L'estructura de la geosfera

Explica què és la geosfera i anomena amb quines altres parts de la Terra està en contacte a la superfície (l'aire, l'aigua i els éssers vius), escrivint el nom tècnic de cadascuna.

El tall de la figura mostra les capes concèntriques de la geosfera, però una d'elles està marcada amb «?». Indica el nom d'aquesta capa i ordena totes les capes de la més superficial a la més profunda.

Anomena les tres capes de la geosfera i indica quina és la més externa i quina la més profunda. En quina d'elles vivim?

Quina és la capa més prima de la geosfera? Compara el seu gruix màxim ($70\ \text{km}$) amb el del mantell (uns $2\,900\ \text{km}$) i explica què significa aquesta diferència.

Distingeix entre escorça continental i escorça oceànica: quina de les dues és més gruixuda, on es troba cadascuna i quin tipus de materials hi predominen.

L'escorça continental és més gruixuda i menys densa que l'oceànica. Utilitzant l'analogia de dos icebergs de diferent gruix, explica per què els continents sobresurten sobre el nivell del mar mentre que l'escorça oceànica queda submergida.

On creus que és més gruixuda l'escorça: sota la serralada de l'Himàlaia o sota l'oceà Pacífic? Raona la teva resposta i explica quina relació hi ha entre les muntanyes altes i les «arrels» profundes de l'escorça.

Indica en quin estat es troben els materials del nucli extern i del nucli intern, i explica de quins dos metalls estan fets sobretot.

El ferro del nucli fa que la Terra es comporti com un imant gegant.

1. a) Explica quin aparell d'ús quotidià aprofita aquest magnetisme per orientar-se.
2. b) Raona què passaria amb aquest aparell si el nucli no fos magnètic.

El nucli té una part externa líquida i una d'interna sòlida, encara que totes dues estan fetes de ferro i níquel. Explica com és possible que el nucli intern, sent la zona més calenta del planeta, es mantingui sòlid.

D'on surt la calor de l'interior de la Terra? Explica dues fonts d'aquesta calor (la que queda de la formació del planeta i la que generen certs materials de l'interior) i anomena dues proves d'aquesta calor que podem observar a la superfície, com els volcans o les aigües termals.

La mina d'or de Mponeng (Sud-àfrica) és l'excavació humana més profunda de la Terra: arriba a gairebé $4\ \text{km}$ sota la superfície. En aquesta zona, la temperatura en superfície és de $20\ ^\circ\text{C}$ i el gradient geotèrmic mitjà és de $2{,}5\ ^\circ\text{C}$ per cada $100\ \text{m}$ de profunditat.

1. a) Calcula quina temperatura assoliria la roca al fons de la mina si no funcionés cap sistema artificial d'aire condicionat.
2. b) Un miner només pot treballar amb seguretat si la temperatura ambiental no supera els $32\ ^\circ\text{C}$. Calcula a quina profunditat màxima s'assoliria aquest límit de seguretat sense refrigeració.
3. c) Si apliquéssim aquest mateix gradient de manera contínua fins al centre de la Terra ($6\,371\ \text{km}$), quina temperatura teòrica desbaratada s'obtindria al nucli? Dedueix què ens ensenya aquest càlcul sobre com varia el gradient geotèrmic a les capes més profundes.