L'extracció de l'ADN

Explica amb les teves paraules què significa extreure l'ADN d'una cèl·lula eucariota i cita dos materials senzills dels quals es poden obtenir les cèl·lules per a la pràctica (per exemple, la mucosa de la galta o una fruita). Per què convé triturar bé el material abans de començar?

En la pràctica d'extracció d'ADN s'utilitzen un rentavaixelles, sal i alcohol molt fred. Explica el paper de cada reactiu: quines estructures de la cèl·lula dissol el rentavaixelles, per a què serveix la sal i què li passa a l'ADN quan entra en contacte amb l'alcohol.

Observa l'esquema del tub d'assaig al final de la pràctica d'extracció d'ADN. Identifica què assenyalen els marcadors ?1, ?2 i ?3 (la capa d'alcohol, l'extracte aquós amb l'ADN dissolt i els filaments d'ADN que apareixen a la zona de contacte) i explica per què l'ADN es concentra precisament en aquesta zona.

Raona per què per extreure ADN serveix gairebé qualsevol teixit, per exemple una fulla d'enciam o un tros de pollastre, sempre que les seves cèl·lules tinguin nucli. Què tenen en comú totes aquestes cèl·lules?

Aquests passos de la pràctica d'extracció d'ADN estan desordenats: afegir l'alcohol molt fred per les parets del tub sense agitar; triturar el material; preparar la barreja d'aigua, sal i rentavaixelles; filtrar el conjunt; recollir els filaments d'ADN amb una vareta. Ordena'ls i justifica per què cada pas ha d'anar en aquesta posició.

L'alcohol de la pràctica ha d'estar molt fred i cal abocar-lo amb compte, de manera que formi una capa sobre l'extracte sense barrejar-s'hi. Explica quin avantatge té que l'alcohol estigui fred per a la solubilitat de l'ADN i per què convé que les dues capes no es barregin.

Al final de la pràctica apareix, a la zona de contacte entre l'extracte i l'alcohol, una mena de núvol blanquinós format per filaments. Descriu què s'observa i explica què és realment aquest material —no és una única molècula ni l'ADN d'una sola cèl·lula— i per què és visible a simple vista si una molècula d'ADN no ho és.

Vols extreure ADN d'una maduixa i d'una ceba aplicant el mateix protocol. Raona quins ajustos podries necessitar en el triturat o en la quantitat de rentavaixelles segons la duresa de cada teixit, i prediu de quina esperes obtenir més ADN visible, sabent que la maduixa és octoploide: les seves cèl·lules tenen vuit jocs de cromosomes en lloc de dos.

Durant la pràctica d'extracció d'ADN vegetal, tres grups obtenen resultats fallits:

• Grup A: Va triturar el teixit vegetal en una batedora a màxima potència durant deu minuts i no observa brins, només un líquid tèrbol sense filaments definits.

• Grup B: Va afegir alcohol al 96 % a temperatura ambient ($22\ ^\circ\text{C}$) en lloc de refredar-lo prèviament a $-20\ ^\circ\text{C}$, i gairebé no observa precipitat a la interfase.

• Grup C: Va agitar enèrgicament amb una vareta el tub d'assaig tot just després d'abocar l'alcohol i les fibres que començaven a agrupar-se es van desfer.

Justifica què ha passat a escala física o molecular en cada cas per explicar el fracàs de l'extracció.