Exercicis: Els grans grups d'éssers vius

Anomena els cinc grups de vertebrats i posa un exemple d'animal per a cadascun. Indica també la característica que comparteixen tots els vertebrats, la mateixa que dona nom al conjunt.

Indica a quin grup pertany cadascun d'aquests éssers vius i justifica cada resposta amb un tret del grup corresponent: una granota, una sardina, un gat, una aranya, una falaguera i un gerani.

L'esquema mostra els cinc grups de vertebrats amb un tret típic de cadascun, però falta un grup, assenyalat amb «?». Indica quin grup és, descriu les característiques que el defineixen i posa dos exemples d'animals d'aquest grup.

Explica què és un invertebrat i anomena quatre grups d'invertebrats amb un exemple d'animal de cadascun.

Indica a quin grup de vertebrats pertany cada animal i quin tret t'ha servit per decidir-ho: un salmó, una colobra, una àguila, un gripau i una vaca.

Explica dues diferències entre amfibis i rèptils (pensa en la pell i on ponen els ous) i posa un exemple de cada grup.

Anomena dues característiques dels ocells que els permeten volar i explica breument com ajuda cadascuna.

Quantes potes tenen els insectes i quantes els aràcnids? Anomena dos animals de cada grup i assenyala una altra diferència visible entre si.

D'aquesta llista d'animals —gos, formiga, aranya, cuc de terra, caragol, medusa i truita— separa primer els vertebrats dels invertebrats. Després, agrupa els invertebrats en insectes, aràcnids, cucs, mol·luscs i meduses, indicant un tret que t'hagi servit per decidir en cada cas.

Explica la diferència entre molses, falagueres i plantes amb flor, i posa un exemple de cada grup que puguis trobar a prop d'on vius. En quin tipus d'indrets sol créixer cadascun?

Elabora una taula amb tres columnes —grup, característica principal i exemple— i omple-la per a aquests sis grups d'éssers vius: peixos, amfibis, rèptils, ocells, mamífers i insectes.

Classifica aquests invertebrats en el seu grup (insecte, aràcnid, mol·lusc, crustaci, cuc o un altre) i justifica cada elecció amb un tret: un escorpí, un musclo, un centpeus, una gamba i una esponja.

Els peixos estan adaptats a la vida a l'aigua. Explica quin paper fan les brànquies, les aletes i la forma hidrodinàmica del cos.

Compara un dofí amb una tonyina: indica a quin grup pertany cadascun i explica dues diferències entre si, pensant en com respiren i en com neixen i s'alimenten les seves cries.

Anomena les parts principals d'una planta amb flor (arrel, tija, fulles, flor i fruit) i explica la funció de cadascuna.

L'eriçó de mar i l'eriçó de terra comparteixen nom, però l'un és un invertebrat marí i l'altre un mamífer. Explica què demostra aquest cas sobre els noms comuns dels animals i compara les característiques de tots dos.

Un explorador troba un animal marí desconegut: té un cos hidrodinàmic, no té potes del darrere, es desplaça mitjançant aletes i passa tota la seva vida sota l'aigua. Tanmateix, observa que puja periòdicament a la superfície a renovar aire i que pareix una cria viva a la qual alimenta amb llet. L'explorador anota al seu quadern: «Per la seva forma i per viure sempre a l'aigua, es tracta d'una nova espècie de peix». Rebat la seva conclusió justificant per què s'ha de classificar com a mamífer i prediu quin tipus de reproducció, fecundació i regulació tèrmica (homeoterm o poiquiloterm) esperaries trobar en aquest animal.

En un laboratori escolar s'analitzen tres organismes desconeguts i se'n registren les característiques cel·lulars i nutricionals:

• Organisme A: unicel·lular, eucariota, amb cloroplasts i nutrició autòtrofa.

• Organisme B: pluricel·lular, heteròtrof per absorció, amb paret cel·lular i sense teixits veritables.

• Organisme C: pluricel·lular, heteròtrof que ingereix aliment, viu fixat a una roca marina i no té teixits diferenciats.

Determina raonadament a quin regne pertany cada organisme a partir de les seves dades cel·lulars i nutricionals. A més, explica per què l'organisme C pertany al regne animal tot i viure immòbil com un vegetal.

Observa aquests tres animals: la ratapinyada, el pardal i el dofí. Si utilitzéssim un criteri de classificació basat exclusivament en el medi pel qual es desplacen, quins dos animals agruparies junts? Explica per què aquest criteri indueix a error els biòlegs i justifica, comparant l'anatomia interna de les seves extremitats i la seva manera de reproduir-se, per què la ratapinyada està molt més emparentada amb el dofí que amb el pardal.

Durant una sortida de camp, un grup d'estudiants ha recollit quatre invertebrats sense identificar:

• Exemplar A: cos tou no segmentat, protegit per una closca en espiral.

• Exemplar B: cos dividit en cap, tòrax i abdomen, amb 6 potes i un parell d'antenes.

• Exemplar C: cos dividit en cefalotòrax i abdomen, amb 8 potes i sense antenes.

• Exemplar D: cos cilíndric dividit en anells repetits, sense potes i amb pell humida.

Dissenya una clau dicotòmica senzilla (basada en preguntes successives de «sí / no» sobre trets observables) que permeti a qualsevol persona identificar inequívocament a quin grup (insectes, aràcnids, anèl·lids o gasteròpodes) pertany cada exemplar.

En un hort escolar apareix una plaga d'erugues que devoren amb voracitat les fulles dels enciams. Setmanes després, les erugues formen crisàlides i es transformen en papallones adultes que només liben nèctar de les flors. Un estudiant afirma: «La metamorfosi és un desavantatge per a la papallona perquè l'eruga i l'adult competeixen entre si pel menjar». Rebat l'afirmació de l'estudiant explicant quin avantatge ecològic aporta el canvi radical de dieta i aparell bucal entre ambdues fases, i prediu quines conseqüències tindria per a les plantes amb flor de l'hort l'eliminació total dels adults.

Un company de classe sosté la següent afirmació: «Com que els taurons tenen un esquelet de cartílag i no d'os veritable, s'haurien de classificar dins dels invertebrats, igual que els calamars o els crancs». Rebat la seva postura assenyalant dues diferències fonamentals entre l'esquelet intern d'un tauró i les cobertes o closques protectores dels invertebrats, i explica quina estructura interna exclusiva situa el tauró dins del grup dels vertebrats.

En un tram de riu conviuen dues espècies protegides: la truita comuna (peix amb respiració branquial) i l'almesquera ibèrica (petit mamífer semiaquàtic que se submergeix per caçar larves). A causa d'un abocament, l'oxigen dissolt a l'aigua cau a nivells propers a zero durant diverses setmanes, mentre que la superfície de l'aigua i l'aire exterior es mantenen inalterats. Prediu de manera raonada quina de les dues espècies patirà una mortalitat immediata per asfíxia i quina resistirà millor el descens d'oxigen dissolt, justificant la teva resposta segons els seus mecanismes de respiració.

Un estudi botànic compara dos vessants d'una muntanya: el vessant nord és permanentment ombrívol i humit per la rosada constant, mentre que el vessant sud és sec, assolellat i rep pluges escasses i concentrades. Al vessant nord prosperen molses i falgueres, mentre que al vessant sud només aconsegueixen sobreviure plantes amb llavors (pins i estepes). Justifica aquesta distribució de la vegetació explicant per què les falgueres necessiten aigua líquida per completar la seva reproducció i quines dues estructures (relacionades amb la reproducció) permeten a les plantes amb llavor conquerir l'ambient sec.