Exercicis: Els ecosistemes de l'entorn

Observa l'esquema de classificació dels ecosistemes. Indica a quina casella (1, 2 o 3) col·locaries cadascun d'aquests ecosistemes: un alzinar, un escull de corall, una llacuna de muntanya, una devesa, un prat de posidònia i un riu.

Anomena dos ecosistemes terrestres característics de la península Ibèrica i un de propi de les illes Canàries o Balears, citant una espècie típica de cadascun.

Descriu l'ecosistema més proper a la teva localitat: indica si és terrestre o aquàtic, anomena tres éssers vius que hi habitin i un factor abiòtic important en aquest.

Classifica aquests ecosistemes en terrestres o aquàtics: una llacuna, una fageda, un aiguamoll, un prat, un escull i una brolla.

Indica si aquests ecosistemes són d'aigua dolça o marins: el riu Tajo, el mar Cantàbric, una llacuna de muntanya, un estany i l'oceà Atlàntic.

Explica amb les teves paraules la diferència entre un ecosistema natural i un de transformat per l'ésser humà, i posa un exemple de cadascun.

Esmenta dues espècies característiques del bosc mediterrani i dues del bosc atlàntic de la Península.

Què és un ecosistema urbà? Anomena tres éssers vius que visquin a la teva localitat i un factor abiòtic característic d'aquest medi.

Assenyala dues diferències entre un ecosistema d'aigua dolça i un de marí i explica per què la majoria dels peixos no poden passar d'un tipus de medi a l'altre.

La devesa és un bosc d'alzines o sureres aclarit per l'ésser humà per aprofitar-lo com a pastures i conreu. Explica per què es considera un ecosistema transformat per l'ésser humà i, alhora, un exemple d'aprofitament sostenible amb una gran biodiversitat.

A les illes Canàries hi ha espècies, com el llangardaix gegant d'El Hierro, que no viuen en cap altre lloc del món (endemismes). Explica quin paper juga l'aïllament insular en l'aparició d'endemismes.

A la vora d'un riu que travessa una zona d'alzinar creixen xops, àlbers i salzes formant un bosc de ribera. Explica quin factor abiòtic fa possible aquest bosc tan diferent del que l'envolta.

Les marismes són ecosistemes de transició entre el riu i el mar, on la salinitat canvia amb les marees i les pluges. Explica què suposa aquesta variació per als éssers vius i per què les espècies de les marismes estan molt especialitzades.

A les muntanyes, per damunt de certa altitud, els arbres desapareixen (límit del bosc). Esmenta dos factors abiòtics que n'impedeixen el creixement als cims i explica com actua un d'ells.

Un aquari marí i un d'aigua dolça necessiten cures molt diferents. Relaciona aquestes diferències amb les condicions del medi natural de cada tipus de peix.

A les dunes costaneres hi viuen poques espècies, però molt adaptades. Esmenta dues condicions dures d'aquest medi (sorra mòbil, salinitat, vent, escassetat d'aigua dolça) i explica una adaptació de les plantes dunars.

Durant l'ampliació d'un port esportiu sobre un prat de Posidonia oceanica, les obres augmenten dràsticament la terbolesa de l'aigua i dipositen sediments fins sobre el fons. El promotor del projecte afirma: 'El prat no patirà danys perquè el dic es construeix a 50 metres de distància i no arranquem directament cap planta'. Rebat la seva afirmació explicant els efectes fisiològics que causen la terbolesa i la sedimentació sobre aquestes plantes marines. Prediu, a més, dues conseqüències ecològiques en cascada sobre l'ecosistema costaner i la pesca local.

Un grup ecologista aficionat proposa repoblar l'estuari d'un riu introduint exemplars de truita comuna capturats al curs alt d'aquest mateix riu, argumentant que 'en tractar-se de la mateixa conca fluvial, l'espècie s'aclimatarà sense problemes'. Rebat la viabilitat ecològica i fisiològica d'aquesta proposta analitzant com varien tres factors abiòtics (velocitat del corrent, temperatura i concentració d'oxigen dissolt, i salinitat) entre tots dos trams. Justifica per què les adaptacions d'aquestes truites residents, traslladades sense aclimatació prèvia, farien molt improbable la seva supervivència a la desembocadura.

Vols comparar la biodiversitat d'una pineda de repoblació amb la d'un alzinar proper. Dissenya un estudi senzill: indica què observaries o comptaries, com faries que les mesures fossin comparables i quin resultat esperaries obtenir.

S'analitza la biodiversitat vegetal de tres parcel·les de 500 m² en un ecosistema mediterrani: un alzinar madur (24 espècies), una pineda de repoblació (9 espècies) i un eucaliptar de producció (5 espècies). Després d'un període de sequera extrema i una plaga d'insectes defoliadors, l'eucaliptar va perdre el 65 % de la seva massa foliar, mentre que l'alzinar amb prou feines es va veure afectat (menys del 8 % de dany). Interpreta aquests resultats relacionant la diversitat d'espècies, l'estratificació vegetal (herbes, arbustos, arbres) i els nínxols ecològics amb la capacitat de resistència i autoregulació de cada ecosistema.

Després d'assecar una llacuna costanera per convertir-la en camps de regadiu intensiu, els habitants de la zona observen tres problemes en els anys següents: les inundacions per pluges torrencials són més greus, els pous d'aigua dolça s'han tornat salabrosos i proliferen plagues d'insectes a les collites. Un representant municipal afirma que «aquests problemes són casualitat, ja que l'aiguamoll només era un terreny embassat sense cap utilitat». Rebat la seva afirmació explicant els mecanismes ecològics i hidrològics pels quals l'aiguamoll prestava aquests tres serveis ecosistèmics i evitava aquests problemes.

Tant el desert càlid com la zona abissal marina són ecosistemes extrems amb una biomassa de productors fotosintètics molt reduïda o nul·la:

1. a) Explica quin és el factor abiòtic limitant principal per als productors primaris en cadascun d'aquests dos medis i dedueix d'on procedeix la matèria orgànica que sosté les xarxes tròfiques abissals lluny de les fonts hidrotermals.
2. b) Un peix abissal presenta ossos poc mineralitzats, absència de bufeta natatòria i un metabolisme extremadament lent, mentre que un rosegador desèrtic presenta orina hiperconcentrada i hàbits nocturns. Justifica per què cadascuna d'aquestes adaptacions respon a les limitacions específiques del seu medi i què passaria si intercanviessin els seus hàbitats.

Després de la reintroducció del castor en un riu de muntanya, les preses redueixen la velocitat del corrent d'1,4 m/s a 0,1 m/s, afavoreixen el dipòsit de lims al fons, augmenten la temperatura estival en 3 °C i abaixen l'oxigen dissolt. Com a resultat, les truites i els macroinvertebrats d'aigües torrencials desapareixen del tram, però s'hi instal·len amfibis, ocells de ribera i plantes aquàtiques que abans no existien a la vall. Interpreta aquestes dades: justifica per què les noves condicions abiòtiques exclouen els peixos originals i prediu l'impacte que té aquest animal, com a «enginyer de l'ecosistema», sobre la biodiversitat a escala de tot el paisatge.

Una espècie de peix autòcton habita al tram baix d'un riu, adaptada a aigües lentes, tèrboles i temperades (22 °C a l'estiu), on pon els ous en fons fangosos i es camufla dels seus depredadors. Es construeix aigües amunt una presa que frena els指向sediments (aclarint l'aigua) i allibera periòdicament cabals de fons a 11 °C. Prediu i justifica com afectaran aquestes modificacions abiòtiques a la viabilitat de la població d'aquest peix pel que fa a la reproducció, la depredació i la possible invasió d'espècies exòtiques procedents d'aigües fredes i cristal·lines.

Repte del tema. Converteix-te en assessor ecològic del teu municipi i avalua la salut d'un ecosistema urbà proper (un parc, un jardí o un solar). Segueix aquests passos:

1. Biòtop i clima: Entra al web d'AEMET i registra la temperatura mitjana (per exemple, $T = 16,4\text{ }^\circ\text{C}$) i la precipitació de l'últim mes a la teva localitat. Anota també dos factors abiòtics observats in situ (tipus de sòl, hores d'insolació o humitat).

2. Biocenosi i interaccions: Identifica com a mínim $5$ éssers vius presents (classificant-los en productors, consumidors i descomponedors). Descriu dues relacions ecològiques observables entre ells (com ara mutualisme planta-insecte o competència per l'espai).

3. Xarxa tròfica i proposta: Dissenya un esquema amb les relacions tròfiques observades i redacta dues mesures realistes per fomentar la biodiversitat i mitigar l'impacte humà en aquesta zona.

Elabora com a producte final un breu informe d'una pàgina amb les teves dades, la xarxa tròfica i la teva proposta.

Es valorarà:

• Rigor en la recollida i interpretació de dades climàtiques d'AEMET i factors del biòtop.

• Correcció conceptual en la classificació tròfica i les relacions entre éssers vius.

• Coherència ecològica i viabilitat de les mesures de millora plantejades.