Exercicis: Conceptes bàsics
Donada la funció polinòmica $f(x) = 2x^2 - 5x + 1$, calcula les imatges per als valors $x = -2$, $x = 0$ i $x = 3$.
Donada la funció polinòmica $f(x) = 2x^2 - 5x + 1$, calcula les imatges per als valors $x = -2$, $x = 0$ i $x = 3$.
Un servei de lloguer de bicicletes cobra una tarifa fixa de $3$ euros per l'alta del servei, més $1,50$ euros per cada hora d'ús. Escriu l'expressió algebraica de la…
Un servei de lloguer de bicicletes cobra una tarifa fixa de $3$ euros per l'alta del servei, més $1,50$ euros per cada hora d'ús. Escriu l'expressió algebraica de la funció que relaciona el cost total amb el temps d'ús, i identifica quina és la variable independent i quina la variable dependent.
Calcula la Taxa de Variació Mitjana (TVM) de la funció $f(x) = x^2 - 4$ en els intervals $[-1, 2]$ i $[2, 5]$.
Calcula la Taxa de Variació Mitjana (TVM) de la funció $f(x) = x^2 - 4$ en els intervals $[-1, 2]$ i $[2, 5]$.
Determina el domini de definició de les funcions següents: a) $f(x) = \frac{3}{x - 5}$ b) $g(x) = \sqrt{x + 2}$
Determina el domini de definició de les funcions següents:
- a) $f(x) = \frac{3}{x - 5}$
- b) $g(x) = \sqrt{x + 2}$
Observa la gràfica següent d'una funció $f(x)$ i determina els seus intervals de creixement i decreixement, així com les coordenades exactes dels seus màxims i mínims…
Observa la gràfica següent d'una funció $f(x)$ i determina els seus intervals de creixement i decreixement, així com les coordenades exactes dels seus màxims i mínims relatius.
Determina algebraicament si les funcions següents són parells, senars o no tenen cap tipus de simetria: a) $f(x) = x^4 - 2x^2$ b) $g(x) = x^3 - 3x + 1$
Determina algebraicament si les funcions següents són parells, senars o no tenen cap tipus de simetria:
- a) $f(x) = x^4 - 2x^2$
- b) $g(x) = x^3 - 3x + 1$
A partir de la gràfica de la funció $h(x)$, sabent que l'ordenada del punt obert a $x = -2$ és $1,25$, indica en forma d'interval el seu domini i el seu recorregut.
A partir de la gràfica de la funció $h(x)$, sabent que l'ordenada del punt obert a $x = -2$ és $1,25$, indica en forma d'interval el seu domini i el seu recorregut.
Calcula analíticament els punts de tall amb l'eix d'abscisses (eix X) i amb l'eix d'ordenades (eix Y) de la funció $f(x) = x^2 - 6x + 8$.
Calcula analíticament els punts de tall amb l'eix d'abscisses (eix X) i amb l'eix d'ordenades (eix Y) de la funció $f(x) = x^2 - 6x + 8$.
En estudiar la funció $f(x) = \dfrac{2x - 6}{x + 1}$, l'Hugo comet un error conceptual molt habitual en trobar els talls amb els eixos. A la seva llibreta escriu:\n«Per…
En estudiar la funció $f(x) = \dfrac{2x - 6}{x + 1}$, l'Hugo comet un error conceptual molt habitual en trobar els talls amb els eixos. A la seva llibreta escriu:\n«Per trobar el tall amb l'eix $Y$, resolc l'equació $2x - 6 = 0$, d'on obtinc $x = 3$, de manera que la gràfica talla l'eix $Y$ en el punt $(3, 0)$. Per trobar el tall amb l'eix $X$, substitueixo $x = 0$ i calculo $f(0) = \dfrac{-6}{1} = -6$, així que talla l'eix $X$ en el punt $(0, -6)$».\na) Explica detalladament quina confusió ha tingut l'Hugo sobre el paper de les variables independent i dependent en buscar els talls amb els eixos.\nb) Raona, a partir de la definició de funció, per què és matemàticament impossible que la gràfica d'una funció talli l'eix $Y$ en dos o més punts diferents.\nc) Corregeix el procediment de l'Hugo i determina les coordenades correctes dels punts de tall de $f(x)$ amb tots dos eixos cartesians.
Dissenya l'expressió algebraica d'una funció racional de la forma $f(x) = \dfrac{a \cdot x + b}{x + c}$ que compleixi simultàniament les tres condicions següents:\n1) El…
Dissenya l'expressió algebraica d'una funció racional de la forma $f(x) = \dfrac{a \cdot x + b}{x + c}$ que compleixi simultàniament les tres condicions següents:\n1) El seu domini de definició és $\mathbb{R} \setminus \{2\}$.\n2) La seva gràfica talla l'eix d'ordenades (eix $Y$) en el punt $(0, -3)$.\n3) La seva gràfica talla l'eix d'abscisses (eix $X$) en el punt $(3, 0)$.\nExplica pas a pas com dedueixes el valor numèric de cadascun dels paràmetres $a$, $b$ i $c$, i escriu la fórmula definitiva de la funció comprovant que el numerador no s'anul·la en el valor exclòs del domini.
La distància $d$ (en metres) que recorre un objecte en caiguda lliure en funció del temps $t$ (en segons) s'aproxima mitjançant la funció $d(t) = 5t^2$. Calcula la…
La distància $d$ (en metres) que recorre un objecte en caiguda lliure en funció del temps $t$ (en segons) s'aproxima mitjançant la funció $d(t) = 5t^2$. Calcula la velocitat mitjana de l'objecte (que es correspon amb la Taxa de Variació Mitjana) entre el primer i el tercer segon ($t \in [1, 3]$), i entre el tercer i el cinquè segon ($t \in [3, 5]$).
Troba el domini de definició de la funció $f(x) = \frac{\sqrt{x + 4}}{x - 2}$.
Troba el domini de definició de la funció $f(x) = \frac{\sqrt{x + 4}}{x - 2}$.
Donada la gràfica següent d'una funció definida a trossos, troba els valors de $f(-2)$, $f(1)$ i $f(4)$. A continuació, indica en quins punts la funció és discontínua i…
Donada la gràfica següent d'una funció definida a trossos, troba els valors de $f(-2)$, $f(1)$ i $f(4)$. A continuació, indica en quins punts la funció és discontínua i de quin tipus és cada discontinuïtat.
Determina analíticament l'equació de les asímptotes verticals i horitzontals de la funció racional $f(x) = \frac{2x + 1}{x - 3}$.
Determina analíticament l'equació de les asímptotes verticals i horitzontals de la funció racional $f(x) = \frac{2x + 1}{x - 3}$.
Una empresa de taxis cobra $3$ euros per la baixada de bandera i $1,20$ euros per cada quilòmetre recorregut. a) Escriu la funció que relaciona el preu total del…
Una empresa de taxis cobra $3$ euros per la baixada de bandera i $1,20$ euros per cada quilòmetre recorregut.
- a) Escriu la funció que relaciona el preu total del trajecte amb els quilòmetres recorreguts.
- b) Quin és el domini d'aquesta funció tenint en compte el context del problema?
- c) Quant costarà un trajecte de $15$ km?
- d) Si un client ha pagat $21$ euros, quants quilòmetres ha recorregut?
La gràfica adjunta representa l'altura en metres a la qual es troba una cabina d'una sínia en funció del temps en minuts. Observa la gràfica i respon: a) És una funció…
La gràfica adjunta representa l'altura en metres a la qual es troba una cabina d'una sínia en funció del temps en minuts. Observa la gràfica i respon:
- a) És una funció periòdica? En cas afirmatiu, indica el seu període.
- b) Quina és l'altura màxima i mínima que aconsegueix la cabina?
- c) A quina altura es troba la cabina als $10$ minuts exactes de començar a girar?
Calcula la Taxa de Variació Mitjana de la funció $f(x) = \frac{1}{x}$ en els intervals $[1, 2]$ i $[2, 4]$. Què indica el signe dels resultats sobre la monotonia de la…
Calcula la Taxa de Variació Mitjana de la funció $f(x) = \frac{1}{x}$ en els intervals $[1, 2]$ i $[2, 4]$. Què indica el signe dels resultats sobre la monotonia de la funció en aquests intervals?
La temperatura $T$ (en graus Celsius) a l'interior d'un forn industrial des que s'encén fins que s'apaga ve donada per la funció $T(t) = -t^2 + 8t + 20$, on $t$ és el…
La temperatura $T$ (en graus Celsius) a l'interior d'un forn industrial des que s'encén fins que s'apaga ve donada per la funció $T(t) = -t^2 + 8t + 20$, on $t$ és el temps transcorregut en hores. En quin instant s'assoleix la temperatura màxima? Quin és el valor d'aquesta temperatura màxima?
La temperatura $T$ (en graus Celsius) registrada per una estació meteorològica de l'AEMET en una zona de muntanya durant una tarda d'hivern ve donada per la funció…
La temperatura $T$ (en graus Celsius) registrada per una estació meteorològica de l'AEMET en una zona de muntanya durant una tarda d'hivern ve donada per la funció $T(t) = -0,5 \cdot t^2 + 2t + 4$, on $t$ és el temps transcorregut en hores des de les 12:00 del migdia ($t = 0$), per a $t \in [0, 6]$.\na) Sense fer càlculs numèrics exactes, estima de manera qualitativa si la Taxa de Variació Mitjana a l'interval $[1, 5]$ (és a dir, $\text{TVM}[1, 5]$) serà positiva o negativa. Justifica la teva estimació basant-te en la forma de la paràbola i el signe del seu coeficient principal.\nb) Calcula algebraicament el valor exacte de la $\text{TVM}[1, 5]$ aplicant la seva fórmula i indica les unitats físiques que corresponen al resultat.\nc) Comprova si el valor obtingut coincideix amb la teva estimació prèvia i explica quin significat físic té aquest resultat en relació amb el refredament o escalfament mitjà de l'ambient durant aquestes hores.
El servei municipal de lloguer de bicicletes elèctriques d'una ciutat espanyola factura el cost $C(t)$ (en euros) en funció del temps d'ús $t$ (en minuts, amb…
El servei municipal de lloguer de bicicletes elèctriques d'una ciutat espanyola factura el cost $C(t)$ (en euros) en funció del temps d'ús $t$ (en minuts, amb $0 \le t \le 90$) mitjançant una funció a trossos. Els primers 20 minuts combinen una quota de desenganxament amb una tarifa reduïda, i a partir del minut 20 el cost per minut augmenta per evitar que es monopolitzin les bicis:\n$C(t) = \begin{cases} 0,60 + 0,05 \cdot t & \text{si } 0 \le t \le 20 \\ k + 0,15 \cdot (t - 20) & \text{si } 20 < t \le 90 \end{cases}$\na) Calcula el valor que ha de prendre el paràmetre $k$ perquè la funció sigui contínua en $t = 20$. Raona quina conseqüència econòmica o injustícia per a l'usuari passaria si hi hagués una discontinuïtat de salt en aquest instant.\nb) Sabent que la tarifa és contínua, si una persona usuària rep un cobrament exacte de $4,60$ € a la seva aplicació mòbil, planteja i resol l'equació corresponent per esbrinar quants minuts va durar el seu trajecte.\nc) Calcula la Taxa de Variació Mitjana del cost a l'interval $[5, 15]$ i a l'interval $[30, 50]$. Explica què representen aquests dos valors numèrics respecte al preu per minut de cada tram tarifari.
Troba els valors dels paràmetres $a$ i $b$ perquè la funció següent definida a trossos sigui contínua en tot el seu domini:…
Troba els valors dels paràmetres $a$ i $b$ perquè la funció següent definida a trossos sigui contínua en tot el seu domini:
$f(x) = \begin{cases} 2x + a & \text{si } x < 1 \\ x^2 - 3x + 5 & \text{si } 1 \le x < 4 \\ bx - 1 & \text{si } x \ge 4 \end{cases}$
Un agricultor disposa de $100$ metres de tanca per tancar un hort rectangular aprofitant el mur rectilini d'una nau ja construïda, de manera que només necessita tancar…
Un agricultor disposa de $100$ metres de tanca per tancar un hort rectangular aprofitant el mur rectilini d'una nau ja construïda, de manera que només necessita tancar tres dels quatre costats del rectangle.
- a) Troba l'expressió de la funció que dóna l'àrea de l'hort en funció de la longitud $x$ d'un dels costats perpendiculars al mur.
- b) Determina el domini de definició vàlid per a $x$ en el context d'aquest problema.
- c) Quines dimensions ha de tenir l'hort perquè la seva àrea sigui màxima?
Determina analíticament el domini de definició de la funció $f(x) = \sqrt{\frac{x - 3}{x + 2}}$. Expressa el resultat com a unió d'intervals.
Determina analíticament el domini de definició de la funció $f(x) = \sqrt{\frac{x - 3}{x + 2}}$. Expressa el resultat com a unió d'intervals.
Donada la funció quadràtica $f(x) = x^2 + kx$, determina el valor del paràmetre $k$ sabent que la Taxa de Variació Mitjana de la funció en l'interval $[1, 3]$ és igual a…
Donada la funció quadràtica $f(x) = x^2 + kx$, determina el valor del paràmetre $k$ sabent que la Taxa de Variació Mitjana de la funció en l'interval $[1, 3]$ és igual a $8$.
Analitza la gràfica següent de la funció $f(x)$ i determina: a) El seu domini i recorregut. b) Les equacions de les seves asímptotes. c) Els intervals de creixement i…
Analitza la gràfica següent de la funció $f(x)$ i determina:
- a) El seu domini i recorregut.
- b) Les equacions de les seves asímptotes.
- c) Els intervals de creixement i decreixement.
- d) Les coordenades dels seus extrems relatius (màxims i mínims).
Donada la funció racional $f(x) = \frac{x^2}{x^2 - 4}$: a) Demostra analíticament si és una funció parell, senar o si no presenta simetria. b) Calcula els punts de tall…
Donada la funció racional $f(x) = \frac{x^2}{x^2 - 4}$:
- a) Demostra analíticament si és una funció parell, senar o si no presenta simetria.
- b) Calcula els punts de tall amb els eixos de coordenades.
- c) Troba les equacions de totes les seves asímptotes (verticals i horitzontals).
Un aparcament públic té la tarifa següent: cobra $2$ euros per la primera hora (o fracció d'hora), i $1,50$ euros per cada hora addicional (o fracció). El cost màxim per…
Un aparcament públic té la tarifa següent: cobra $2$ euros per la primera hora (o fracció d'hora), i $1,50$ euros per cada hora addicional (o fracció). El cost màxim per dia és de $12$ euros. Escriu l'expressió analítica de la funció definida a trossos que relaciona el preu a pagar amb el temps d'estacionament $t$ (en hores) per a les primeres $5$ hores, indicant clarament els intervals de definició per a cada tram.
Donada la funció racional $f(x) = \frac{ax^2 + 3}{2x^2 - x}$, determina el valor del paràmetre $a$ perquè la funció tingui una asímptota horitzontal a la recta $y = 4$.…
Donada la funció racional $f(x) = \frac{ax^2 + 3}{2x^2 - x}$, determina el valor del paràmetre $a$ perquè la funció tingui una asímptota horitzontal a la recta $y = 4$. Amb aquest valor de $a$ ja calculat, troba també les equacions de les asímptotes verticals de la funció.
Per determinar si la funció racional $f(x) = \dfrac{4x}{x^2 - 9}$ presenta algun tipus de simetria (parella, senar o cap), dos estudiants de 4t d'ESO defensen mètodes…
Per determinar si la funció racional $f(x) = \dfrac{4x}{x^2 - 9}$ presenta algun tipus de simetria (parella, senar o cap), dos estudiants de 4t d'ESO defensen mètodes diferents:\n- Estratègia de l'Álvaro: Avalua la funció en un valor concret del seu domini, per exemple $x = 1$, i obté $f(1) = -0,5$ i $f(-1) = 0,5$. En observar que $f(-1) = -f(1)$, afirma que això demostra amb certesa que la funció és senar en tot el seu domini.\n- Estratègia de la Marta: Sosté que comprovar un cas particular no demostra una propietat general. Proposa substituir la variable $x$ per $-x$ de forma genèrica, simplificar l'expressió algebraica de $f(-x)$ i comparar-la formalment amb $-f(x)$ i amb $f(x)$.\na) Analitza l'estratègia de l'Álvaro: raona per què un exemple numèric no constitueix una demostració matemàtica vàlida i proporciona la fórmula d'una funció $g(x)$ que compleixi $g(-1) = -g(1)$ però que no sigui senar a la resta del seu domini.\nb) Aplica l'estratègia de la Marta desenvolupant algebraicament $f(-x)$ i conclou amb rigor quin tipus de simetria té $f(x)$.\nc) Justifica en quina situació d'un examen pot ser útil el mètode de l'Álvaro (a manera de descart o conjectura) i per què el mètode de la Marta és l'únic matemàticament concloent.
Un equip d'enginyeria electrònica dissenya la resposta d'un filtre de senyal el guany de voltatge del qual $f(x)$ (en volts) depèn de la freqüència d'entrada $x$ (en…
Un equip d'enginyeria electrònica dissenya la resposta d'un filtre de senyal el guany de voltatge del qual $f(x)$ (en volts) depèn de la freqüència d'entrada $x$ (en kHz). La resposta respon al model de funció racional:\n$f(x) = \dfrac{a \cdot x^2 + b}{c \cdot x^2 - 18}$\nPerquè el circuit funcioni de manera òptima, ha de complir rigorosament quatre especificacions tècniques:\n1) La gràfica és simètrica respecte a l'eix $Y$ (funció parella).\n2) El circuit entra en ressonància crítica (presenta asímptotes verticals) exactament a les freqüències $x = 3$ kHz i $x = -3$ kHz.\n3) A freqüències extremadament altes ($x \to \infty$), el guany s'estabilitza en una asímptota horitzontal de valor $y = 2$ V.\n4) Quan no hi ha senyal d'entrada ($x = 0$ kHz), el guany inicial és de $-1$ V.\na) Dedueix de manera raonada el valor dels coeficients $a$, $b$ i $c$. Justifica cada deducció a partir de les condicions donades.\nb) Demostra formalment que la funció obtinguda amb aquests coeficients compleix la condició algebraica de funció parella per a tot $x \in \mathbb{R} \setminus \{-3, 3\}$.\nc) Determina si el senyal de sortida es pot anul·lar en algun moment (és a dir, si la gràfica talla l'eix $X$). Justifica la teva resposta resolent l'equació $f(x) = 0$ i explica per què tenir una asímptota horitzontal a $y = 2$ no impedeix, en principi, que una funció pugui tallar o no l'eix horitzontal.