L'evolució de les espècies

Explica què és una espècie segons el criteri biològic (encreuament amb descendència fèrtil) i posa un exemple de dos animals emparentats que pertanyen a espècies diferents.

Observa l'esquema, que mostra tres etapes en l'evolució d'una població que queda dividida per una barrera geogràfica. Què és l'especiació? Explica, etapa per etapa, com l'aïllament geogràfic pot conduir a la formació d'una nova espècie, i indica què comprovaries en els dos grups assenyalats amb ? per saber si ja són espècies diferents.

Defineix biodiversitat i anomena els seus tres nivells, posant un exemple de cadascun.

Distingeix entre població i comunitat amb un exemple del mateix lloc: tots els pardals d'un parc enfront de tots els éssers vius d'aquest parc. Per què el concepte d'espècie s'aplica a poblacions i no a comunitats?

En una població d'escarabats hi ha individus amb closques més clares i més fosques, i els depredadors veuen més bé els clars sobre l'escorça fosca dels arbres. Explica pas a pas com actuarà la selecció natural sobre la freqüència de cada color en les generacions següents.

Un cavall i un ase poden encreuar-se i produir una mula, però pertanyen a espècies diferents. Explica, aplicant el criteri biològic d'espècie, per què la mula no «uneix» les dues espècies.

Distingeix entre aïllament geogràfic i aïllament reproductiu, i explica per què el segon és el que marca que dues poblacions ja són espècies diferents.

Un pacient diagnosticat amb una infecció bacteriana interromp als 4 dies un tractament antibiòtic prescrit per a 10 dies perquè ja no té símptomes. Al cap de dues setmanes, la infecció reapareix amb més agressivitat i el mateix antibiòtic resulta ineficaç. El seu familiar afirma: «Els bacteris s'han acostumat al medicament per sobreviure i ara s'han fet immunes». Rebat l'afirmació del seu familiar basant-te en la teoria de la selecció natural i prediu raonadament com hauran canviat les freqüències de bacteris sensibles i resistents en la població bacteriana entre l'inici del tractament, el dia 4 i la recaiguda.

A cada banda del Gran Canyó viuen espècies d'esquirols molt semblants però diferents. Explica quin tipus d'especiació il·lustra aquest exemple i reconstrueix el procés que la va originar.

En una illa oceànica acabada de formar després d'una erupció, una tempesta arrossega un petit rai de vegetació amb 8 escarabats d'una espècie continental (6 de verds i 2 de marrons). Al continent hi viuen milions d'aquests escarabats, on el 95 % són marrons camuflats i només el 5 % són verds, ja que els ocells depredador fàcilment els verds. Al cap de diverses generacions, a l'illa (on no hi ha ocells depredadors) el 75 % dels escarabats són verds. Justifica a quin mecanisme evolutiu es deu la diferència inicial i prediu com influirà la deriva genètica enfront de la selecció natural si la població de l'illa continua sent reduïda.

La taxa d'extinció fòssil natural («de fons») s'estima en 1 espècie per cada milió d'espècies a l'any, mentre que la taxa actual deguda a l'acció humana és entre 100 i 1.000 vegades més alta. Sabent que després de les grans extincions massives del passat (com la del Permià o la del Cretaci) la biosfera va trigar entre 5 i 10 milions d'anys a recuperar la seva biodiversitat mitjançant radiació adaptativa, analitza i justifica per què el ritme actual de destrucció d'hàbitats no pot ser esmorteït per l'aparició de noves espècies i quin impacte tindrà això a escala geològica en l'arbre de la vida.