Els grans grups de éssers vius
Una granota, una sardina i una aranya viuen en llocs diferents i es mouen de manera diferent. Dins de cada regne cal un altre nivell d'ordre: els grans grups.
Els vertebrats
Quan mengem una sardina trobem una espina dorsal central i, en tocar-nos l'esquena, notem una fila d'ossos durs, però en observar un cuc de terra o una medusa comprovem que tot el seu cos és tou: quina estructura interna divideix els animals en dos grans models d'organització?
Anomena els cinc grups de vertebrats i posa un exemple d'animal per a cadascun. Indica també la característica que comparteixen tots els vertebrats, la mateixa que dona…
Anomena els cinc grups de vertebrats i posa un exemple d'animal per a cadascun. Indica també la característica que comparteixen tots els vertebrats, la mateixa que dona nom al conjunt.
Indica a quin grup de vertebrats pertany cada animal i quin tret t'ha servit per decidir-ho: un salmó, una colobra, una àguila, un gripau i una vaca.
Indica a quin grup de vertebrats pertany cada animal i quin tret t'ha servit per decidir-ho: un salmó, una colobra, una àguila, un gripau i una vaca.
L'esquema mostra els cinc grups de vertebrats amb un tret típic de cadascun, però falta un grup, assenyalat amb «?». Indica quin grup és, descriu les característiques…
L'esquema mostra els cinc grups de vertebrats amb un tret típic de cadascun, però falta un grup, assenyalat amb «?». Indica quin grup és, descriu les característiques que el defineixen i posa dos exemples d'animals d'aquest grup.
Els invertebrats
Explica què és un invertebrat i anomena quatre grups d'invertebrats amb un exemple d'animal de cadascun.
Explica què és un invertebrat i anomena quatre grups d'invertebrats amb un exemple d'animal de cadascun.
Quantes potes tenen els insectes i quantes els aràcnids? Anomena dos animals de cada grup i assenyala una altra diferència visible entre si.
Quantes potes tenen els insectes i quantes els aràcnids? Anomena dos animals de cada grup i assenyala una altra diferència visible entre si.
D'aquesta llista d'animals —gos, formiga, aranya, cuc de terra, caragol, medusa i truita— separa primer els vertebrats dels invertebrats. Després, agrupa els…
D'aquesta llista d'animals —gos, formiga, aranya, cuc de terra, caragol, medusa i truita— separa primer els vertebrats dels invertebrats. Després, agrupa els invertebrats en insectes, aràcnids, cucs, mol·luscs i meduses, indicant un tret que t'hagi servit per decidir en cada cas.
Els grups de plantes
Les molses no tenen arrels veritables ni vasos conductors com els de les plantes vasculars; les falgueres tenen arrel, tija i fulles, però no llavors. Totes dues es reprodueixen mitjançant espores i la seva fecundació depèn de l'aigua.
Les plantes amb llavor comprenen les gimnospermes, com els pins, les llavors dels quals no estan tancades en fruits, i les angiospermes, com el gerani, amb flors i llavors dins de fruits. Els cons del pi no són fruits ni flors com les de les angiospermes.
Explica la diferència entre molses, falagueres i plantes amb flor, i posa un exemple de cada grup que puguis trobar a prop d'on vius. En quin tipus d'indrets sol créixer…
Explica la diferència entre molses, falagueres i plantes amb flor, i posa un exemple de cada grup que puguis trobar a prop d'on vius. En quin tipus d'indrets sol créixer cadascun?
Anomena les parts principals d'una planta amb flor (arrel, tija, fulles, flor i fruit) i explica la funció de cadascuna.
Anomena les parts principals d'una planta amb flor (arrel, tija, fulles, flor i fruit) i explica la funció de cadascuna.
Classificar per parentiu, no per on es viu
L'eriçó de mar i l'eriçó de terra comparteixen nom, però l'un és un invertebrat marí i l'altre un mamífer. Explica què demostra aquest cas sobre els noms comuns dels…
L'eriçó de mar i l'eriçó de terra comparteixen nom, però l'un és un invertebrat marí i l'altre un mamífer. Explica què demostra aquest cas sobre els noms comuns dels animals i compara les característiques de tots dos.
Un explorador troba un animal marí desconegut: té un cos hidrodinàmic, no té potes del darrere, es desplaça mitjançant aletes i passa tota la seva vida sota l'aigua.…
Un explorador troba un animal marí desconegut: té un cos hidrodinàmic, no té potes del darrere, es desplaça mitjançant aletes i passa tota la seva vida sota l'aigua. Tanmateix, observa que puja periòdicament a la superfície a renovar aire i que pareix una cria viva a la qual alimenta amb llet. L'explorador anota al seu quadern: «Per la seva forma i per viure sempre a l'aigua, es tracta d'una nova espècie de peix». Rebat la seva conclusió justificant per què s'ha de classificar com a mamífer i prediu quin tipus de reproducció, fecundació i regulació tèrmica (homeoterm o poiquiloterm) esperaries trobar en aquest animal.
Observa aquests tres animals: la ratapinyada, el pardal i el dofí. Si utilitzéssim un criteri de classificació basat exclusivament en el medi pel qual es desplacen,…
Observa aquests tres animals: la ratapinyada, el pardal i el dofí. Si utilitzéssim un criteri de classificació basat exclusivament en el medi pel qual es desplacen, quins dos animals agruparies junts? Explica per què aquest criteri indueix a error els biòlegs i justifica, comparant l'anatomia interna de les seves extremitats i la seva manera de reproduir-se, per què la ratapinyada està molt més emparentada amb el dofí que amb el pardal.
Torna al principi: La sardina (peix) i la granota (amfibi) són vertebrades en tenir columna vertebral interna, mentre que l'aranya és un invertebrat (aràcnid) amb exoesquelet i vuit potes, la qual cosa demostra que el parentiu real defineix el grup i no el medi on viuen ni com es desplacen.