La cèl·lula, unitat dels éssers vius

Enuncia amb les teves pròpies paraules les tres idees bàsiques de la teoria cel·lular.

Quina és la unitat més petita que es pot considerar viva? Explica per què un orgànul aïllat, per exemple un mitocondri, no és un ésser viu.

Observa la paradoxa històrica següent: el 1665, Robert Hooke va ser el primer a utilitzar la paraula «cèl·lula» en mirar una làmina de suro, però van haver de passar gairebé dos segles fins que es va formular el primer principi de la teoria cel·lular («tots els éssers vius estan formats per cèl·lules»).\na) Explica què va observar realment Hooke en el suro mort i per què aquesta imatge no li va permetre descobrir l'interior viu d'una cèl·lula ni comprendre que els animals també estaven formats per cèl·lules.\nb) Si avui et donessin una mostra desconeguda al microscopi i volguessis demostrar que prové d'un organisme viu i no de matèria inerta, quines característiques o components cel·lulars buscaries per justificar-ho?

Explica què és un teixit i posa dos exemples del cos humà, indicant què fan les seves cèl·lules.

Què és un òrgan? Anomena tres òrgans del cos humà i explica breument quina funció compleix cadascun.

Una persona està formada per bilions de cèl·lules. Descriu la cadena completa de nivells d'organització que va des d'una neurona fins a l'organisme, anomenant cada nivell intermedi amb un exemple.

Explica la diferència entre un ésser unicel·lular i un de pluricel·lular, i posa un exemple de cada tipus.

Classifica aquests éssers vius en unicel·lulars o pluricel·lulars: un bacteri, una ameba, un bolet, un cuc de terra i un roure. Quins avantatges creus que ofereix ser pluricel·lular?

Al teu cos hi ha cèl·lules molt especialitzades: la neurona transmet senyals, el glòbul vermell transporta oxigen i la cèl·lula muscular es contreu. Explica què significa que les cèl·lules «es reparteixen la feina» en un ésser pluricel·lular i quin avantatge suposa.

Gairebé totes les cèl·lules són microscòpiques. Raona per què convé que les cèl·lules siguin petites pensant en com intercanvien substàncies amb l'exterior a través de la seva membrana.

Un company de classe afirma: «Perquè una cria d'elefant creixi fins a convertir-se en un adult de 5000 kg, les seves cèl·lules s'han de fer milers de vegades més grans que les d'un ratolí acabat de néixer».\na) Rebat la seva afirmació explicant per què les cèl·lules no poden créixer de manera il·limitada (pensa en les dificultats que tindria una cèl·lula gegant perquè els nutrients i l'oxigen arribin a tot el seu interior a través de la membrana).\nb) Explica quin mecanisme cel·lular permet realment que un organisme augmenti de mida sense que les seves cèl·lules deixin de ser microscòpiques.

El nervi ciàtic d'una girafa conté àxons de neurones individuals que poden mesurar més d'1,5 m de longitud. Davant d'aquesta dada, un estudiant afirma: «Si fa un metre i mig, aquesta neurona ja no és microscòpica i la podríem veure a simple vista sobre una taula com si fos un fil de cosir».\na) Sabent que el gruix d'aquest àxon és de tot just 0,01 mm (10 micròmetres), rebat l'error de l'estudiant: explica per què continua sent una cèl·lula microscòpica malgrat la seva gran longitud.\nb) Compara aquesta neurona allargada amb una cèl·lula esfèrica imaginària que tingués exactament el mateix volum: quina de les dues tindrà més superfície exterior per intercanviar substàncies amb el seu entorn? Justifica per què la forma allargada resulta avantatjosa per a una cèl·lula tan extensa.