Exercicis: Missió, visió i valors

Defineix amb les teves paraules missió, visió i valors, i inventa-les per a una xurreria de barri: què fa i per a qui (missió), què vol arribar a ser (visió) i de què no prescindirà mai (valors).

Classifica cada frase d'una cooperativa escolar com a missió, visió o valor: (a) «vendre esmorzars saludables i barats a l'alumnat de l'institut»; (b) «ser el referent d'alimentació sana dels instituts de la comarca d'aquí a tres anys»; (c) «comprem sempre a productors propers, encara que costi més»; (d) «ningú de l'equip es queda sense aprendre a portar la caixa».

La figura mostra la piràmide sobre la qual es construeix una entitat emprenedora, però la cúspide està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina peça ocupa la cúspide i explica per què la base són els valors (què passaria si trontollen).
2. b) Escriu un exemple de cada pis de la piràmide per a l'equip de bàsquet del teu barri.

Explica amb un exemple per què la missió ha de ser comprensible per a tothom. Réescriu aquesta missió rebuscada d'una cooperativa escolar: «facilitar sinergies alimentàries transversals al col·lectiu estudiantil» perquè l'entengui un alumne de primer d'ESO.

Un equip de projecte diu que el seu valor principal és «l'honestedat». Posa dos exemples de decisions reals d'una parada de mercat en les quals aquest valor es notaria (què passa si sobren monedes del canvi, què posen al cartell d'ingredients) i explica quina diferència hi ha entre tenir el valor escrit i practicar-lo.

Relaciona cada frase amb missió, visió o valor, i justifica'n una: (a) «reparar bicis perquè el barri es mogui millor»; (b) «d'aquí a cinc anys, que hi hagi un taller com el nostre a cada institut de la comarca»; (c) «tothom mereix un tracte amable, vingui a gastar o no»; (d) «recuperem les bicis abandonades abans de fabricar res de nou».

Explica què és un objectiu a curt termini i un a llarg termini dins d'una visió, amb l'exemple del club de teatre: la visió és «omplir el teatre del barri a l'estrena de juny». Escriu un objectiu d'aquest mes i un altre del trimestre que empenyin cap a aquesta visió.

Anomena les cinc funcions bàsiques de tota entitat emprenedora (producció, compres, vendes, finances i persones) i indica quina s'encarrega de cada tasca de la parada de sucs: esprémer la fruita, demanar més taronges, comptar la caixa al final, col·locar el cartell d'ofertes, calmar una companya atabalada.

Redacta la missió, la visió i tres valors de la cooperativa de la teva classe (o d'una parada d'esmorzars saludables). Revisa la teva redacció: la missió ha de dir què feu i per a qui, la visió s'ha de poder comprovar d'aquí a un temps i els valors han de servir per decidir en un conflicte real. Justifica cada peça.

Tota entitat emprenedora reparteix funcions: producció (fer el producte), compres (aconseguir material), vendes (arribar a la gent), finances (controlar els diners) i persones (organitzar l'equip). Assigna cada tasca d'un food truck escolar a la seva funció: (a) negociar el preu de les truites amb el proveïdor; (b) portar el compte del que entra i surt; (c) dissenyar el menú del dia; (d) preparar els tacos a la fira; (e) resoldre un conflicte entre dos socis; (f) publicar l'horari a les xarxes.

La cooperativa de l'institut té un conflicte: comprar gots biodegradables costa el doble i això rebaixa el benefici que destinen al viatge d'estudis. Els seus valors diuen «cuidem l'entorn». Explica com ajuda tenir els valors escrits per decidir, quina opció coherent triaries tu i què passaria si cada decisió es prengués «segons el dia».

Una cooperativa d'alumnes ven esmorzars i reparteix el benefici: $50\ \%$ per al viatge d'estudis, $30\ \%$ per reinvertir en el projecte i $20\ \%$ per a una ONG local. Redacta la seva missió i la seva visió a un any, i explica com el repartiment del benefici ja revela els valors de la cooperativa encara que no estiguin escrits.

La missió de l'hort escolar diu «apropar l'hort als joves». Aquest any només hi participen $6$ alumnes de $400$ de l'institut. Explica per què una missió sense objectius mesurables es converteix en decoració, i escriu dos objectius anuals concrets i mesurables que farien avançar aquesta missió (participació, tallers, venda de cistelles).

L'equip de l'app d'apunts discuteix: uns volen cobrar $1\ \text{€}$ per descàrrega per finançar servidors; d'altres recorden que la missió és «que ningú es quedi sense apunts per no poder pagar». Proposa dos models compatibles amb la missió (gratis amb donatius, gratis per a tot amb extres de pagament, subvenció de l'AFA) i defensa'n un explicant què sacrifica i què protegeix.

Reparteix les funcions d'aquest esdeveniment entre cinc persones: el concert benèfic de l'institut necessita contactar amb grups, demanar el permís del gimnàs, portar la venda d'entrades i la caixa, dissenyar cartells i xarxes, i coordinar els assajos. Assigna cada bloc a una funció (direcció, compres/relacions, finances, comunicació, producció) i explica què passa si una funció es queda sense responsable.

Dos equips venen el mateix a la fira amb el mateix èxit, però un té escrites la seva missió i tres regles i l'altre no. En repartir el benefici, el segon equip discuteix durant una hora; el primer ho resol en deu minuts. Explica com uns valors escrits actuen com a «jutge» quan hi ha conflicte, i redacta les tres regles que creus que tenia el primer equip.

Tres amigues van crear una app per intercanviar apunts de l'institut, amb la missió «que ningú es quedi enrere per no poder pagar classes particulars». Creix, i un anunciant ofereix $500\ \text{€}$ al mes per posar publicitat d'acadèmies privades dins de l'app.

1. a) Analitza el conflicte entre aquesta oferta i la missió original.
2. b) Decideix què faries i redacta la regla que deixaries escrita per a futures decisions similars.

En una comarca rural de $3.000$ habitants operen dues entitats financeres: la sucursal d'un gran banc comercial cotitzat i una cooperativa de crèdit local. Totes dues capten estalvi i concedeixen finançament, però tenen missions radicalment diferents: maximitzar el valor per als accionistes enfront de satisfer les necessitats dels socis i dinamitzar el territori.

Aquest any es presenten tres situacions crítiques a la comarca:

1. Un taller mecànic sol·licita un préstec de $25.000\ \text{€}$ per modernitzar la seva maquinària després d'un mal any. Les seves garanties financeres són molt ajustades segons els models automatitzats de risc, però la seva activitat sosté $4$ llocs de treball clau al poble.

2. Després del tancament de l'exercici, cada entitat obté un benefici net de $90.000\ \text{€}$ en aquesta comarca.

3. La seu física registra un cost de manteniment superior al marge de negoci directe que genera la clientela presencial (en la seva majoria persones grans).

1. a) Prediu raonadament què decidirà cada entitat davant de cadascuna de les tres situacions (concessió del crèdit, destinació dels beneficis i futur de l'oficina presencial), justificant com cada decisió deriva directament de la seva missió.
2. b) Avalua quines conseqüències econòmiques i socials patiria la població de la comarca a mitjà termini si la cooperativa de crèdit abandonés el seu propòsit i adoptés la missió del banc comercial.

El mercat solidari de l'institut l'organitzen $12$ persones. Dissenya la seva organització: quines funcions fan falta (direcció, compres, vendes, finances, comunicació, persones), quanta gent poses a cadascuna, qui decideix què i com flueix la informació (reunions, tauler, responsable). Dibuixa-ho com un esquema senzill i justifica dues decisions de disseny.

La cooperativa de l'institut és un èxit: ven $80$ esmorzars al dia. Un grup d'alumnes proposa expandir-se: obrir una altra parada a l'institut veí. La missió original era «oferir esmorzar sa a l'alumnat del nostre institut».

1. a) Analitza si expandir-se contradiu o amplifica la missió, i quines preguntes hauria de respondre la cooperativa abans de decidir (recursos, equip, sentit).
2. b) Réescriu la missió perquè pugui créixer sense perdre la seva identitat, i defensa la redacció davant dels qui temen que créixer «desvirtuï» el projecte.

Tres projectes demanen el suport de l'AFA amb tres missions diferents: «vendre molt per pagar-nos el viatge», «aprendre a gestionar un negoci real venent esmorzars», «que cap alumne arribi a primera hora sense esmorzar».

1. a) Analitza quin tipus de decisions prendrà cada projecte quan calgui triar entre benefici i aprenentatge, o entre benefici i servei (posa un exemple concret de dilema).
2. b) Com a membre de l'AFA, decideix a quin donaríeu suport amb $100\ \text{€}$ i explica què diu la missió d'un projecte sobre el seu futur.

Una botiga de barri molt estimada té un lema a la porta: «Aquí manen els clients». Un empleat pateix des de fa mesos un client que li crida i la mestressa no fa res «perquè el client sempre té raó».

1. a) Analitza com un valor mal entès («el client primer») pot xocar amb un altre («cuidar l'equip») i què hauria de pesar més en aquest cas.
2. b) Redacta els dos valors reescrits de manera compatible per a la botiga, amb una regla de decisió per a quan entrin en conflicte.

La vostra cooperativa escolar ha crescut: $15$ socis, dues parades i $1.200\ \text{€}$ gestionats aquest curs. Dissenya la seva «constitució» mínima: missió en una frase, tres valors amb la seva regla d'aplicació, com es prenen les decisions importants (votació, majories), com entren i surten socis i què passa amb els beneficis. Defensa les dues normes que generarien més debat.

«Les empreses només existeixen per guanyar diners; tota la resta és maquillatge.» Contrasta-la amb la idea d'empresa amb propòsit: analitza què passaria amb les decisions d'un obrador de barri si només mirés el benefici (proveïdors, empleats, barri) i què guanya a llarg termini una empresa que cuida la seva missió (confiança, clients fidels, equip estable). Acaba prenent posició amb un exemple realista.