Dominància i recessivitat

Defineix els conceptes de gen, al·lel, genotip i fenotip, i posa un exemple senzill que els relacioni (per exemple, amb el color d'una flor).

Explica què significa que un al·lel sigui dominant i què que sigui recessiu. Es pot manifestar un caràcter recessiu en un individu heterozigot? Raona la teva resposta.

L'esquema mostra un quadre de Punnett de l'encreuament entre dos individus heterozigots (Aa × Aa). Completa la casella que falta i, si l'al·lel A (color fosc) domina sobre l'a (color clar), indica les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència.

Explica la diferència entre homozigot i heterozigot, i indica quin dels dos pot produir dos tipus de gàmetes diferents per a aquest caràcter i quin només un.

En els pèsols, l'al·lel del color groc (A) domina sobre el del color verd (a). Encreua dues plantes heterozigotes i indica les proporcions genotípiques i fenotípiques esperades en la descendència.

En el gos, el pèl negre (N) domina sobre el pèl marró (n). S'encreua un mascle heterozigot amb una femella de pèl marró. Calcula la probabilitat que un cadell tingui el pèl marró.

Una parella, tots dos amb el fenotip dominant per a un caràcter, té un fill amb el fenotip recessiu. Dedueix els genotips dels pares i explica com és possible que el fill manifesti un caràcter que cap dels dos mostra.

En els pèsols, el color groc ($A$) domina sobre el verd ($a$) i la textura llisa ($L$) sobre la rugosa ($l$). Després d'autofecundar plantes dihíbrides ($AaLl$), un agricultor selecciona únicament plantes amb llavors verdes i llises per al seu conreu comercial, però necessita assegurar-se que siguin de raça pura ($aaLL$) perquè no apareguin llavors rugoses en les collites següents.

1. a) Dissenya un encreuament que permeti a aquest agricultor esbrinar si una planta verda i llisa és homozigota o heterozigota per a la textura, indicant quin genotip i fenotip ha de tenir la planta que utilitzi com a parella.
2. b) Prediu raonadament els percentatges fenotípics que s'obtindrien en la descendència segons cadascun dels genotips possibles i conclou quin dels resultats confirmaria que la planta és de raça pura.

En els ratolins, el pèl gris (G) domina sobre el blanc (g). S'encreuen dos ratolins grisos i en la ventrada, de vuit cadells, dos són blancs. Dedueix els genotips dels pares i explica si la proporció real de la ventrada (6 grisos i 2 blancs) encaixa amb la proporció teòrica esperada.

En els conills, el pelatge negre ($N$) domina sobre el blanc ($n$). Un criador encreua un mascle negre de genotip desconegut amb una femella blanca per dur a terme un encreuament de prova. A la camada neixen 6 llebrons, tots amb pelatge negre. El criador conclou: «Queda demostrat al 100 % que el mascle és homozigot ($NN$), perquè si fos heterozigot haurien nascut conills blancs».

1. a) Rebat la conclusió del criador calculant la probabilitat que una camada de 6 llebrons sigui totalment negra tot i sent el pare heterozigot ($Nn$).
2. b) Explica quin resultat mínim a la camada hauria bastat per determinar el genotip del mascle sense cap marge de dubte i justifica per què.

L'albinisme és una condició autosòmica recessiva ($a$) enfront de la pigmentació normal ($A$). Una parella en què tots dos tenen pigmentació normal té un primer fill albí. Davant d'un nou embaràs, el futur pare comenta: «Atès que la probabilitat d'albinisme és d'1 de cada 4 i el primer ja ha nascut albí, els tres següents naixeran amb pigmentació normal amb total seguretat».

1. a) Rebat l'afirmació del pare calculant la probabilitat real que el segon fill neixi albí i la probabilitat que els tres següents neixin tots amb pigmentació normal.
2. b) Si finalment neix una filla amb pigmentació normal, calcula de manera justificada la probabilitat que sigui portadora de l'al·lel de l'albinisme.