Exercicis: El modelatge del relleu

Associa cada agent amb la forma de relleu que produeix: un riu, el vent, una glacera i el mar, amb les dunes, la vall fluvial, el penya-segat i el circ glaciar.

Què és la meteorització? Posa un exemple relacionat amb l'acció de les gelades sobre les roques (gelifracció).

Ordena les fases del modelatge del relleu —sedimentació, erosió, meteorització i transport— i defineix cadascuna amb una frase.

Associa cada forma de relleu amb l'agent que la modela: un faralló, un canyó fluvial, un camp de dunes i una morrena, amb el mar, un riu, el vent i una glacera.

Explica la diferència entre erosió i transport utilitzant com a exemple el treball d'un riu.

Què és la sedimentació? Posa un exemple d'un lloc on un riu diposita els materials que transporta.

Anomena dues formes de relleu costaner produïdes per l'acció del mar i explica breument com es forma una d'elles.

Indica si cadascun d'aquests processos és meteorització, erosió o sedimentació: una roca s'esquerda per l'acció del gel; un riu desgasta la seva llera; el vent diposita sorra i forma una duna.

L'esquema mostra un riu des del seu naixement a la muntanya fins a la seva desembocadura al mar. Indica en quina de les zones assenyalades (A, B o C) domina l'erosió, el transport i la sedimentació, i justifica les teves respostes.

La biosfera també modela el relleu. Explica dos exemples: l'acció de les arrels dels arbres sobre les roques i la construcció d'esculls pels coralls.

A la capçalera d'un riu de muntanya domina l'erosió, mentre que a la desembocadura domina la sedimentació. Relaciona aquest canvi amb el pendent i amb la velocitat de l'aigua.

A la desembocadura d'alguns rius es formen deltes. Explica per què el riu hi diposita els materials que transporta i cita una causa que pot fer que un delta retrocedeixi.

En una costa rocosa s'observen farallons aïllats, arcs de roca i esquerdes a les parets del penya-segat. Ordena les fases per les quals passa aquest modelat i cita l'agent responsable.

La meteorització també pot ser biològica. Explica en què consisteix i posa dos exemples, un de relacionat amb les arrels i un altre amb els líquens.

Els bancals dels horts tradicionals frenen l'erosió als vessants. Explica com actuen sobre l'escorrentia i què passa quan s'abandonen.

Una glacera arrossega blocs de roca a la base i els diposita en fondre's, formant morrenes. Explica com un mateix agent realitza alhora erosió, transport i sedimentació.

Una constructora excava la base d'un vessant argilós amb una inclinació de 35° per eixamplar una carretera. Un informe geològic adverteix que, després de pluges intenses, hi ha un risc molt alt de lliscament en massa sobre la calçada. La constructora afirma que n'hi haurà prou amb plantar una capa superficial de gespa per a subjectar el terreny.

1. a) Rebat l'afirmació de la constructora: justifica què li passa a l'argila quan se satura d'aigua i per què les arrels superficials de la gespa no evitaran un lliscament profund del talús.
2. b) Dissenya i descriu dues mesures geotècniques estructurals diferents (com murs de contenció amb drenatge, ancoratges profunds o reducció del pendent en feixes) per a estabilitzar el vessant, justificant el fonament físic pel qual cadascuna evitaria el col·lapse.

En una estació d'aforament d'un riu es registren les dades següents:

• Primavera: cabal de $40\ \text{m}^3/\text{s}$ i velocitat de l'aigua de $1,8\ \text{m}/\text{s}$.

• Estiu: cabal de $5\ \text{m}^3/\text{s}$ i velocitat de l'aigua de $0,2\ \text{m}/\text{s}$.

Un estudiant sosté que 'a l'estiu el riu deixa de transportar materials per complet perquè perd tota la força i, per tant, el fons del llit roman inalterat fins a la primavera següent'.

1. a) Rebat amb arguments geològics aquesta afirmació: explica quins tipus de transport (dissolució, suspensió, saltació, rodolament) poden continuar actius a l'estiu i quines partícules (argiles, llims, sorres o còdols) continuaran en moviment.
2. b) Prediu què passarà amb la càrrega de sediments grossos que el riu arrossegava a la primavera en baixar la velocitat a $0,2\ \text{m}/\text{s}$, i interpreta en quines zones del llit (zones de corrent o de recés) tendiran a dipositar-se.

En una serralada s'observa una vall principal el fons de la qual és ampli i té una secció transversal en forma d''U', amb parets verticals polides i estríez a la roca. Tanmateix, al fons rocós d'aquesta mateixa vall, un riu actual ha excavat un congost estret i profund amb perfil en forma de 'V'.

1. a) Interpreta la història geològica d'aquest relleu: dedueix quins dos agents geològics externs han actuat de manera successiva en el temps per originar aquesta combinació de formes.
2. b) Justifica quina interacció entre l'atmosfera (canvi climàtic), la hidrosfera i la geosfera explica que el primer agent modelador desaparegués de la zona i fos substituït per l'acció del segon.

Abans de la construcció d'una presa, un riu aportava al seu delta $120\,000\ \text{t}/\text{any}$ de sediments. Després d'aixecar-se la presa, l'aportació es redueix a $30\,000\ \text{t}/\text{any}$. Al mateix temps, la dinàmica marina (onatge i corrents litorals) retira cada any $75\,000\ \text{t}$ de sorra de la costa d'aquest delta.

1. a) Calcula el balanç sedimentari net anual de la costa deltaica (sediments aportats menys sediments retirats) abans i després de construir la presa.
2. b) A partir del resultat, prediu què passarà a mitjà termini amb la línia de costa i amb els ecosistemes dunars adjacents.
3. c) L'ajuntament local proposa dragar sorra del fons marí proper i abocar-la periòdicament a la platja. Avalua críticament aquesta proposta: justifica per què no soluciona el problema de fons i quin impacte negatiu imprevist podria causar en els fons marins.

Les platges d'una costa s'alimenten de la sorra que arrossega el corrent litoral. Si es construeix un port que interromp aquest corrent, prediu què passarà a les platges situades a un costat i a l'altre del port i justifica la resposta.

Dos blocs cúbics idèntics de gres d'$1\ \text{m}^3$ queden exposats a la intempèrie durant un segle en dos ambients diferents: el bloc A, a dalt de tot d'un penya-segat costaner assotat per l'onatge directe i la brisa marina amb sals; el bloc B, en un altiplà desèrtic continental amb vents freqüents carregats de pols i sorra i una oscil·lació tèrmica diària de $30\ ^\circ\text{C}$.

1. a) Prediu quins processos de meteorització i erosió específics patirà cada bloc (diferenciant processos mecànics com termoclàstia, haloclàstia o abrasió, i processos químics).
2. b) Justifica quin dels dos blocs presentarà una pèrdua de volum més ràpida i quines microformes superficials distintives (com buits/alvèols o cares facetades) mostrarà cadascun al cap dels 100 anys.

En un tall estratigràfic excavat a la plana d'inundació del curs baix d'un riu (on habitualment només decanten llims i argiles fines), es descobreix una capa intermèdia de $40\ \text{cm}$ de gruix composta per graves grosses i còdols, situada entre dos estrats de sediments molt fins.

1. a) Interpreta quin esdeveniment hidrològic extrem va haver de passar perquè el riu pogués transportar i dipositar aquests còdols grossos en un tram de tan baix pendent.
2. b) Justifica com va variar l'energia cinètica i la capacitat de transport de l'aigua des de l'inici fins al final d'aquest esdeveniment per donar lloc a aquesta seqüència estratigràfica de tres capes superposades.
3. c) Prediu quines diferències esperaries trobar en el grau d'arrodoniment dels còdols d'aquesta capa extraordinària respecte als còdols de la mateixa mida trobats al curs alt del riu, i explica'n la causa geològica.

Se sotmeten en un laboratori dues mostres de roca d'idèntica massa i volum a un flux continu d'aigua amb gas carbònic dissolt (lleugerament àcida), simulant la pluja natural durant sis mesos: la mostra A és de granit (quars, feldespat i mica) i la mostra B és de calcària (calcita).

1. a) Prediu quin tipus de meteorització química experimentarà cada mostra (dissolució total enfront d'hidròlisi selectiva de minerals) i justifica quina de les dues perdrà més massa soluble en l'assaig.
2. b) Aplica aquests resultats a la natura: justifica per què al Torcal d'Antequera (calcària) el modelat càrstic origina dolines, rasclers i avencs per dissolució, mentre que a La Pedriza (granit) l'aigua disgrega els feldespats en sauló i aprofita les diàclasis per deixar grans blocs arrodonits ('berrocales' i 'bols').

Repte del tema. Imagina que treballes com a assessor ambiental i l'ajuntament t'encarrega avaluar la vulnerabilitat del terreny local. Elabora una proposta tècnica breu completant aquestes fases:

1. Dades climàtiques i relleu: Consulta al web d'AEMET els valors de precipitació de l'estació més propera (anota el rècord mensual en $\text{l/m}^2$, per exemple $55,4\text{ l/m}^2$). Observa un vessant o talús proper al teu entorn i identifica les formes de modelat visibles (xaragalls, solcs) i l'agent geològic dominant.

2. Estudi del sòl: Recull una petita mostra superficial (de $50\text{ g}$ a $100\text{ g}$) en un parc o descampat. Determina al tacte la seva textura (sorrenca, llimosa o argilosa), detecta la presència de restes orgàniques i infereix si és un sòl incipient o evolucionat considerant la seva meteorització i el perfil visible al talús (gruix i horitzons).

3. Proposta raonada: Redacta un informe d'una pàgina on relacionis com interactuen el clima registrat, el pendent i les propietats del sòl en el modelat del paisatge. Dissenya dues mesures basades en la revegetació autòctona per frenar la pèrdua de sòl.

Es valorarà:

• Rigor en l'obtenció de dades d'AEMET i en la descripció del relleu.

• Anàlisi fonamentada de la mostra i de les fases de formació del sòl.

• Coherència científica en vincular la meteorització amb el modelat fluvial o pluvial.

• Viabilitat i pertinència de les mesures correctores proposades.