"Tipus de cèl·lules: procariota i eucariotes"

Totes les cèl·lules, sigui quin sigui el seu tipus, comparteixen tres elements bàsics. Indica'ls i explica quina funció compleix cadascun.

Explica quina és la diferència fonamental entre una cèl·lula procariota i una cèl·lula eucariota, i posa un exemple d'ésser viu amb cada tipus de cèl·lula.

Explica què és el nucli de la cèl·lula, què conté i quins tipus de cèl·lules el tenen.

Quina funció compleix la membrana cel·lular? Explica què passaria si la cèl·lula la perdés, comparant-ho amb el que suposaria per a tu perdre la pell.

Per a què serveixen els mitocondris? Raona en quines cèl·lules del teu cos creus que seran molt abundants.

En l'esquema d'una cèl·lula eucariota animal, el número 1 assenyala una estructura gran i esfèrica situada a la zona central, mentre que el número 2 assenyala un orgànul ovalat amb replecs o crestes al seu interior. Indica quin número assenyala el nucli i quin número assenyala un mitocondri, i explica la funció de totes dues estructures.

Quin orgànul fa que les parts verdes de les plantes siguin verdes? Explica quin procés hi té lloc i per què és tan important per a la vida a la Terra.

Elabora una taula comparativa de la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal amb aquestes files: paret cel·lular, cloroplasts, vacúols i forma habitual de la cèl·lula.

El vacúol central d'una cèl·lula vegetal pot ocupar la major part del seu interior. Explica què conté, quines funcions compleix (reservar aigua i substàncies, mantenir la cèl·lula ferma) i què li passa a una planta quan els seus vacúols perden aigua.

Un bacteri fa uns $2\ \mu\text{m}$ de llarg i una cèl·lula animal uns $20\ \mu\text{m}$ de diàmetre. Calcula quants bacteris en fila ocuparien el diàmetre d'una cèl·lula animal. Suposant que tots dos fossin esfèrics, calcula també la superfície de la membrana de cadascun amb la fórmula $S = 4\pi r^2$ i esbrina quantes vegades és més gran la de la cèl·lula animal. Fes servir els dos resultats per raonar per què les cèl·lules eucariotes poden permetre's ser molt més grans i quin problema els planteja la mida a l'hora d'intercanviar substàncies amb l'exterior.

Observes al microscopi òptic una gota d'aigua estancada. El camp de visió circular que veus a través de l'ocular fa $1\ \text{mm}$ de diàmetre ($1000\ \mu\text{m}$). Hi distingeixes una ameba unicel·lular d'uns $200\ \mu\text{m}$ i diversos bacteris allargats d'uns $2\ \mu\text{m}$.

1. a) Calcula quants bacteris alineats en fila farien falta per a creuar d'un costat a l'altre el diàmetre del camp de visió del microscopi, i quantes amebes farien falta per a fer el mateix.
2. b) El límit de resolució de l'ull humà (la distància mínima entre dos punts per a distingir-los per separat) és d'aproximadament $0,1\ \text{mm}$ ($100\ \mu\text{m}$). Justifica amb dades numèriques per què una persona amb bona vista podria arribar a intuir l'ameba a simple vista com un borralló diminut, mentre que per a veure el bacteri és estrictament imprescindible el microscopi.
3. c) Si una ameba i un bacteri són tots dos organismes unicel·lulars, per què a un bacteri procariota típic li resultaria molt difícil créixer fins a assolir la mida d'una ameba de $200\ \mu\text{m}$? Raona quin problema tindria un bacteri gegant per a intercanviar i distribuir nutrients cap al seu centre sense orgànuls ni sistemes de transport intern.