric en humus i horitzó B ben desenvolupat.

Justifica com la interacció del relleu, el clima local i els éssers vius ha provocat aquestes diferències tan marcades entre ambdós sòls malgrat compartir roca mare i temps de formació.

Dos vessants veïns amb la mateixa roca mare i la mateixa pluja tenen usos diferents: l'un està cobert de bosc i a l'altre hi ha un olivar amb el sòl nu entre els arbres. Compara l'erosió i la formació del sòl en ambdós vessants i justifica les diferències.

En una zona agrícola mediterrània, l'edafogènesi genera de mitjana 0,1 mm de sòl a l'any. Després d'una tempesta de tardor sobre un camp llaurat i sense coberta vegetal, es constata una pèrdua per erosió d'1,2 cm de gruix de sòl fèrtil en una sola tarda.

1. a) Calcula quants anys de formació natural de sòl s'han perdut durant aquesta tempesta.
2. b) Justifica, a partir d'aquest càlcul, per què el sòl s'ha de considerar un recurs no renovable a escala humana i prediu dues conseqüències directes d'aquesta pèrdua per a la productivitat agrícola i la retenció d'aigua a la parcel·la.